Viure de lloguer a Barcelona ha esdevingut una forma de tinença estructural i generalitzada, marcada per una creixent precarietat. Aquesta és la conclusió que han arribat els responsables de l'estudi El lloguer com a font d'inseguretat i desigualtat urbana, elaborat per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). L'informe, que analitza la situació del sector de l'habitatge de lloguer a quatre ciutats -Barcelona, Madrid, Buenos Aires i Lisboa-, determina que són molt pocs els llogaters que podran deixar de ser en aquestes urbs perquè no tenen expectatives d'heretar ni d'adquirir un habitatge en propietat. Pel que fa a l'opció de rebre un pis heretat, a les capitals europees, de mitjana, el 71% dels llogaters no heretarà, i la majoria dels dots seran compartits i de baix valor. Barcelona és la que menys herències individuals espera, suposant només el 16,3%.

En conseqüència, viure de lloguer és una opció que s'està cronificant a les grans ciutats, com demostra l'experiència de les quatre analitzades. Això implica que ja no sigui una opció preferent només per a joves o com una alternativa passatgera per accedir a la compra del primer habitatge: els inquilins del sector residencial a Barcelona tenen entre 30 i 64 anys. Malgrat tot, l'estudi concreta que Barcelona és l'única de les 4 ciutats on el grup de menors de 35 anys és la cohort majoritària vivint de lloguer, sent un 45,30% de la població, per davant de la franja compresa entre els 35 i 64 anys (43,79%). 

Comparativament, a Madrid, els adults de 35 a 64 comprenen la majoria de la població llogatera. Els llogaters joves representen el 36% de la població, mentre que el grup amb menor presència és el de majors de 65 anys, amb tan sols un 9,90% de la població. Unes característiques que pràcticament es repeteixen a Lisboa. En canvi, a Buenos Aires els perfils són molt diferents, ja que el 86% de les llars llogateres estan encapçalades per una persona adulta més gran de 30 anys. Només el 24% són llars joves, menors de 30 anys. Així i tot, 7 de cada 10 llars llogateres estan encapçalats per menors de 45 anys.

Barcelona, on més creix el lloguer en dues dècades

Aquest context genera un abrupte procés de creixement de la població inquilina, amb Barcelona liderant el grup de ciutats analitzat, amb el període de més augment situat entre el 2001 i el 2021. En aquestes dues dècades, la població inquilina a Madrid va augmentar de 17,30% a 24,74%, mentre que a Barcelona va passar del 26,29% amb què es va iniciar el segle, per arribar a més d'un terç de la població (31,36%) el 2021. Es fa pales, doncs, que les ciutats són habitades per una creixent població llogatera que té molt poques opcions d'accedir a la propietat, i que es veu abocada a un mercat de lloguer desprotegit, que els obliga a transferir rendes cada cop més elevades als casolans que acumulen múltiples propietats i cada cop més riquesa, segons l'estudi.

Entre els arguments del cas El lloguer com a font d'inseguretat i desigualtat urbana, la investigació detecta que a Barcelona i Madrid el 42,18% dels inquilins ha trobat "barreres" per llogar, unes traves que "van en augment". En el cas de Barcelona, l'augment és de 27,1% a 66,0% entre els contractes signats abans del 2017 i aquells signats entre 2021 i 2022. A Madrid, si fa no fa igual: la incidència de la discriminació ha augmentat de 27,3% en els contractes signats abans del 2018 al 53,5% en els contractes signats entre el 2022 i el 2023. 

A més, "l'erosió" dels drets dels inquilins té un impacte "negatiu" sobre la qualitat dels habitatges, i genera "un major amuntegament i convivència forçada, que afecta cada cop una capa major de la població". Així, el mercat de lloguer "genera condicions d'habitabilitat deficients", extrem que palesa el fet que a Barcelona, Madrid i Lisboa "més del 80%" dels llogaters "declara patir problemes greus al seu habitatge". Val a dir que, en línies generals, a les ciutats espanyoles això es detecta més entre la població estrangera que no pas l'autòctona. A Barcelona, ​​la incidència és menor: un 2,1% dels llogaters estrangers viu en amuntegament, comparat amb un 1,1% de la població espanyola; mentre que a Madrid, el 9,5% de la població llogatera d'origen estranger viu en pisos amb 2,5 convivents per habitació, davant del 2,8% dels espanyols.

Canviar per pressió en les rendes

Altres dades que posa de manifest la investigació és que entre un 30 i un 44% dels llogaters que s'han mudat recentment ho han fet "de manera forçosa", o que fins a un terç dels inquilins creuen que s'hauran de mudar en el pròxim any, "principalment per pujades de preu o no renovació del contracte". 6 de cada 10 llogaters fa menys de 5 anys que està a l'habitatge actual, i Barcelona i Madrid en són un clar exemple.

Alhora, a les tres capitals europees, encara que els principals motius de la futura mudança serien voluntaris -buscar un habitatge més adequat o sortir del lloguer per adquirir un habitatge en propietat- també esmenten l'augment del preu del lloguer o la no renovació de contracte per part del propietari, així com la impossibilitat de continuar fent front al pagament del lloguer. 

A més, entre un 30 i un 40% de les llars de llogaters destina més de la meitat dels ingressos a pagar el lloguer, en un mercat que, a banda, és "opac". Molts llogaters "no saben qui és" el propietari o no en tenen prou informació, una "manca de transparència" que "debilita" el poder negociador dels inquilins i "obstaculitza la formació de polítiques públiques eficaces". Els llogaters amb un esforç econòmic superior al 50% són els que tenen més problemes per fer front a les despeses: el 18,2% a Madrid i el 16,3% a Barcelona s'ha endarrerit en el pagament del lloguer, i el 13,6% a Madrid i el 19,8% a Barcelona, en el pagament de subministraments.