Els ajuntaments de Riudecanyes, Montbrió del Camp, Vinyols i els Arcs i Riudoms han llançat un dur comunicat conjunt exigint a la Generalitat la immediata paralització del projecte eòlic impulsat per l'empresa Tesera Energía S.L. La iniciativa, que es presenta sota la figura de "miniparcs", amaga segons els municipis una realitat molt més agressiva: la instal·lació de sis aerogeneradors de més de 150 metres d’alçada, l'equivalent a un edifici de 50 plantes, i una xarxa elèctrica d’evacuació que, amb les seves 91 torres de "gran format", traçaria una ferida de gairebé 30 quilòmetres a través de dotze municipis del Baix Camp.

La magnitud de l’operació és faraònica. Conjuntament, els sis aerogeneradors, quatre ubicats a Montbrió del Camp i dos a Riudecanyes, generarien una potència de prop de 30 MW. No obstant això, l’autèntic cor del projecte, i el que ha generat una aliança comarcal tan àmplia, és la línia d’alta tensió dissenyada per transportar aquesta energia fins a les instal·lacions de Repsol a la Pobla de Mafumet. El seu recorregut, una veritable barrera infraestructural, s'estendria pels termes municipals de Riudecanyes, Mont-roig del Camp, Montbrió del Camp, Cambrils, Vinyols i els Arcs, Riudoms, Reus, Vila-seca, la Canonja, Constantí i la Pobla de Mafumet. Dels 27,7 quilòmetres de traçat, només 8,1 estarien soterrats, mentre que els 19,6 quilòmetres restants volarien amb cablejat aeri sostingut per les 91 torres, cadascuna amb una alçada mínima de 20 metres.

Els alcaldes i els seus equips de govern han exposat un detallat llistat de greuges que, asseguren, faran del projecte un punt d’inflexió negatiu per a la comarca:

-Fragmentació del territori i l’agricultura: La línia elèctrica no és una simple línia en un mapa. "La creació d'aquesta línia elèctrica suposarà ubicar 91 torres elèctriques al llarg de tot el seu recorregut. Part d'aquestes torres s'ubicarien en camins públics i moltes d'altres en camps agrícoles", han denunciat. Això significa, en la pràctica, la divisió física de finques rústiques, l’obstrucció de camins tradicionals i la dificultat de les tasques agrícoles mecanitzades. "S'estaria alterant la fisonomia del nostre entorn i perjudicant els valors identitaris i productius del terme", han insistit. Els municipis subratllen que "encara mantenen una estructura agrícola rellevant que cal preservar", un teixit econòmic i social que es veuria irreparablement danyat.

-Col·lisió paisatgística i ambiental: La instal·lació d'estructures de tal magnitud en un entorn amb un paisatge agrari mediterrani consolidat suposa, segons els consistoris, una agressió visual sense precedents. Els 150 metres dels aerogeneradors es convertirien en l'element dominant de l’horitzó, visible des de múltiples punts de la comarca, incloent-hi espais de gran valor natural i recreatiu.

-Efecte acumulatiu i falta de visió global: Una de les crítiques més severes es dirigeix contra la "degradació progressiva" que ja pateix el territori. Els ajuntaments posen de manifest "l'efecte acumulatiu", recordant que al Baix Camp ja hi ha altres instal·lacions similars "que consumeixen sòl i recursos naturals". Afirmen que "s'està produint una degradació progressiva del paisatge agrari i una possible afectació a activitats tradicionals (agricultura) sense que s'hagi valorat adequadament l'impacte socioeconòmic global". És a dir, s’està avalant projecte a projecte, sense una visió estratègica que avaluï el límit de saturació del territori.

Més enllà de l’impacte físic, els municipis qüestionen la mateixa naturalesa jurídica del projecte. Expressen la seva sospita fundada que el fet que la companyia hagi presentat sis parcs eòlics independents en lloc d'un únic macrocomplex "podria respondre a l'objectiu d'acollir-se a la figura dels miniparcs eòlics i simplificar tràmits". Aquesta estratègia, coneguda com a "fraccionament" de projectes, permetria eludir una avaluació ambiental i un debat públic més exhaustius propis d’una iniciativa de majors dimensions.

Enfront d’això, els ajuntaments són contundents: "s'han de valorar els efectes sumats dels sis aerogeneradors i de tota la línia elèctrica d'evacuació". Consideren que el projecte ha de ser analitzat en conjunt, com el que realment és: una única i gran intervenció infraestructural. La resposta no s’ha fet esperar. Els ajuntaments afectats no es limiten a una queixa, sinó que han iniciat una ofensiva administrativa. Com a primer pas, han anunciat la redacció i enviament d'informes tècnics i jurídics detallats a la Generalitat, on es recullen tots els al·legats exposats, amb la demanda explícita que el departament competent rebutgi totalment el projecte.

La batalla està servida. D’una banda, Tesera Energía i la seva inversió de 4,3 milions d’euros; de l’altra, una comarca unida que es veu a si mateixa en una cruïlla: optar per un model energètic que, encara que sigui renovable, considera depredador amb el seu territori, o defensar un paisatge, una economia i una identitat profundament lligades a la terra. El que es decideixi en els pròxims mesos al Baix Camp podria marcar un precedent per a moltes altres comarques de Catalunya que s’enfronten a dilemes similars.