La indústria catalana s'enfronta a un problema estructural que posa en risc la seva competitivitat: la manca de talent adequat per cobrir els llocs de treball que genera. Segons un informe impulsat per Amec, FemCAT, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i la Fundació per la Indústria, només el 42% de les vacants industrials poden ser ocupades per treballadors formats al sistema educatiu català. Això significa que cada any queden sense cobrir 15.000 llocs de treball per falta de candidats amb la formació adequada, una xifra que les associacions consideren alarmant i que frena el creixement del sector. L'informe, presentat aquest dimecres a Barcelona, ha calculat que la indústria catalana ofereix anualment 26.176 llocs de treball.
En canvi, el sistema educatiu només genera 11.680 persones susceptibles d'orientar la seva carrera professional cap al sector industrial. La comparació entre ambdues magnituds deixa una bretxa del 58%, és a dir, més de la meitat de les vacants no es poden cobrir amb el talent format a Catalunya. La directora de la Fundació per la Indústria, Ana Navés, ha advertit que "no és un repte només quantitatiu, sinó qualitatiu", ja que la formació actual no s'adapta a l'especialització ni a les competències transversals que demanda el sector.
Els desajustos entre l'oferta formativa i la demanda laboral són generalitzats a tot el territori, però s'intensifiquen especialment a Girona, on la bretxa s'eleva fins al 76%. L'estudi subratlla que la disponibilitat limitada de centres formatius especialitzats contrasta amb una indústria diversificada i de gran nivell a les comarques gironines. A Barcelona, que concentra la major part dels programes formatius industrials, l'oferta també és insuficient per absorbir el volum de talent, amb un 57% de vacants sense cobrir. A Lleida i Tarragona la bretxa és més moderada, del 44% en tots dos casos, però igualment significativa.
Els perfils més buscats: tècnics i operatius
Les empreses industrials cerquen sobretot perfils tècnics i operatius. També són molt sol·licitats els perfils de gestió i els comercials, que inclouen gestors de comptes, responsables de desenvolupament de negoci i especialistes en postvenda. El director general del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Pere Homs, ha defensat que davant d'aquesta bretxa no s'ha de rebaixar els estàndards de qualitat de la formació, sinó que aquesta ha d'aspirar a l'excel·lència per poder competir en un món global amb països amb una gran potència formativa com la Xina.
Una de les dades més cridaneres de l'informe és que els perfils comercials no disposen de cap programa específic dins de l'oferta formativa catalana. Això provoca que el 100% de les vacants en aquesta àrea no es puguin cobrir amb talent local. L'estudi assenyala que són rols molt reclamats per les empreses, que necessiten professionals capaços de combinar coneixement tecnològic amb habilitats comercials. També els perfils de gestió presenten un desajust del 87%, i els d'innovació i transformació, del 77%. Aquestes dades evidencien que no es generen prou professionals capacitats per liderar projectes industrials complexos, gestionar equips tècnics o impulsar iniciatives de digitalització i recerca.
Tot i que els perfils d'operació i els tècnics disposen d'una oferta formativa més àmplia, també presenten desajustos significatius. Queden vacants el 51% dels llocs operatius i el 38% dels tècnics. El director general d'Amec, Joan Tristany, ha destacat que la indústria catalana "juga en una lliga molt internacional" però que "el talent determina el sostre on podem arribar". Tristany ha posat com a exemple que les empreses necessiten tècnics capaços d'entendre les normes que ha de complir un producte en un determinat mercat o que puguin dur a terme negociacions tècniques amb persones d'altres cultures. "Tot és talent. Va més enllà de la línia productiva de la planta", ha remarcat.
Manca d'idiomes
Un dels aspectes que assenyala l'informe és la necessitat de millorar el nivell d'idiomes dels llicenciats, que sovint no parlen un anglès o un francès prou bo. També es detecta una manca de capacitat per relacionar-se amb clients d'altres cultures, una competència cada cop més necessària en un entorn globalitzat. Les associacions industrials alerten que aquestes mancances redueixen la competitivitat de les empreses catalanes i limiten la seva capacitat d'exportació i d'expansió internacional.
La directora general de FemCAT, Muntsa Vilalta, ha assenyalat la importància de promoure les vocacions industrials ja en les primeres etapes de l'educació i ha assegurat que aquest canvi del sistema educatiu "no es fa sol". "La política pública ha d'estar alineada amb el món empresarial i el món formatiu. La complicitat empresa-administració és essencial i la tecnologia és una gran oportunitat", ha afirmat. Per la seva banda, Joan Tristany ha defensat que la col·laboració entre empreses individuals i el sistema educatiu no pot ser una tendència puntual, sinó que s'ha de convertir en un esforç sistèmic: "Com a indústria hem de remar junts".