Ja tenim la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, TJUE, de 16 de maig de 2024 amb relació a l'ampliació del permís maternal en famílies monoparentals. El TJUE no admet la qüestió prejudicial del JS de Sevilla. El TJUE recorda en sentència que és el jutge nacional qui ha d'avaluar la necessitat i la pertinència d'una decisió prejudicial, atesa la seva responsabilitat en la resolució del litigi principal. Això inclou considerar les particularitats del cas per determinar si cal plantejar una qüestió prejudicial sobre la interpretació del dret de la Unió. Les qüestions prejudicials relatives al dret de la Unió es presumeixen pertinents (presumpció de pertinència), cosa que obliga el TJUE a pronunciar-se, excepte en casos excepcionals.  

A més de complir amb el requisit de pertinència, un altre dels requisits per a la seva admissibilitat és la "necessitat" per a la decisió, de manera que la sol·licitud de decisió prejudicial ha de ser necessària perquè l'òrgan jurisdiccional remitent pugui emetre'n la decisió. Tal com avança Omar Molina, advocat i director de l'Àrea Laboral d'Augusta Abogados, "això implica que el jutge nacional ha de proporcionar un marc fàctic i normatiu clar i explicar la rellevància de les disposicions del dret de la Unió la interpretació de les quals sol·licita". 

Què diu el TJUE?

Pel que fa al contingut de la sol·licitud, segons l'art. 94 del Reglament de Procediment del TJUE, la petició ha d'incloure:

  1. El marc fàctic i normatiu del litigi.
     
  2. Explicacions sobre els motius de l'elecció de les disposicions del dret de la Unió la interpretació de les quals se sol·licita.
     
  3. La relació entre aquestes disposicions i la normativa nacional aplicable.


El TJUE es pot abstenir de pronunciar-se si...

  1. La interpretació sol·licitada no té relació amb el litigi principal.
     
  2. La qüestió és de naturalesa hipotètica.
     
  3. Manquen els elements de fet o de dret necessaris per respondre útilment.

Què ha passat en aquest cas perquè el TJUE no l'admeti? El JS de Sevilla va sol·licitar interpretar normes sobre el permís parental (article 5 de la Directiva 2019/1158) amb relació a una sol·licitud d'ampliació del permís de maternitat per la condició de família monoparental de la demandant.

Quin camí queda?

D'altra banda, el TJUE subratlla les diferències entre permís parental, de paternitat i de maternitat, cadascun amb finalitats específiques i definicions diferents del Dret de la Unió. El jutjat remitent no explica adequadament per què sol·licita la interpretació de l'article 5 de la Directiva 2019/1158, ni estableix la relació amb les disposicions nacionals sobre permisos de maternitat i paternitat. Sembla que el president del TJUE va demanar al jutjat que aclarís si la sol·licitud de la demandant es referia a un permís de maternitat, paternitat o parental i la rellevància de la interpretació sol·licitada.

Per al TJUE, la resposta del jutjat no va clarificar prou la relació entre el litigi i la interpretació sol·licitada de l'article 5 de la Directiva 2019/1158. A més, s'hi afegeix una altra qüestió, i és que la Directiva s'havia de transposar al dret intern abans del 2 d'agost de 2022. La sol·licitud de la treballadora va ser anterior a aquesta data (22 de febrer de 2022).

Per tant, en el moment dels fets, la Directiva no s'havia transposat i les disposicions nacionals no anticipaven la transposició d'aquesta Directiva. En conclusió, el TJUE determina que les disposicions del Dret de la Unió no són aplicables ni per matèria ni per temps al litigi principal, i les qüestions plantejades tenen un caràcter hipotètic, de manera que queda declarat inadmissible.