El Consell de Ministres ha aprovat en primera volta la reforma de la Llei d'Indústria, un text que data de 1992. Entre els grans canvis es pot destacar una intervenció més gran del Govern central, de la mà de la Secretaria General d'Indústria i Pimes, en els processos de tancament que comportin una "important reducció d'ocupació". Fonts del Ministeri d'Indústria no matisen què s'entén per una "important" reducció d'ocupació encara que es pot interpretar que no es pot considerar de la mateixa manera una empresa de diversos centenars de treballadors en una zona amb poca indústria, que una altra amb milers de treballadors en una gran ciutat. Igualment, exigirà que una empresa que hagi rebut ajuts públics haurà de mantenir l'activitat productiva com a mínim cinc anys en el cas de les grans empreses, i tres en cas de les pimes.
Un altre punt rellevant de la nova normativa és la pretensió del Govern d'Espanya d'"enfortir la sobirania estratègica industrial", cosa que significa trencar la dependència de l'exterior a determinats productes que es considerin estratègics. Es vol evitar que es reprodueixin episodis de falta de subministraments de productes essencials que no es fabriquen a Espanya o en poques quantitats com es va palesar amb la pandèmia. O fins i tot després, quan l'escassetat de microxips, el monopoli dels quals és a Àsia, va paralitzar la fabricació i comercialització de molts productes amb fort component electrònic, com els automòbils. La ministra d'Indústria, Reyes Maroto, va declarar després de l'aprovació aquest dilluns que amb la llei es "potencia l'autonomia industrial del nostre país".
Pacte d'Estat per a la Indústria
El text, ara en forma d'avantprojecte, se sotmetrà a un procés de negociació amb els agents socials com han sol·licitat ja les patronals o el sindicat UGT (que valora positivament la iniciativa de renovar la llei), abans de tornar al Consell de Ministres per ser aprovat en segona volta com a projecte i remès a les Corts. Maroto pretén negociar, a més d'amb els agents socials, amb els partits polítics i les comunitats autònomes un Pacte d'Estat per a la Indústria que permeti dotar al sector d'un marc estable amb l'objectiu d'augmentar el seu pes en l'estructura productiva espanyola.
L'avantprojecte de llei inclou un capítol especial que pretén ordenar els processos de reindustrialització o el tancament d'empreses on perilli un gran nombre de llocs de treball. Amb aquesta finalitat s'estableix l'obligació de l'empresa, en determinades circumstàncies, d'"anticipar" un tancament o la reducció d'activitat que involucri una important reducció d'ocupació. Fonts del Ministeri expliquen a ON ECONOMIA que quan una gran empresa decideixi tancar la seva activitat haurà de comunicar-la prèviament a la Secretaria General d'Indústria i Pimes i obrir un procés de negociació on s'explorin "fórmules per a la prevenció, correcció o mitigació dels efectes associats al tancament". El que obligarà a l'empresa a obrir una "Taula de Reindustrialització", on a més dels "actors implicats" -com els sindicats o empreses subministradores-, estarà present l'Administració General de l'Estat, la majoria de les vegades a través de la Secretaria General d'Indústria.
Potenciar des de l'Estat la indústria
La nova llei estableix que l'Administració General de l'Estat "promourà i desenvoluparà línies d'ajuts que afavoreixin la modernització, el desenvolupament i la competitivitat industrial". A canvi, exigirà que els beneficiaris dels ajuts mantinguin l'activitat productiva (per tant, no valdrà amb la comercial) com a mínim cinc anys; tres si l'ajuda l'ha rebut una pime. No obstant això, per facilitar el desenvolupament de les indústries en els seus primers anys de vida, la llei introdueix la figura del "refinançament de préstecs" per facilitar la devolució dels préstecs concedits a les empreses en programes nacionals d'ajuts públics.
Per fomentar l'increment del pes del sector industrial de l'economia espanyola (existeix ja una obligació d'elevar-lo al 20% del PIB, quatre punts per sobre de la seva participació actual), la llei crea el Consell Estatal de Política Industrial com a òrgan consultiu, assessor i de col·laboració en les matèries que afecten la indústria per afavorir el seu creixement, "resiliència" i competitivitat, explica el Ministeri d'Indústria. A més, s'elaborarà l'Estratègia Espanyola per a l'Impuls Industrial 2030 que serà el document que contindrà les línies generals i les directrius bàsiques de la política industrial espanyola i el Pla Estatal d'Impuls Industrial.
Pols de desenvolupament industrial
La nova llei tindrà cura dels pols de desenvolupament industrial, especialment aquells que tenen la consideració d'estratègics, promovent les mesures de suport que siguin precises. En aquesta mateixa línia, la llei regula per primera vegada els "projectes industrials d'interès general" que hauran de complir com a mínim dues de les tres condicions següents: primera, moure un significatiu volum d'inversió i d'ocupació indefinida; segona, ser projectes dins d'ecosistemes industrials definits o, tercer, que pertanyin a sectors considerats estratègics pel Consell de Seguretat Nacional o alineats amb els objectius industrials de la UE i integrats als mecanismes de finançament europeu.
En aquest sentit, la llei obligarà a les administracions públiques (incloses les locals i autonòmiques) a promoure i implantar, dins del seu àmbit competencial, mesures que contribueixin a la dotació dels serveis i infraestructures necessaris per al foment d'àrees industrials. La promoció de sòl industrial es realitzarà preferentment mitjançant consens amb els actors implicats en el seu desenvolupament i gestió.
Indústria consumidora d'energia
La llei reconeix una especial protecció a la indústria que utilitza l'energia de forma intensiva i generarà mesures d'acompanyament, incloses les financeres, per facilitar la descarbonització dels processos productius d'aquestes empreses. Així mateix, la norma té una especial atenció als programes d'internacionalització que tinguin com a finalitat la introducció o la consolidació de les empreses industrials espanyoles en un àmbit internacional.