En el repartiment de la renda nacional generada el 2022, els assalariats van perdre pes davant els beneficis que van obtenir les empreses, segons les dades de renda nacional recollides per l'estadística de Comptabilitat Nacional de l'INE. Així, els ingressos del conjunt dels assalariats va augmentar l'any passat un 6,5%, mentre que els excedents d'explotació bruts més la renda mixta bruta ho van fer un 15,4%, gairebé dues vegades i mig més. Això ha suposat que en el repartiment de la renda nacional, els salaris han baixat dos punts l'any passat, des del 54,2% de 2021 al 52,2% el 2022.

No obstant això, seguint amb les dades de l'INE, el percentatge de la remuneració dels assalariats sobre el total de la renda nacional continua sent superior a les xifres de pandèmia, ja que en el conjunt de 2019 els salaris van acumular el 51,9% de la renda nacional generada aquell any. No obstant això, l'any abans del covid, els salaris van tenir el repartiment més gran des de 2012, doncs el 2017, el 2016 i el 2013 es van quedar per sota del 51% i en els restants no van superar el 51,3% del total de la renda nacional. Per tant, malgrat el descens de l'any passat, estem en un dels anys on els salaris han tingut un pes més gran en el repartiment de la renda nacional de l'última dècada. No obstant això, aquest any els salaris poden continuar perdent pes, depenent de com evolucioni la negociació col·lectiva.

L'efecte dels Ertes en pandèmia

La pandèmia va generar un esglaó abrupte en el repartiment dels guanys obtinguts pels diferents factors de producció. El 2020, els Ertes van ajudar a mantenir l'ocupació i els salaris, mentre que els excedents de les empreses es van esfondrar. En concret, la remuneració dels assalariats va caure aquell any un 4,1%, mentre que els beneficis empresarials es van esfondrar el 14,2%, el que provoco que els salaris arribessin a suposar el 54,8% de la renda nacional, xifra inèdita en més d'una dècada. En 2021, la remuneració dels salaris i els excedents empresarials van tenir creixements més semblants (5,4% i 7,8% respectivament) el que va provocar que el pes de la renda dels empleats amb prou feines variés unes dècimes, al 54,2%, sobre el total de la renda generada aquell any.

Però la correcció ha començat a produir-se l'any passat a causa que el conjunt de la remuneració dels assalariats (626.361 milions d'euros al llarg de l'any) va créixer a un ritme molt inferior a l'IPC, mentre que els excedents d'explotació més la renda mixta bruta (572.840 milions d'euros) van pujar el doble que la inflació mitjana de l'any passat. Tanmateix, tant les remuneracions com els excedents han superat els nivells prepandèmia, en part aixecats per la inflació, i la renda nacional ha superat en 80.800 milions la de 2019, un 7% d'increment.

Per trimestres, la remuneració dels assalariats va tenir un increment en l'última part de l'anys del 6,3% en termes interanuals, davant el 15,5% dels excedents d'explotació. La diferència molt més acusada en els mesos d'estiu, quan la remuneració d'assalariats va augmentar un 5,8% i els excedents el 17,2), segons les dades de la renda nacional de l'Institut Nacional d'Estadística. El segon trimestre de 2022, els creixements van ser del 6,3% i del 15% respectivament i en el primer, del 6,3 i el 15,3%.

Renda disponible de les llars espanyoles

Les llars espanyoles van disposar en el quart trimestre de l'any passat 300.927 milions d'euros de renda disponible neta, és a dir, per gastar o estalviar en el Nadal, la qual cosa suposa un rècord històric. Encara que suposa una xifra distorsionada, ja que es mesura en valors absoluts, la qual cosa inclou l'efecte de la inflació que ha provocat un creixement dels diners disponibles, encara que amb un menor poder adquisitiu. Per fer-se una idea de l'evolució de la renda disponible durant l'últim trimestre de 2022, en el tercer va ser de 271.900 milions i a la primavera de 275.195 milions d'euros. Respecte al primer trimestre de l'any -256.195 milions d'euro-, la renda neta disponible de l'últim trimestre registra un increment un 25%.

Molt lluny queda ja la caiguda que la renda disponible de les llars espanyoles va patir en el segon trimestre de 2020, quan es va produir el confinament, que va caure fins a 198.333 milions d'euros. Cal anar-se'n al primer trimestre de 2006 per veure xifres similars, en aquest ocasió 198.100 milions d'euros. Comparat el quart trimestre de l'any passat amb el de 1999, de 140.007 milions d'euros, la renda disponible en termes absoluts s'ha doblat, encara que el poder adquisitiu a crescut a un menor ritme per l'encariment de la vida.