UGT i CCOO han anunciat la convocatòria d'aturades al sector de les estacions de servei per als pròxims 30 d'abril i 3 de maig a tot l'Estat amb l'objectiu de desencallar la negociació del conveni col·lectiu del sector. Les organitzacions sindicals justifiquen la mobilització per la qual qualifiquen d'actitud inacceptable de la patronal en la taula negociadora, després de mesos de converses que havien mostrat alguns avenços parcials, però que ara s'han vist truncats per un gir conservador de la part empresarial. Les dues jornades de vaga han estat fixades en dates estratègiques. La primera aturada tindrà lloc el 30 d'abril, entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda, una franja horària que busca maximitzar la visibilitat de la protesta sense interrompre completament el servei. La segona, convocada per al 3 de maig, s'allargarà durant les vint-i-quatre hores del dia.

Ambdues dates coincideixen amb l'inici i el final del pont festiu del Primer de Maig, una època de gran afluència de viatgers i, per tant, de més demanda de combustible. Els sindicats consideren que aquesta coincidència temporal pot augmentar la pressió sobre la patronal perquè reconsideri la seva posició. Segons el relat sindical, després de mesos de negociació en què s'havien produït avenços parcials, la patronal hauria fet un pas enrere inadmissible. Les organitzacions denuncien que els empresaris han retirat propostes que ja havien estat sobre la taula i han posat una oferta econòmica clarament regressiva. En concret, els sindicats assenyalen que la part patronal pretén topar l'IPC sense garantir el manteniment del poder adquisitiu dels treballadors, a més d'eliminar increments salarials que havien estat plantejats en fases anteriors de la negociació. Aquesta decisió, a parer d'UGT i CCOO, trasllada de nou el cost de la situació econòmica a les persones treballadores.

Els preus dels combustibles es disparen

Els sindicats han volgut posar l'accent en el contrast entre l'evolució dels preus dels carburants i la situació dels treballadors del sector. Mentre que els preus dels combustibles continuen disparats i les empreses del sector acumulen beneficis importants, les plantilles veuen com el seu salari perd valor mes a mes a causa de l'increment del cost de la vida. Aquesta asimetria, denuncien, és insostenible i justifica la convocatòria de mobilitzacions. Els representants sindicals consideren que la decisió de la patronal no només suposa una falta de respecte a la negociació col·lectiva, sinó un atac directe a les plantilles del sector. Davant d'aquest panorama, UGT i CCOO han fixat les seves exigències per a un conveni que consideren que ha de ser digne i garantir salaris justos.

Les organitzacions reclamen un increment salarial mínim del 2% anual, una xifra que consideren el llindar per sota del qual no es pot garantir el manteniment del poder adquisitiu. A més, exigeixen la inclusió d'una clàusula de garantia que asseguri l'actualització dels salaris conforme a l'IPC real més un 0,5% addicional, una fórmula que permetria als treballadors no només no perdre poder adquisitiu, sinó fins i tot guanyar-ne lleugerament en un context d'inflació. Més enllà de les qüestions estrictament salarials, els sindicats també reclamen avenços significatius en matèria de conciliació de la vida laboral i familiar, una reducció de la jornada de treball i una millora dels plusos que perceben els treballadors del sector. Aquestes reivindicacions, considerades per UGT i CCOO com a elements fonamentals d'un conveni modern i adaptat als temps, xoquen amb la posició d'una patronal que, segons el seu relat, pretén imposar retrocessos en drets laborals ja consolidats. Les dues jornades de vaga convocades serviran, a parer sindical, per mesurar la força del sector i pressionar la patronal perquè torni a seure a taula amb una disposició més constructiva.