En un fòrum empresarial a Bilbao, Luis de Guindos, vicepresident del Banc Central Europeu, ha ofert una anàlisi exhaustiva de l'estat de l'economia espanyola, amb especial atenció a l'habitatge i els seus efectes en el conjunt del sistema. De Guindos ha estructurat la seva intervenció al voltant de les que ha considerat les "dues grans fortaleses" de l'economia espanyola en l'actualitat. D'una banda, ha destacat un sistema financer "sanejat" que ha superat amb èxit les proves de resistència més exigents.
D'altra banda, ha assenyalat la notable "competitivitat" que l'economia espanyola ha aconseguit acumular des de 2013. "L'economia espanyola va guanyar molta competitivitat a partir de l'any 2013, és a dir, des de la implementació de la reforma laboral, i això es va posar de manifest en les dades d'exportació. Espanya va començar a tenir superàvits en la balança de pagaments quan tradicionalment sempre havíem tingut dèficits", ha explicat el vicepresident del BCE.
Aquestes dues qüestions són, segons De Guindos, els pilars fonamentals que cal "intentar mantenir en el futur", més enllà d'altres reptes "tan socials com políticament molt importants, com és el de l'habitatge". Segons la seva opinió, són precisament aquests elements els que "poden garantir que l'economia espanyola segueixi creixent per sobre de la mitjana europea". Pel que fa a l'evolució del creixement, De Guindos ha reconegut que l'economia espanyola "ho està fent bé", amb una taxa propera al 3%, xifra molt superior a la que la Comissió Europea projecta per a la zona euro (1,3% aquest any). No obstant això, ha instat a anar més enllà de les xifres i analitzar els "determinants" d'aquest increment del PIB per avaluar si aquest model és "sostenible en el temps".
El dilema de l'habitatge
De Guindos ha dedicat una part substancial de la seva intervenció a analitzar el que ha considerat el problema més urgent de l'economia espanyola: l'habitatge. El vicepresident del BCE apunta que "quan tens un increment molt fort de la constitució de llars, a conseqüència de la immigració i de l'augment de la població, has de fer front a aquest increment de la demanda amb un increment de l'oferta", ha puntualitzat amb claredat. Segons la seva anàlisi, el mercat que ha d'absorbir aquesta pressió demogràfica inicialment no és el de la construcció de nou habitatge sinó el mercat de lloguer. I és aquí on, segons De Guindos, es troba el nucli del problema: "la regulació està limitant l'oferta d'habitatge de lloguer".
En relació amb la possibilitat d'una nova bombolla immobiliària a Espanya, De Guindos ha assenyalat diferències significatives respecte a la situació viscuda entre 2008 i 2011. Ha recordat que, en aquella època, a més d'una pujada "molt forta" dels preus, existia una "bombolla de crèdit, amb un increment" del finançament, i que precisament aquest factor va ser el que va portar a la crisi del sistema financer espanyol. En canvi, en l'actualitat, encara que hi ha hagut una pujada de preus que "comença a ser important", De Guindos insisteix que ara "no hi ha bombolla de crèdit", de manera que la situació és diferent.
El vicepresident del BCE insisteix que el problema de l'habitatge a Espanya no està en el finançament —que "està disponible i és prudent"— sinó en la regulació i, sobretot, en el mercat de lloguer, que ha de ser "el matalàs que ha d'absorbir l'increment fort de la població que està havent-hi a Espanya". Una de les parts més destacades de la seva intervenció ha estat l'anàlisi sobre el paper que ha desenvolupat la Sareb, constituïda el 2012 per gestionar actius immobiliaris tòxics d'entitats financeres que van necessitar ajudes públiques.
De Guindos explica que Sareb es va posar en marxa "no perquè a Mariano Rajoy" o a ell (en aquell moment ministre d'Economia) els agradés constituir un banc dolent", sinó perquè hi havia una situació "tremenda" amb uns actius immobiliaris que "estaven llastrant" el sistema i es va decidir "traspassar-los al banc dolent" amb "l'esperança que pugessin els preus" i retornar el deute. Ara que aquests actius han pujat de preu, segons De Guindos, es presenta un dilema fonamental: es podria utilitzar aquest increment del preu de l'habitatge per retornar el deute, o bé —en una decisió que qualifica de "perfectament comprensible des del punt de vista polític"— es pot "regalar 40.000 vivendes i sòl per construir unes altres 45.000 vivendes a preu zero".