El govern spanyol impulsa una reforma de l'acomiadament improcedent que preveu endurir les indemnitzacions, amb l'objectiu que la protecció als treballadors sigui més "efectiva" i "restaurativa". El Congrés va aprovar aquesta setmana una proposició de llei per encarar la seva reforma, però encara s'ha de negociar amb els agents socials. Curiosament, aquesta proposta va tirar endavant perquè un diputat del PP es va equivocar en el sentit del seu vot. El Ministeri de Treball que encapçala Yolanda Díaz ja ha anunciat que iniciarà negociacions amb sindicats i patronal a l'octubre.
Què és un acomiadament improcedent?
En la legislació laboral espanyola, un acomiadament improcedent es produeix quan l'ocupador no justifica degudament les causes de l'acomiadament o no compleix amb els requisits formals. En aquests casos, el treballador pot optar entre que se'l readmeti en el lloc de treball o rebre una indemnització. Actualment, la indemnització per acomiadament improcedent és de 33 dies de salari per any treballat, amb un topall de 24 mensualitats.
Des del govern espanyol, especialment des de Sumar, s'esgrimeixen diversos arguments per reformar l'actual normativa d'acomiadament:
• Requisits internacionals: El Comitè Europeu de Drets Socials, que depèn del Consell d'Europa, ha dictaminat en repetides resolucions que la normativa espanyola no compleix amb la Carta Social Europea perquè la indemnització no és prou dissuasiva ni reparadora.
• Compromisos polítics interns: L'acord de coalició entre PSOE i Sumar inclou el compromís d'"establir garanties per a les persones treballadores davant l'acomiadament, donant compliment a la Carta Social Europea i reforçant la causalitat en els supòsits d'extinció de la relació laboral".
• Pressió sindical: Les centrals sindicals UGT i CCOO han demanat reformes més àmplies perquè l'acomiadament improcedent no sigui una sortida "barata" per a les empreses.
• Sentències judicials: Encara que alguns tribunals han emès sentències que exigeixen increments de la indemnització o assignacions addicionals, el Tribunal Suprem ha rebutjat que la indemnització es pugui incrementar en la via judicial més enllà del que marca la llei actual.
Què es proposa canviar?
Encara no hi ha un text definitiu aprovat, però s'estan debatent diverses mesures. Aquí les més rellevants:
• Indemnitzacions més altes i més "restauratives". Amb això es busca que la indemnització per acomiadament improcedent no només compensi econòmicament al treballador, sinó que "repari" el supòsit dany –per això, l'adjectiu de "restaurativa"– i dissuadeixi l'ocupador d'abusar d'acomiadaments sense causa. S'ha apuntat la possibilitat de tornar a la situació prèvia a la reforma laboral de 2012, impulsada pel govern de Mariano Rajoy, quan la indemnització era de 45 dies per any, amb topalls més elevats.
• Readmissió com a opció més real. La intenció és que la readmissió en el lloc de feina no depengui tant de l'empresa, sinó que hi hagi més garantia que aquesta opció sigui efectiva quan l'acomiadament sigui improcedent. O sigui, que el treballador pugui triar readmissió o una compensació de forma més clara.
• Salaris de tramitació des de l'acomiadament fins a la sentència. Actualment, els salaris de tramitació (el que s'hauria deixat de cobrar durant el procés judicial fins a la sentència) no sempre es reconeixen. Es proposa que s'estableixi amb més claredat que el treballador rebi aquestes quantitats.
• Més causalitat i requisits formals per acomiadar. Reforçar els requisits perquè un acomiadament objectiu (econòmic, tècnic, productiu...) estigui ben justificat i documentat, de manera que no s'utilitzi com excusa per acomiadar sense causa real. També es busca evitar que els acomiadaments disciplinaris s'utilitzin com a acomiadaments "lliures".
• Compliment d'estàndards europeus. Alinear la normativa espanyola amb el que exigeix la Carta Social Europea, que Espanya va ratificar el 2021, i amb la jurisprudència del Comitè Europeu de Drets Socials.
Quins són els punts de controvèrsia?
Si bé hi ha bastant consens en què cal introduir canvis, hi ha forts desacords sobre quins han de ser els canvis i fins a quin punt. Alguns dels principals:
• Cost per a les empreses vs. protecció per als treballadors. Augmentar indemnitzacions, endurir readmissions o augmentar els salaris de tramitació suposa més cost empresarial, una situació que la patronal qüestiona. Hi ha temor que es redueixi la contractació si els costos d'acomiadament són molt alts.
• Intenció legislativa vs. proposta formal. Fins ara moltes mesures han estat només proposicions no de llei o declaracions d'intenció, no s'ha presentat un projecte definitiu.
• Desacord dins de la mateixa coalició del govern. Algunes fonts assenyalen que hi ha diferències entre PSOE, Sumar, els ministeris d'Economia, Treball... sobre com interpretar els estàndards europeus i quines mesures concretes cal implantar.
On quin punt està el procés?
El Congrés ha aprovat una proposició no de llei presentada pel grup de Sumar instant al govern espanyol a reformar la indemnització per acomiadament improcedent. Aquesta proposició demana que la indemnització sigui "dissuasiva" per a les empreses i "restaurativa" per a les persones afectades. La negociació amb els agents socials s'iniciarà a l'octubre, però no hi ha encara un projecte que s'hagi debatut i votat.