El Tribunal Suprem ha rebutjat que els empleats temporals que han passat a ser indefinits no fixos puguin accedir a concursos de trasllat, en entendre que no són equiparables als que van accedir a la seva plaça mitjançant una oposició. En una sentència datada el passat 29 d'abril a què ha tingut accés EFE, la sala social ha estimat un recurs de cassació per a la unificació de doctrina de la Junta de Castella i Lleó contra una fallada del Tribunal Superior de Justícia de l'esmentada comunitat autònoma de setembre de 2023.

El que ha aclarit el Suprem és si una treballadora laboral -una auxiliar d'infermeria- que ha adquirit la condició d'indefinida no fixa té o no de dret a participar en un concurs restringit a fixos. En l'administració de Castella i Lleó, els concursos de trasllats es reserven el personal fix per conveni, que a més assenyala que un d'ells serà "l'antiguitat com fix/a en l'empresa".

"No s'està qüestionant la possibilitat que el personal indefinit no fix, mantenint la seva condició, pugui accedir a l'ocupació de places vacants resultants després de la celebració del concurs previst al conveni", indica el Suprem, però s'entén que els concursos són reservats als treballadors fixos. A més, l'Estatut dels Treballadors estableix que l'indefinit no fix queda adscrit al seu lloc de treball "fins que es procedeixi a la seva cobertura, tret que el treballador en qüestió accedeixi a una ocupació pública superant el corresponent procés selectiu.

En aquest cas, si es concedís el dret a participar en el concurs de trasllats a tot el personal indefinit no fix, la mesura s'estendria a tota l'administració autonòmica, indica la Sala, que afegeix que una cosa és la promoció professional, que és un dret concedit legalment, que inclou a fixos, indefinits no fixos i temporals, i una altra de "molt diferent" el dret a participar en un concurs de trasllats de llocs de treball.

La diferència més transcendent entre el fix i l'indefinit no fix, recorda el Suprem, per a l'accés a una plaça fixa, consisteix que aquest tipus de personal està prestant serveis en l'àmbit públic sense haver ingressat a través d'un procediment en el qual s'hagin garantit els principis d'igualtat capacitat i mèrit.

L'esmentada diferència pot considerar-se com una circumstància "objectiva i raonable a què doni suport lícitament l'exclusió del personal indefinit no fix del concurs de trasllats", sense que això suposi cap discriminació. El Suprem es remet a la fallada del passat mes de febrer del Tribunal de Justícia de la Unió europea (TJUE), que va instar Espanya a convertir en fixos als interins de llarga durada que no haguessin obtingut encara la seva plaça.

Però la "radical igualtat" que estableix el TJUE entre fixos i temporals "permet un tracte diferent ens temporals i fixos per raons objectives", puntualitza el Suprem remetent-se a una directiva europea de 1999. L'alt tribual espanyol ha elevat al TJUE una qüestió prejudicial sobre els indefinits no fixos, per aclarir alguns dubtes suscitats després de la sentència del passat 22 de febrer.

Els dubtes es refereixen a la manera de compatibilitzar la sentència del TJUE amb les normes relatives a l'accés a l'ocupació pública, incloent els nacionals dels Estats membres, així com amb les regles de l'ordenament jurídic nacional que garanteixen el dret d'accés a l'ocupació pública conforme als principis d'igualtat, mèrit i capacitat, afegeix la nota.