La Unió Europea i el Mercosur arriben finalment, aquest dissabte, a un moment definitiu. La signatura de l’acord d’associació estratègica entre els dos blocs regionals no és només un esdeveniment comercial; és la materialització d’un projecte polític de llarg abast que pretén reconfigurar les relacions entre dues de les principals economies del món.

El trajecte, que s’ha allargat durant gairebé 26 anys, reflecteix la complexitat d'unir dos continents amb realitats econòmiques, sensibilitats socials i pressions internes divergents. La cerimònia, que tindrà lloc a la capital del Paraguai, a Asunción, simbolitza el tancament d’una llarga etapa diplomàtica.

La capital paraguaiana, que exerceix la presidència del Mercosur, es converteix així en l’escenari d’un fet històric. Per part europea, l’acte comptarà amb la presència de figures de primer ordre com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, acompanyats del comissari de Comerç, Maroš Šefčovič.

La seva assistència subratlla la importància capital que Brussel·les atribueix a aquest pacte, concebut no només com un instrument per a l’intercanvi de béns, sinó com un pilar fonamental per a la projecció geopolítica de la UE en un context global cada vegada més fracturat i competitiu.

Des de la perspectiva del Mercosur, l’esdeveniment serà presidit pels mandataris de Paraguai, l’amfitrió Santiago Peña; de l’Uruguai, Yamandú Orsi; i de l’Argentina, Javier Milei. No obstant això, el camí des de la signatura solemne fins a l’aplicació plena i efectiva de l’acord es presenta ple de reptes i incerteses.

El mecanisme preveu la possibilitat d’una entrada en vigor interina de la part comercial, una vegada que el primer país del Mercosur la ratifiqui, sense necessitat d’esperar l’aprovació formal del Parlament Europeu. Aquesta via, però, ha esdevingut un focus de tensió i controvèrsia.

La forta oposició del sector agroalimentari europeu, especialment actiu en països com França, Polònia, Irlanda o Àustria, i l’amenaça explícita de diversos eurodiputats de portar el cas davant el Tribunal de Justícia de la UE si es procedeix d’aquesta manera, han obligat la Comissió a adoptar una posició d'extrema cautela. Brussel·les evita per ara aclarir si optarà per l’aplicació provisional o si, per contra, esperarà pacientment el dictamen de l’Eurocambra.

El Parlament Europeu es troba, efectivament, en una cruïlla. Els grups polítics es mostren profundament dividits davant el text, amb fractures que transcorren més per línies d’interès nacional que per afiliacions ideològiques tradicionals. La cambra té la facultat d’aprovar o rebutjar l’acord en conjunt, però no de modificar-ne el contingut. La pròxima setmana, el ple del Parlament debat dues resolucions que insten a impugnar la signatura. 

Conscient d’aquestes tensions, la Comissió Europea ha dut a terme un exercici d’equilibris per atenuar les crítiques més severes, especialment les procedents del món agrari. El resultat ha estat la inclusió d’un conjunt de clàusules de salvaguarda reforçades, dissenyades per protegir sectors europeus considerats sensibles, com la carn de boví, els avirams, els ous, els cítrics o el sucre.

Aquestes mesures estableixen mecanismes d’alerta més àgils i uns llindars d’activació més estrictes que els inicialment previstos, cosa que permet a Brussel·les investigar i aplicar mesures correctores si les importacions d’aquests productes augmenten un 5% i els preus cauen en la mateixa proporció en un termini de tres anys. Aquest compromís va ser clau per convèncer països reticents com Itàlia i mitigar, fins a cert punt, l’angoixa d’un sector que tem la competència de les grans explotacions del Con Sud.

Més enllà de les disputes internes, la magnitud geoestratègica i econòmica de l’acord és indiscutible. La nova àrea de lliure comerç abastarà un mercat de 700 milions de persones, el més gran del món. S’eliminaran progressivament més del 90% dels aranzels que actualment graven els intercanvis, cosa que segons les estimacions de la Comissió suposarà un estalvi de fins a quatre mil milions d’euros anuals per a les empreses europees en drets duaners, a més de simplificar els tràmits administratius.

Per a Europa, l’acord també assegura un accés privilegiat a matèries primeres crítiques i recursos naturals essencials, un factor cabdal en l’actual estratègia per diversificar els subministraments i reduir les dependències considerades de risc.

L’acord d’associació inclou pilars de cooperació política i diàleg estructurat en matèries com la lluita contra el canvi climàtic, la transició digital i els drets laborals. Es tracta, en essència, d’una aposta comuna per consolidar un eix transatlàntic alternatiu, basat en valors democràtics i sostenibilitat, en un moment històric marcat per la inestabilitat internacional, les tensions comercials i la necessitat d’articular aliances sòlides davant l’ascens d’altres potències globals.