El mercat immobiliari espanyol travessa una fase de desacceleració amb senyals mixtos, marcada per un accés més exigent al crèdit i una demanda que comença a reconfigurar-se. Lluny d'una correcció abrupta, el context actual apunta cap a un entorn més selectiu, on el finançament hipotecari s'ha endurit i el cost mitjà de noves hipoteques se situa al voltant del 2,75% a començaments d'any. En paral·lel, l'evolució de les compravendes confirma aquest canvi de cicle. Després del dinamisme registrat el 2025, les primeres dades del 2026 reflecteixen una lleugera caiguda interanual, consolidant un escenari en el qual l'accés a l'habitatge continua tensionat per preus elevats, falta d'oferta i condicions financeres més restrictives. En aquest context, el model tradicional d'inversió immobiliària, basat en la compra directa d'actius, comença a conviure amb noves fórmules més flexibles.
Del propietari al prestador
La inversió en habitatge ha estat tradicionalment lligada a la gestió directa de l'actiu, amb responsabilitats com el manteniment, la relació amb llogaters o el risc d'impagaments, però en els últims anys ha anat guanyant pes una alternativa basada en el finançament de projectes. Aquest enfocament permet a l'inversor obtenir rendibilitat via interessos i mantenir exposició al sector immobiliari sense assumir l'operativa diària associada a la propietat.
En aquest context, el micromecenatge immobiliari es consolida com una de les fórmules amb més creixement a Espanya i Europa. Es tracta d'un model de finançament participatiu en el qual diversos inversors aporten capital a projectes immobiliaris a canvi d'una rendibilitat prèviament fixada. La seva expansió respon, en part, a una selectivitat més gran de la banca tradicional, que ha reduït la seva exposició al risc promotor, especialment en operacions de menor grandària.
Democratització de l'accés a la inversió
Un dels principals atractius del crowdlending és la seva accessibilitat. A diferència de la compra directa d'habitatge, que requereix un elevat capital inicial, aquest model permet invertir des d'imports reduïts, en casos com el de Hausera des de 100 euros, facilitant l'entrada a un perfil d'inversor més ampli. Aquest tipus d'inversió permet diversificar el capital en múltiples projectes, amb terminis definits que solen situar-se entre els 12 i els 18 mesos. A més, ofereix una exposició indirecta al mercat immobiliari, eliminant la necessitat de gestionar actius, llogaters o incidències operatives.
El crowdlending immobiliari a Espanya continua guanyant tracció de forma consistent. El 2024 va moure prop de 396 milions d'euros i, només en el primer trimestre del 2025, ja havia superat els 70 milions, amb un nombre creixent d'inversors incorporant-se a aquest tipus de finançament. A això se suma una rendibilitat mitjana anual d'entre el 10% i el 12%, amb terminis relativament curts, al voltant dels 14 o 15 mesos, la qual cosa reforça el seu atractiu en l'actual entorn de tipus moderats. En aquest escenari, plataformes com Hausera reflecteixen l'evolució del sector. El seu enfocament se centra en la rehabilitació d'habitatges existents, especialment aquells en desús o deteriorats, enfront del desenvolupament de sòl nou. El 2025, la companyia va finançar 54,5 milions d'euros, multiplicant per sis el seu volum respecte a l'any anterior, i va assolir una rendibilitat mitjana del 15,55% en projectes tancats. A més, va superar els 5.000 inversors actius i va executar més de 30 projectes, principalment a Espanya i Itàlia, amb terminis d'entre 12 i 18 mesos, alineats amb les preferències actuals de l'inversor.
En definitiva, l'auge del crowdlending immobiliari respon a diversos factors estructurals: la restricció del crèdit tradicional, la recerca de rendibilitat en un entorn de productes conservadors limitats, la digitalització de la inversió i l'interès creixent per actius reals com a refugi enfront de la volatilitat financera. Alhora, les tensions estructurals del mercat immobiliari, com la manca d'oferta o l'encariment de l'accés a l'habitatge, reforcen l'atractiu de participar en fases primerenques del cicle de l'actiu.
