Per fi és possible trobar productes sense risc com dipòsits o alguns fons objectiu que superen la dada d'inflació interanual que el maig passat va tancar en el 3,2%, després de caure 9 dècimes des de la dada anterior. Després de més d'una dècada de tipus d'interès reals (tipus d'interès menys la inflació), la tendència comença a canviar. Aquests tipus reals positius permeten a l'estalviador que els seus diners no perdin poder adquisitiu i mantinguin, doncs, amb els interessos incorporats a la seva capital poder gaudir dels mateixos béns i serveis.
Si anem a la seguretat del deute públic, a Espanya en el termini d'un any, els tipus estan en el 3,66% (0,46 punts positius respecte a l'evolució dels preus). Tipus reals positius que són encara més elevats, per exemple a Estats Units que amb una inflació del 4% ofereix rendibilitats del 5,34% en les seves lletres a un any.
També hi ha productes financers generosos al mercat espanyol, encara que aquí sigui obligat buscar, ja que la gran banca continua decidida a no retribuir l'estalvi. Renault Bank ofereix un dipòsit a dos anys al 3,65%, GVC Gaesco ha tret al mercat un fons objectiu que preveu obtenir una rendibilitat del 4,30% i hi ha comptes corrents d'ING Bank o MyInvestor que freguen el 3% de rendibilitat per la qual cosa la pèrdua de poder adquisitiu no és gaire gran respecte a tenir els diners sota del matalàs o dipositat en una gran entitat financera que no retribueix res.
Sens dubte, aquesta oferta de tipus d'interès reals positius suposa una gran competència respecte a la Borsa. Aquests productes garanteixen el cent per cent del capital pel que és impossible perdre diners (també existeix el Fons de Garantia de Dipòsits que cobreix un mínim de 100.000 euros en cas de fallida de l'entitat financera), mentre que les oscil·lacions en els preus de les accions poden provocar pèrdues a l'estalviador/inversor.
Els tipus d'interès del segur deute públic –oblidant episodis passats i infreqüents com la crisi viscuda a Grècia fa ja una dècada- estan també permetent a l'estalviador no perdre poder adquisitiu i mantenir el seu estalvi amb total seguretat. Un nou context per als diners que, sens dubte, fan que el món de les accions sigui menys atractiu, sobretot per a aquells que volen fugir del risc de perdre part dels seus estalvis.
Aquesta visió serveix per al curt termini com explica Duncan Lamont, responsable d'investigació estratègica de la gestora britànica Schroders, però en períodes llargs de temps l'argument dels avantatges dels dipòsits, comptes corrents o deute sobre la Borsa, s'esfuma.
Inversió en Borsa a llarg
La probabilitat que els estalvis en efectiu (dipòsits, lletres, comptes...) superin a la inflació ha estat d'aproximadament del 60% en la majoria dels períodes. Ara bé, la probabilitat que les inversions en Borsa superin a la inflació ha assolit el 100% quan les inversions es mantenen durant 20 anys. En altres paraules, en cada període de 20 anys dels últims 96 anys, la renda variable ha obtingut rendibilitats superiors a la inflació. Així doncs, encara que les inversions en Borsa poden ser arriscades a curt termini, si es comparen amb la inflació ofereixen molta més seguretat a llarg termini.
La recent era de tipus d'interès ultrabaixos de la que ara estem sortint, ha fet que l'efectiu hagi estat poc atractiu per als inversors. I això malgrat que la inflació s'ha situat en nivells baixos fins fa poc. En els últims cinc, deu i vint anys, els estalvis en efectiu no han pogut seguir el ritme de les pujades de preus, per la qual cosa els dipositants sortirien més mal parats.
Durant períodes molt llargs -en els quals la inflació i els tipus d'interès han registrat màxims i mínims- l'efectiu ha conservat el seu poder adquisitiu, però per poc.
Al contrari, les inversions en Borsa han ofert rendibilitats superiors a la inflació en tots els períodes.
Encara que les dades històriques a llarg termini suggereixen clarament que les inversions en Borsa tenen més possibilitats de superar la inflació que altres inversions, també són volàtils. Per tant, els inversors que optin per la renda variable en lloc de l'efectiu han d'estar preparats per a un viatge ple de sots.
Tant l'efectiu com les accions i participacions comporten riscos diferents. L'efectiu dista molt de ser un actiu exempt de risc: fins i tot amb els millors tipus d'estalvi disponibles en l'actualitat, és probable que els dipòsits perdin valor real. I, com mostren aquestes dades, l'efectiu també pot generar pèrdues reals durant períodes més llargs, incloses les dues últimes dècades. Però les accions també comporten riscos, especialment quan es mantenen durant períodes més curts.