La Llei de mesures urgents en habitatge i urbanisme de Catalunya, que ha entrat en vigor aquest any, introdueix canvis significatius, entre els quals destaca una nova regulació dels contractes de temporada: distingeix entre l'ús turístic o de vacances i els contractes vinculats a motius professionals, laborals, d'estudis o mèdics, aplicant-se a aquests últims un règim similar al del lloguer d'habitatge habitual. Per tant, afecta estudiants, treballadors temporals i a les estades perllongades.

Els lloguers per estudis, feina, motius sanitaris o altres estades, encara que durin menys d'un any, ja no es consideren automàticament ‘temporals’. Si el propietari declara que són per aquests motius, el contracte entra dins de la normativa de lloguers residencials normals. Això és un canvi clau: el criteri ja no és la durada, sinó la finalitat.

La nova llei també regula per primera vegada els contractes de lloguer d'habitacions, establint requisits d'habitabilitat i topalls de preu en zones amb un mercat residencial tensionat. La suma del que paguen tots els ocupants de les habitacions no pot superar la renda màxima oficial que correspondria al pis complet.

Amb l'entrada en vigor d'aquesta llei, tant els lloguers de temporada com els d'habitacions estan sotmesos al mateix topall a les pujades de preu que la resta d'arrendaments de residència habitual. Només quedaran fora d'aquesta regulació els contractes temporals que siguin realment amb finalitats turístiques o vacacionals.

Qualsevol contracte de lloguer, independentment de la seva durada, es considerarà d'habitatge habitual llevat que el seu propietari acrediti documentalment la causa concreta de la temporalitat. Això introdueix una nova càrrega burocràtica. En cas de pròrroga o encadenament de contractes a un mateix inquilí, l'habitatge pot passar automàticament a considerar-se habitual.

Abans, molts arrendaments d'entre 1 i 11 mesos (de vegades considerats de temporada) s'utilitzaven per esquivar les regles del lloguer residencial (com el topall de preu o proteccions). Amb la nova llei, qualsevol contracte temporal que no sigui amb propòsit turístic es considera equiparable a un lloguer residencial normal, encara que duri pocs mesos. Això significa que estudis, feina o motius mèdics deixen de ser contractes ‘de temporada’ a l'ús si no es documenta formalment el motiu i, per tant, queden sota les regles del lloguer habitual.

Perquè un lloguer es consideri temporal sense quedar automàticament sota la norma d'habitatge habitual, el contracte ha d'indicar clarament la finalitat (per exemple, estudis, feina o turisme) i, normalment, exigirà documentació que ho acrediti. Si no es justifica correctament, l'estada pot ser reclassificada com a contracte d'habitatge habitual, amb totes les obligacions i drets associats.

Si algú ve a Catalunya a estudiar (Erasmus, màster, postgrau, cursos…) o a treballar temporalment, els contractes que signi amb un arrendador ja no estan, per defecte, fora de la llei d'habitatge:

En el cas d'estudiants, aquests són els canvis:

  • Abans, un contracte de 6 a 11 mesos podia anomenar-se ‘temporal’ i quedar fora de la regulació residencial.
  • Amb la nova llei, aquest contracte pot considerar-se un lloguer habitual si va destinat a cobrir una necessitat d'habitatge de l'estudiant i així es demostra.
  • El propietari ha de documentar clarament la finalitat educativa en el contracte (per exemple, matrícula, carta de la universitat, calendari acadèmic).

En el cas de treballadors temporals o en pràctiques:

  • De la mateixa manera, un contracte de temporada per a feina ja s'equiparà mitjançant la normativa a un lloguer residencial ordinari, amb totes les obligacions i drets associats.
  • El propietari ha d'acreditar la raó laboral (contracte de treball, pràctiques, etc.).

I en el cas d'estades perllongades per motius mèdics, reformes d'habitatge habitual o altres circumstàncies, si algú necessita un pis també queda subjecte a la normativa d'arrendaments residencials.