La indústria catalana afronta una cruïlla decisiva. En un context marcat per la incertesa geopolítica, les tensions comercials globals i una revolució tecnològica que avança a una velocitat sense precedents, la robotització i la intel·ligència artificial apareixen cada vegada més com una necessitat estratègica i no només com una opció. Aquest va ser el missatge transversal de la jornada 'Robòtica per fer el salt competitiu', organitzada aquest divendres per la patronal Cecot, amb el suport de Veolia, Laboral Kutxa, Leitat i Empatif, i amb El Nacional i ON ECONOMIA com a media partners, i que va reunir empresaris, experts i acadèmics per reflexionar sobre el futur de la indústria.
El president de la Cecot, Xavier Panés, va obrir la jornada reivindicant la necessitat de disposar d'espais que permetin a les empreses aturar-se a pensar per prendre millors decisions. "La indústria està en un moment clau, per això som aquí", va afirmar davant dels assistents. Panés va insistir que el sector industrial continua sent un pilar essencial per al país, tant per la seva capacitat de generar valor afegit com ocupació de qualitat i cohesió social. "Sense indústria no hi ha un model econòmic sòlid a mitjà i llarg termini", va advertir. Per això, va defensar la robotització com una eina al servei de la competitivitat i de la millora dels processos productius.
El president de la patronal va recuperar una idea que ja havia expressat durant la presentació del Baròmetre Industrial de Catalunya: la indústria catalana resisteix, però resistir no pot ser l'objectiu final. "Hem de créixer millor i millorar la competitivitat", va assegurar. També va lamentar que Catalunya pateixi un problema de rumb estratègic. "La qüestió és cap a on volem anar", va plantejar. Segons Panés, el futur industrial no es construirà amb més informes, sinó amb capacitat d'acció i reacció. "Necessitem més indústria, millor indústria i una indústria més competitiva", va concloure.
El món segons Marcos Urarte
La ponència inaugural va anar a càrrec del consultor estratègic Marcos Urarte, que va dibuixar un escenari internacional especialment complex. Segons Urarte, el món viu immers en una situació de "policrisi", "permacrisi" i "permacanvi", on els factors d'incertesa es multipliquen. Va citar com a elements de risc els conflictes d'Ucraïna i Israel, la situació de l'Iran, el paper emergent de Veneçuela, la disputa sobre Groenlàndia i la cursa global per liderar la intel·ligència artificial.
Una part important de la seva intervenció es va centrar en el president dels Estats Units, Donald Trump, a qui va atribuir una estratègia basada en la imprevisibilitat. "Si fins ara dèiem abans de Crist i després de Crist, ara ens preguntem si haurem de dir abans de Trump o després de Trump", va ironitzar.
Per a Urarte, l'objectiu del mandatari nord-americà és passar a la història i va advertir que "és molt més difícil negociar amb algú que vol passar a la història que amb algú que simplement vol fer negocis".
Malgrat els riscos, va descartar que una hipotètica confrontació entre els Estats Units i la Xina pugui destruir les relacions comercials globals. "El món continua basat en equilibris del terror. Abans eren les armes nuclears; ara és el comerç mundial", va explicar.
Davant aquest escenari, va llançar un missatge directe als empresaris: la diferència la marcaran aquelles companyies capaces de convertir la gestió de la incertesa en un avantatge competitiu. "Si esperem tenir totes les certeses per prendre decisions, quan les tinguem ja hauran canviat els supòsits", va advertir.
També va reclamar una reacció d'Europa davant la seva progressiva pèrdua de pes econòmic. "Som el 6% de la població mundial i concentrem el 48% de la despesa pública mundial", va recordar. Per això, considera que el continent necessita prendre decisions difícils si no vol quedar relegat a la irrellevància.
La revolució tecnològica ja és aquí
Si Urarte va descriure els riscos externs, la segona part de la jornada es va centrar en les oportunitats. El professor d'Esade i expert en innovació Xavier Ferràs va analitzar l'impacte de la intel·ligència artificial sobre la competitivitat empresarial.
Ferràs va comparar el moment actual amb els inicis de la informàtica personal als anys vuitanta. "La IA està avui on eren els ordinadors fa quaranta anys. És un gran oceà blau per explorar", va assegurar. Segons va explicar, els guanys de productivitat derivats de l'automatització de tasques cognitives complexes seran extraordinaris. "L'estalvi de temps serà astronòmic", va pronosticar.
El professor va insistir que la intel·ligència artificial no és una moda passatgera sinó una tecnologia de propòsit general que transformarà tots els sectors econòmics. De fet, va afirmar que pràcticament no existeix cap científic capdavanter que no treballi ja intensament amb aquestes eines, que estan accelerant descobriments en múltiples disciplines.
Ferràs va defensar una visió optimista de la tecnologia. "La tecnologia és netament bona", va afirmar, i va assegurar que el que es viu és només el principi d'una onada d'innovació molt més profunda: "ChatGPT és només la punta de l'iceberg de la revolució que ve".
Ara bé, també va advertir que Europa arriba amb retard a aquesta cursa. Va recordar que Catalunya i Espanya destinen aproximadament l'1,5% del PIB a recerca i desenvolupament, una xifra que considera insuficient. "Invertim la meitat del que hauríem d'invertir", va lamentar.
Per això va reclamar convertir la innovació en una autèntica prioritat de país. "Podem arribar a ser una economia molt gran i molt pobra. No és això el que ens interessa", va advertir.
El talent, clau per a la transformació
La cloenda va anar a càrrec de Miquel Àngel Cerdà, que va sintetitzar algunes de les conclusions de la jornada. El directiu de Veolia i vicepresident de Cecot va destacar que la indústria afronta reptes importants però també oportunitats de transformació. Entre els factors determinants per aprofitar-les va situar el talent i la formació, que considera imprescindibles per desplegar amb èxit els processos d'automatització i digitalització.
També va reivindicar el paper d'aquest tipus de trobades com a espais pràctics per compartir experiències i solucions. "Hem de transformar els reptes en oportunitats reals", va afirmar, abans de reiterar el compromís de la patronal amb el teixit industrial català.
Un sector que resisteix, però reclama un pas endavant
Durant la jornada, l'economista Oriol Montanyà va explicar les conclusions del Baròmetre Industrial de Catalunya de Cecot, presentat la setmana passada. L'estudi constata la resistència del sector malgrat les tensions geopolítiques, l'augment dels costos i la incertesa econòmica global. Tot i que en dos anys s'han perdut un miler d'empreses industrials, el baròmetre identifica com a grans oportunitats l'accés a nous mercats, la digitalització, l'automatització, la innovació i les aliances empresarials. El diagnòstic és clar: la indústria ha demostrat capacitat de resistència, però el repte ara és crear les condicions perquè pugui guanyar dimensió, productivitat i competitivitat.