La majoria absoluta del PP en el Senat tombarà aquest dimecres la senda d'estabilitat per al període 2024-2026, pas previ als pressupostos, el que obligarà el Govern a presentar uns nous objectius i retardarà encara més els comptes de 2024.

En cas que els nous objectius de dèficit i deute també siguin rebutjats, el Govern defensa que entraran en vigor els enviats a Brussel·les l'abril, que és més estricte amb comunitats autònomes i ajuntaments, un argument amb el qual la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha apel·lat al PP al llarg del debat.

"Qui està perjudicant les comunitats autònomes és vostè", ha respost la portaveu del PP, Alicia García, que ha reiterat el 'no' de la formació a un camí que suposa una "destralada fiscal" per "alimentar la gana" dels socis del Govern.

El rebuig del PP -que suposarà la devolució de la senda del dèficit, que no torna al Congrés- ha estat compartit per Vox, però no pel PSOE, Compromís, Geroa Bai, el PNB, Junts, ERC, Bildu, BNG, CC i AHI, que han donat suport al projecte davant de la necessitat de presentar, pressuposats.

Montero critica que el PP perjudica les regions

La vicepresidenta Montero ha aprofitat la seva intervenció en el Senat per criticar l'actitud del PP, el rebuig del qual suposa "perjudicar a comunitats autònomes i ajuntaments" per interessos partidistes. "No té ni peus ni cap", ha resumit.

"En cas que el PP persisteixi en aquesta estratègia d'obstrucció", ha explicat Montero, el govern espanyol tornarà a presentar el full de ruta tal com estableix la llei d'estabilitat i "si segueixen bloquejant-lo", es recorrerà als objectius inclosos en el programa d'estabilitat d'abril, que ja van ser avalats per la Comissió Europea.

Això permetria presentar el projecte pressupostari de 2024 malgrat que no hi ha objectius de dèficit aprovats en les Corts, una possibilitat recollida, argumenta l'Executiu, en un informe de l'Advocacia de l'Estat que no s'ha fet públic i l'existència del qual posa en dubte el PP.

En cas d'arribar a aquest extrem, els pressupostos de 2024 patirien un retard encara major del qual ja acumulen, ja que el nou full de ruta ha de passar pel Congrés i el Senat, que impediria presentar els comptes abans de finals de febrer o principis de març i en aquell moment arrencaria la tramitació parlamentària, que se sol estendre durant uns tres mesos.

Objectiu de dèficit públic del 3 % del PIB

L'objectiu global de dèficit públic és del 3 % del PIB per a 2024 tant al nou full de ruta com en la remesa a Brussel·les a l'abril, però el repartiment per subsectors d'abril dona menor flexibilitat a comunitats autònomes (equilibri en lloc d'una dècima de dèficit) i ajuntaments (dues dècimes de superàvit en lloc d'equilibri).

El camí d'estabilitat proposat per l'Executiu i aprovat pel Congrés preveu avançar en la correcció del dèficit públic el 2025 (2,7 % del PIB) i 2026 (2,5 % del PIB). El deute baixarà al 106,3 % del PIB el 2024, el 105,4 % del PIB el 2025 i el 104,4 % del PIB el 2026.

Juntament amb la senda d'estabilitat, el govern espanyol ha presentat el límit de despesa no financer o sostre de despesa per a 2024, que no se sotmet a votació i que ascendeix, una vegada inclosos els fons europeus, a un màxim històric de 199.120 milions d'euros, un 0,5 % més que el 2023.