Els tècnics del Ministeri d'Hisenda, agrupats en el sindicat Gestha, han decidit portar el seu malestar als carrers. La convocatòria de vaga d'aquest dimecres 26 de novembre, no és una protesta més. Més enllà de la reclamació d'un acord de carrera professional que s'ajusti a la llei, s'amaga una demanda fonamental: aturar el desmantellament progressiu de la capacitat de l'Estat per combatre el frau fiscal i controlar la despesa pública. Amb una previsió que ells mateixos qualifiquen de "prudent", els organitzadors esperen la presència a Madrid de més de 1.500 tècnics arribats des de tots els racons de la geografia estatal.
La manifestació, que tindrà lloc al migdia, està dissenyada per ser altament simbòlica. Els participants es concentraran a les 12.30 hores a la plaça de Cibeles, per encetar després una marxa cap al cor de la seva reivindicació: la seu del Ministeri d'Hisenda. Allà, a les 13.30 hores, els portaveus del col·lectiu atendran els mitjans de comunicació a les mateixes portes de la institució, en un acte carregat de significat.
Els motius de la mobilització són profunds i duradors. Els tècnics denuncien un bloqueig sistèmic de la seva carrera professional, una mobilitat geogràfica i funcional gairebé inexistent i un escassíssim reconeixement de les seves complexes funcions i altes responsabilitats. Aquesta combinació, asseguren, no és només un problema laboral per a ells, sinó una amenaça per a tota la ciutadania.
En paraules dels seus representants, aquesta situació "debilita estructuralment la lluita contra el frau fiscal i el control de la despesa pública". Una afirmació que sustenten amb dades contundents: des de 2011, les denúncies per delictes fiscals s'han ensorrat un 82%. Per a Gestha, aquesta xifra no és fruit de la casualitat ni d'una millora en el compliment normatiu fiscal, sinó la prova palpable d'un "dèbil control dels grans evasors", alhora que s'incrementen les pressions fiscals sobre particulars, autònoms i pimes.
Una mobilització intergeneracional
La crida a la vaga ha calat profundament en totes les generacions que conformen el cos tècnic. S'espera la participació des dels joves més novel·les destinats en llocs estratègics de control com les duanes d'Irun, Santurtzi, l'aeroport de Bilbao o la frontera d'Andorra, d'on es preveu que acudeixi la totalitat de la plantilla, llevat dels assignats a serveis mínims, fins als veterans que veuen en aquesta lluita el colofó a la seva trajectòria professional, incloent-hi aquells que planegen la seva jubilació per a principis de desembre.
Aquesta unitat intergeneracional reflecteix la preocupació compartida per un futur que, tal com està plantejat, segons Gestha, "està deteriorant l'estructura administrativa i provocant una pèrdua de recursos clau". Aquest dèficit, insisteixen, acaba perjudicant directament els contribuents que sí que compleixen i, per extensió, els serveis públics que es financen amb els seus impostos.
Un dels punts que més tensió genera és el model de mobilitat geogràfica i funcional que aplica l'Agència Tributària. Els tècnics al·leguen que l'Agència actua amb un criteri invers al lògic i l'eficient. Segons els seus càlculs, uns 1.200 tècnics desitjarien traslladar-se a la localitat on mantenen els seus llaços familiars i afectius, una demanda legítima en qualsevol administració moderna. No obstant això, aquest desig xoca amb una realitat burocràtica: els destins es lliuren primer als opositors que acaben de superar les proves per promoció interna, i només després, com a romanents, s'ofereixen les places vacants als professionals amb més antiguitat i millor valoració en el seu treball.
Aquest sistema, denuncien, provoca plantilles desmotivades, llocs vacants en territoris amb alta economia submergida, on més es necessita capacitat investigadora, i una rotació excessiva que impedeix l'especialització dels equips. És a dir, asseguren, "just el contrari del que necessita l'eficaç lluita contra el frau".
Més enllà de les reivindicacions immediates, Gestha reclama saldar el que anomenen un "deute històric amb els Tècnics". Aquesta es concretaria en una reorganització profunda que permeti estructures més eficients, en línia amb el que ja disposava la Llei de prevenció del frau fiscal de 2006. Aquesta norma fa ja gairebé dues dècades, instava explícitament a desenvolupar la carrera administrativa d'aquests professionals i a reconèixer la complexitat de la seva feina, la seva responsabilitat i les seves funcions superiors.
La mobilització d'aquest dimecres és, doncs, la punta de l'iceberg d'un conflicte de llarg abast. No es tracta només de condicions laborals, sinó d'una qüestió d'estat: la voluntat política de dotar-se dels mitjans necessaris per garantir la justícia fiscal i la sostenibilitat dels serveis públics. El recorregut des de Cibeles fins a Hisenda simbolitza aquest viatge de les queixes a les solucions, un camí que milers de tècnics estan disposats a recórrer per defensar no només el seu futur, sinó el de tot un sistema.