El Senat debat aquest dimecres per segona vegada la senda de dèficit i deute per al període 2024-2026, l'últim escull normatiu per a la presentació dels Pressupostos, de manera que una vegada superat aquest tràmit i amb independència del resultat de la votació, el govern espanyol podrà aprovar els comptes. Aquesta mesura podria decaure definitivament si el Partit Popular manté la seva posició de rebutjar-los, encara que això no suposarà un obstacle per a l'aprovació dels Pressupostos de 2024.

El 7 de febrer, el PP ja va fer valer la seva majoria absoluta en el Senat i va tombar els objectius, de manera que va forçar el govern espanyol, tal com estableix la Llei d'Estabilitat Pressupostària, a tornar a la casella de sortida del tràmit parlamentari i aprovar de nou en el Consell de Ministres del 13 de febrer la senda de dèficit.

Així, la majoria absoluta del PP en el Senat podria posar en joc l'aprovació definitiva d'aquests objectius d'estabilitat pressupostària, que ja van ser validats pel Congrés dels Diputats (malgrat el vot en contra dels populars) i que suposen el primer pas per a l'elaboració del projecte de pressupostos generals de l'Estat (PGE) de 2024. Independentment del resultat de la votació d'aquest dimecres, la tramitació dels Pressupostos podrà seguir el seu curs i el projecte podria ser aprovat pel Consell de Ministres, una vegada obtinguts els suports parlamentaris necessaris per poder tirar-lo endavant a les Corts Generals.

Aprovació dels pressupostos

La intenció del Ministeri d'Hisenda és aprovar la Llei de pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a 2024 durant la primera part de l'any. Per a això ja té llest el límit de despesa no financer, coneguda com a sostre de despesa, del Pressupost de l'Estat per a 2024, que s'eleva a 199.120 milions d'euros, un 0,5% més respecte a l'exercici anterior, incloent-hi els fons procedents de la Unió Europea. El sostre de despesa no es vota a les Corts, només els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic, que hauran d'estar alineats amb les normes fiscals europees, després d'anys suspeses per la pandèmia.

Els objectius fixen un dèficit del 3% el 2024 per al conjunt de les administracions públiques, del 2,7% el 2025 i del 2,5% el 2026. En el cas de les autonomies es va establir un objectiu del 0,1% per a 2024. Per a 2025 i per a 2026, les comunitats buscaran l'equilibri pressupostari. Per a les entitats locals també es va acordar l'equilibri pressupostari (0%) del 2024 al 2026, mentre que per a la Seguretat Social el dèficit es va fixar en un 0,2% per a 2024, un 0,1% el 2025 i al 0% el 2026.

Respecte a l'objectiu de deute públic, el govern espanyol preveu un 106,3% del PIB el 2024, del 105,4% el 2025 i del 104,4% i 2026. Finalment, la regla de despesa se situa en un 2,6% per a aquest any, un 2,7% el 2025 i un 2,8% el 2026.

Objectius més exigents

Però si es consumeix un segon vet a la senda de dèficit, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha avisat que els objectius fixats seran els remesos a la Comissió Europea a l'abril dins del Programa d'Estabilitat, la qual cosa es traduiria en una menor capacitat de despesa per a comunitats i ajuntaments.

En concret, els objectius que s'aplicarien si el PP rebutja en el Senat la senda del govern espanyol fixen l'estabilitat pressupostària per a comunitats autònomes i un superàvit del 0,2% per a ajuntaments aquest any, la qual cosa suposa donar menys marge per a la despesa d'ambdues Administracions.

En els plans de l'Executiu no hi ha aquest segon vet als objectius, ja que mai ha succeït, però si passa, Hisenda té un pla B, que consisteix en un informe de l'Advocacia de l'Estat sustentat a l'article 135 de la Constitució que permetria la tramitació pressupostària amb aquesta senda remesa a Brussel·les a l'abril. Segons Europa Press, el Partit Popular ha carregat contra aquest "informe inexistent" de l'Advocacia de l'Estat esmentat per la ministra d'Hisenda, que li assegura la tramitació dels comptes públics el 2024.

"Dic inexistent perquè en el Senat sol·licitem aquest informe de l'Advocacia de l'Estat el 12 de desembre i avui, 5 de febrer, no tenim notícies d'aquest informe i no s'ha fet públic", va arribar a denunciar la senadora popular, Alicia García. Però fonts del Departament que dirigeix María Jesús Montero han assegurat que aquest informe es coneixerà en el cas que el PP rebutgés per segona vegada els objectius.