El Servei d'Ocupació de Catalunya només va intervenir directament en ocupar, de mitjana, un 7% dels treballadors desocupats cada mes de l'any passat. La xifra és bastant superior a la mitjana de l'any anterior, quan va ajudar a col·locar entre un 2 i un 6% (xifres oficials en respostes parlamentàries) dels demandants d'ocupació inscrits al SOC mensualment, tot i que va ser un any de caiguda rècord de l'atur per la recuperació postpandèmica. Aquest 7% es va assolir amb un pressupost també molt superior, de 1.321 milions d'euros, un 73% per sobre de l'any 2021, quan el pressupost va ser de 760 milions, xifres facilitades pel SOC, tot i que no tots els diners pressupostats s'executen els mateixos anys. L'increment va ser degut sobretot als fons europeus que ha rebut aquest òrgan que depèn de la Conselleria de Treball i Empresa que encapçala Roger Torrent. 

Segons el web del Servei d'Ocupació de Catalunya, "crear llocs de treball i millorar-ne la qualitat" son dos dels objectius principals d'aquest organisme, que és el que té transferides les polítiques de promoció laboral. Segons la seva cartera de serveis, l'orientació professional i la gestió de la col·locació en el mercat de treball son dos de les seves principals funcions. No les compleix. Segons les dades oficials a les quals ha tingut accés ON ECONOMIA, el millor mes, entre gener i setembre de l'any passat, pel que fa a col·locacions del SOC, va ser el maig, quan va aconseguir un 9% de col·locació. 41.000 persones van obtenir feina a través d'aquest servei dels 417.966 aturats.

Al mes de febrer, només va col·locar un 5% de treballadors aturats, és a dir, a 26.224. En total, va ajudar a trobar feina a 304.476 persones en tot l'any, un 38% dels 810.038 inscrits al SOC que van trobar feina entre el gener i el setembre. Tenint en compte el pressupost de 1.321 milions, va costar 4.338 euros trobar feina a cadascú d'ells (comptant que és el seu principal objectiu). Si comptem només els 845 milions executats, el cost va ser de 2.775 euros per persona. 

Cada un dels 1.500 funcionaris, així doncs, va ajudar a trobar feina a entre 17 i 27 persones cada mes, segons aquestes xifres, cada mes. L'Organització Internacional del Treball calcula que cal un tècnic per a cada 80 usuaris per donar un servei personalitzat, mentre que les ràtios a Catalunya de les oficines ha estat als darrers anys entre els 500 i els 1.500 usuaris per tècnic de mitjana en funció de l'oficina i la taxa d'atur, entre sis i 18 vegades més. 

El SOC va patir retallades entre els anys 2010 i 2014, quan l'atur creixia en 300.000 persones, el SOC decreixia i perdia 260 treballadors. De cara a 2023, les incorporacions d'interins i les convocatòries obertes faran tornar als 2.000 treballadors, encara molt lluny, tanmateix, de les ràtios recomanades. Amb aquesta plantilla i un atur de 351.288 persones, la taxa passa a ser d'un tècnic per cada 175 inscrits. 

Però, més enllà de les retallades, el SOC és un servei que ha patit una gran rotació de directius, superior fins i tot a la dels Governs i Departaments dels quals depenia. En deu anys, ha tingut set directors diferents. Juan José Torres, l'actual, va ser nomenat al setembre de l'any passat pel conseller de Treball i Empresa Roger Torrent (Esquerra), que tot just havia assumit el càrrec uns mesos abans. Només havia tingut un any i nou mesos per dirigir l'organisme Ariadna Rectoret, que va ser nomenada al gener de 2020 pel llavors Conseller d'Afers Socials i Treball Chakir El Homrani (Esquerra). La seva antecessora, Mercè Garau, sí que va poder estar al capdavant de l'organisme durant quatre anys, des que l'any 2016 va ser nomenada per la consellera Dolors Bassa, també vinculada a Esquerra, que ja en aquell moment va reconéixer que es tractava d'un servei "molt millorable". 

Maria Carme Duch, la seva antecessora, només va poder estar un any com a directora del SOC, anomenada pel conseller Felip Puig (Junts), que va substituir Olga Campmany, anomenada per ell mateix l'any 2014, i Joan Aregio, també escollit per Puig l'any 2013. Esther Sánchez havia estat directora del SOC entre els anys 2011 i 2013, a elecció de Francesc Xavier Mena, conseller d'Empresa del Govern d'Artur Mas, quan el seu partit encara era Convergència Democràtica de Catalunya. 

