“Regular no és dolent”. El director general de Biocat, Robert Fabregat, parteix d’aquesta premissa en analitzar els reptes de la indústria farmacèutica i de la innovació, en general, en el marc d’una Europa que legisla, davant dels seus competidors: els EUA i la Xina. La regulació permet garantir seguretat científica, per exemple, i és efectiva en molts altres nivells, però el que no és bo és “la norma que no cal, la lentitud, la burocràcia...”, aspectes que resten competitivitat a Europa davant la resta del món.
Fabregat adverteix que aquesta manca d’agilitat és una trava a l’hora que la innovació arribi als ciutadans “amb sistemes públics i universals”. En aquest sentit, proposa que s’harmonitzin els canals que fomenten la recerca i la innovació, perquè haver de passar per diferents estadis des de l’Agència Europea de Medicaments a les legislacions autonòmiques “fan molt complex que s’aposti per la innovació”. “Hem de saber com defensar el model europeu amb l’accés universal a la salut sense deixar de ser competitius”, defensa el director de Biocat.
El director general de Biocat, Robert Fabregat, ha participat en el desè FOCUS ON, titulat 'El pròxim repte del sistema de salut català: les amenaces a les quals s’enfronta la indústria farmacèutica a Catalunya', celebrat per ON ECONOMIA conjuntament amb Demócrata, en el qual van participar Fina Lladós, presidenta de Farmaindustria, Míriam Nogueras, portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Isabel Amat, Global Head of Innovation, Sustainability & Portfolio de Reig Jofre, i Tino Martí, secretari tècnic del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS).
A parer de Robert Fabregat, per abastar aquesta nova realitat “cal fer canvis”, cal seleccionar cap a on ha d’anar la recerca i la innovació. “La innovació en salut ha de fer-se de manera que es pugui aplicar”, assegura i esmenta que no només han d’arribar els fàrmacs al mercat, sinó que “el sistema públic els ha d’incorporar en el sistema de salut”. Si això no és així, també es desincentiva l’interès de la indústria per fomentar i dedicar esforços i recursos a la investigació i la innovació.
Per tant, Fabregat insisteix en la col·laboració publicoprivada, però des del punt de “la corresponsabilitat, del compromís mutu” entre l’administració i el sector privat industrial. Alhora, valor el posicionament de Catalunya dins d’Europa, perquè “està entre els cinc primers països en producció de ciència i de valor”.
Diàleg i lideratge
Per la qual cosa, “la recerca no és el problema”, perquè en tenim i la fomentem, sinó que l’entrebanc és “quan l’escalem”, assegura el director de Biocat. “La indústria fa el que sap fer, produir; i altres actors són els que generen el coneixement, però si una cosa s’ha de tenir clara és que cada vegada anem cap a models més globals, i que l’administració és la que ha d’assumir més riscos en les etapes inicials de la recerca i després deixar que el sector privat faci la seva feina”, concreta Fabregat. No obstant això, adverteix que "només posant diners públics, no és suficient; hem de canviar el model" davant de reptes com "més cronicitat, més envelliment" en la societat. El seu raonament és que "no tota innovació és bona, no tota la necessitem, no tot es pot pagar, però el que no pot succeir és la situació actual, en què la innovació és bona, tenim la que volem i que necessitem i que podríem pagar, però no està passant". En definitiva: "Hem de reorientar les necessitats del sistema amb qui genera les respostes", amb diàleg entre totes les parts.
En indústria farmacèutica i biològica Europa encara lidera els mercats i, a més a més, Catalunya té lideratge dins d'Europa. Per això, "s'ha de consolidar aquesta autonomia estratègica i ser un refrent de lideratge a tot Europa", defensa Fabregat i esmenta que el sector a Catalunya és punter i està a la locomotora. En aquest context, Fabregat considera que la indústria farmacèutica catalana té un ecosistema en innovació i salut dels més potents d'Europa i "que ens situa en una posició que malgrat que els riscos i les amenaces globals podem jugar la partida amb prou garanties, si ho fem tots bé", sentencia.
Pot veure el debat sencer a continuació: