Ser sènior suposa un obstacle més gran a Espanya que en la majoria dels països de la Unió Europea (UE) a l'hora de trobar una feina, doncs mentre la taxa d'ocupació de les persones entre 55 i 64 és del 58,6%, a la mitjana de la UE s'eleva al 63,3%. O dit a la inversa, a Espanya no tenen feina 41 de cada 100 sèniors, davant 36 a la mitjana dels 27 estats comunitaris, segons l'estadística de la OCDE. En positiu, el percentatge dels sèniors amb ocupació ha vingut creixent a Espanya de forma continuada i des de la pandèmia s'ha elevat 5,34 punts percentuals (pp), del 53,3% del primer trimestre de 2019, al 58,6% en el mateix període d'aquest any.

Tanmateix, no ha estat suficient per reduir de forma rellevant el diferencial amb la mitjana de la UE, que ha augmentat la seva taxa d'ocupació en 5,19 pp, del 58,1% al 63,3%. Així, el 2019, abans de la pandèmia, la bretxa entre la taxa d'ocupació a Espanya i la comunitària era de 4,8 punts percentuals i el 2023 s'ha reduït a 4,65 pp. Fins i tot, si ens remuntem a 2005, primer any en què la CEOE fa la comparació, els sèniors espanyols estaven millor que la mitjana comunitària, ja que aquell any el 43,1% tenien una feina, mentre que la mitjana de països que conformen actualment la UE, era del 40%.

En el escamot de cua

Espanya encapçala el grup dels 9 països comunitaris la taxa d'ocupació dels sèniors del qual es queda per sota del 60%. En concret, amb un percentatge del 58,6%, seguit de Bèlgica amb el 58,2%, França 57,6%, Polònia el 57,1%, Àustria 56,8%, Itàlia 56,3%, Eslovàquia 53,3%; Grècia 51,5% i Luxemburg amb una taxa d'ocupació dels sèniors del 46,2%. No obstant això, dins d'aquest grup hi ha dos subgrups antagònics: aquells països on l'edat de jubilació és menor, fins i tot per sota dels 65 anys, que no tenen problemes d'atur -un dels factors que més incideixen en la desocupació dels grans- i aquells la taxa dels quals s'explica per un atur més gran. Entre els primers es troben Bèlgica, França, Àustria i Luxemburg i, entre els segons, Espanya, Polònia, Eslovàquia i Grècia, amb Itàlia entre dues aigües.

Per la part de dalt, els treballadors sèniors d'Islàndia són els que menys problemes troben a l'hora de col·locar-se o continuar en la seva ocupació, ja que el 81,4% continua en actiu. Una tendència que es manté en la resta dels països nòrdics: a Suècia treballa el 78,4% de les persones entre 55 i 64 anys; a Noruega el 74,7%, a Dinamarca el 74,8% i, una mica més baix, el 71% de Finlàndia. A Estònia, la taxa d'ocupació és el 76,8%, als Països Baixos el 74,3% i a Alemanya, un 74,2%. En referència amb la resta dels països de la OCDE (agrupa als països més desenvolupats del món) les diferències amb Espanya són igualment voluminoses, ja que puja alguna cosa la mitjana en comparació amb la UE, fins a 63,6%, encara que des del 2019 ha registrat un menor increment que els països comunitaris, tan sols 1,8 pp. Entre els països de la OCDE no comunitaris, el Japó registra la taxa d'ocupació més gran dels sèniors, un 76,7%, i després Nova Zelanda, el 78,6%. En la cua, Sud-àfrica, amb un 34,5% de taxa d'ocupació, i Turquia, el 36,5%.

Causes

Jesús Cruz, catedràtic de dret del Treball de la Universitat de Sevilla, n'assenyala alguns facturis que expliquen l'augment de la taxa d'ocupació dels sèniors en els últims anys. Des de la perspectiva jurídica, ressalta la política de retard de l'edat de jubilació, així com una legislació més restrictiva de les jubilacions anticipades i de penalització a les grans empreses que continuen fent ús d'elles. No obstant això, com a fre a una participació més gran dels sèniors al mercat laboral, està l'actitud en la negociació entre empresaris i sindicats en els processos d'acomiadaments col·lectius, "on es continuen seleccionant amb preferència als treballadors d'edat més avançada per ser els més directament afectats per les reduccions d'ocupació". I, igualment, la falta política en "el compromís de modificació del règim de les jubilacions parcials".

Des d'un punt no jurídic, Cruz Villalón considera que pot influir positivament la generalització de treballs que requereixen menor esforç físic, sobretot al sector serveis, on prioritza el treball intel·lectual, més fàcil de continuar realitzant edats avançades. Finalment, també podria influir el fet que, en una conjuntura de creixement constant de l'ocupació, "s'està produint una reducció de l'atur de llarga durada, que sobretot afecta els treballadors d'edat més avançada". Al contrari, encara que les polítiques de foment d'ocupació destaquen com a grup vulnerable als treballadors d'edat avançada i s'ofereixen incentius a la seva contractació, no creu que "estigui influint, en vista de l'important pes mort que tenen aquests incentius".

Discriminació laboral

BBVA Research ha donat a conèixer aquest dimecres un avançament de l'estudi "Prolongar la vida laboral: Per què? Com fer-ho?, que serà publicat pròximament. A l'informe s'assenyala que des de fa dècades s'ha promogut la inclusió i la diversitat al món laboral atenent múltiples característiques individuals, com el gènere o la raça, aconseguint avanços significatius. Tanmateix, afirma que "hi ha una dimensió en la qual l'objectiu d'inclusió sembla anar més retardat, la discriminació per edat", per a la qual cosa es basa en l'enquesta de l'International Social Survey Programme (OCDE,2020). BBVA Research apunta que l'enquesta de la OCDE conclou que "l'edat es va revelar amb molta diferència com la principal causa d'exclusió per a qualsevol grup etario, però especialment a partir dels 50 anys". I afegeix que l'evidència mostra, a més, que la participació en el mercat de treball cau d'una manera abrupta entre els 55 i 60 anys. "Voluntàriament o involuntàriament, una part important del potencial productiu de les nostres societats està sent desaprofitat", recalquen els autors de l'informe del BBVA Research.

Però, més enllà dels efectes socials i personals de la baixa participació dels sèniors al mercat laboral, BBVA Research assenyala diverses "raons" en termes econòmics per promoure la continuïtat en l'ocupació. En concret, aquest dimecres n'han avançat tres: millorar la sostenibilitat de l'estat del benestar (amb referència al sistema públic de pensions), aprofitar el talent sènior, complementari al dels joves, i impulsar la productivitat dels treballadors joves. L'informe considera, sobre aquesta última raó, que la diversitat d'edats en l'empresa crea sinergies entre les persones treballadores experimentades i les noves incorporacions a través de la transferència de coneixements entre elles. "Les persones empleades joves són més productives quan treballen en empreses en les quals les veteranes tenen una representació major, tant per la possibilitat d'aprendre com per les seves capacitats gerencials", especifiquen. I l'efecte positiu és bidireccional: no només es produeix des de les persones treballadores amb més experiència cap a les joves, sinó que els ocupats d'edat avançada també són més productius quan treballen amb menors de 35 anys.