Una taxa "molt baixa"

El director del SOC, Juan José Torres, reconeix que la ràtio d'inserció directa del SOC és "molt baixa", tot i que ells compten amb una taxa més elevada a partir del criteri del SEPE, del 17 %, major que la que el seu Departament va proporcionar en resposta parlamentària. Creu que "és fonamental que les empreses inscriguin les ofertes, perquè si no no pots fer intermediació" i això ha de començar a succeir amb la nova Llei de Treball aprovada el passat mes de febrer, i amb el  nou projecte SOC Empresa. "Si cada empresa té el seu sistema de contractació, publiquen les ofertes a Infojobs, però no al SOC, és difícil que puguem fer el procés d'intermediació, per això ens acabem enfocant més a orientar i a formar als treballadors. Però fem una crida a les empreses perquè ens facin servir com a porta d'entrada a les ofertes", afegeix Torres. 

Des de Comissions Obreres, Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia i membre del consell de direcció del SOC, alerta que "el grau de satisfacció dels usuaris del SOC és baixíssim" i creu que "haurien de dedicar-se a veure quins programes els funcionen i quins no", ja que "es dedica molt a gestionar i executar els fons que té però té poca capacitat per transformar i optimitzar el sistema". Bellera creu que el SOC, que té un "molt bon equip", ha de centrar-se en que "una persona desocupada necessita acompanyament i confiança" i creu que el primer pas per millorar el sistema és oferir aquest acompanyament. "El SOC té molt bona informació, perquè té una còpia de tots els contractes que es signen a Catalunya. Amb això, si optimitzés la tecnologia podria arribar molt més lluny", afegeix. I, finalment, coincideix amb Torres que cal major implicació de les empreses i espera que les noves lleis que obliguen a registrar les vacants ajudi a millorar-ho. "Existeix una gran discriminació amb la gent gran al mercat de Treball i és il·legal. Si ara, quan publiquin la vacant, demanen personal menor de certa edat, les autoritats podran intervenir", afegeix. 

Si la ràtio de col·locació de l'any 2022 va ser baixa, la de l'any 2021 va ser encara pitjor, sobretot tenint en compte que va ser un any que l'atur va caure en picat. L'atur va caure del 12,90% de principis d'any al 10,16% amb el qual va tancar el quart trimestre. Segons l'informe del propi SOC, l'any va començar amb 1.303.381 inscrits com a demandants d'ocupació i va tancar amb 527.425. Del total d'1.372.840 col·locacions que es van produir durant tot aquest any entre els inscrits al SOC, només una de cada quatre, 348.550, ho van fer amb la participació directa del SOC. 

Des de l'oposició al Govern, el PSC ha demanat en diverses ocasions un pla per rebaixar les ràtios del SOC i millorar-ne l'eficiència. Qüestionen, a més, una execució pressupostària que segons defensen fonts socialistes amb informes interns va ser d'entre el 39 i el 55% entre 2017 i 2021. Des del SOC neguen aquestes acusacions i argumenten que "els projectes del SOC no son anuals i, per tant, es poden comprometre un any i, encara que no es gastin aquell mateix any, ja estan adjudicats per l'any següent". Així, l'any 2020 es va executar un 50,9% dels 633 milions pressupostats, reconeixen, però el 91,16% estava compromès. L'any 2021, es va executar només un 46,71% dels 760 milions, però un 85,87% va ser adjudicat i compromès. L'any passat, es va gastar un 64,84% dels 1.321 milions de pressupost, però un 87,93% estava compromès, segons expliquen des del Servei d'Ocupació de Catalunya.

El ball de xifres aclareix alguns dubtes, però no acaba de confirmar que es gasti idòniament tot el que es pressuposta. Els resultats del servei tampoc ho demostren. A més, els últims pressupostos disponibles a la web de Pressupostos Oberts de la Generalitat, els de 2020, mostren una inexecució del 24,6% del pressupost dedicat a foment de l'ocupació, més de 363 milions d'euros i, dins d'aquesta partida, un 33,9% d'inexecució de polítiques d'ocupabilitat. 

D'aquests 1.321 milions pressupostats l'any passat, només 100 milions, menys del 10%, van anar als sous d'una plantilla de 1.540 persones fixes. De cara a 2023, part de les 491 persones que eren interines o contractades per programes passen a una plantilla que ara és de 2.016 persones, per sobre dels que hi havia l'any 2010. Els aturats, però, ara son molt menys, 351.288 a inicis del mes de març, la xifra més baixa en un mes de febrer des de l'any 2008. Caldrà veure si el SOC té un paper una mica més important en la seva cerca de feina.