La por de no poder pagar la hipoteca ha convertit al despatx Asoban d'advocats experts en la matèria, a Madrid, en una centraleta telefònica que bull des que el Banc Central Europeu va començar a pujar els tipus d'interès, just aquesta setmana fa un any, i per última vegada aquest dijous fins al 4,25%. "Ens truquen i ens escriuen entre 100 i 200 persones al dia que tenen problemes amb la seva hipoteca o amb els seus préstecs", compte Emilio Sánchez, advocat i soci del despatx que creu que les pujades de les hipoteques són una "bomba de rellotgeria social".

Des del despatx temen que quan es compleixin els 15 mesos d'impagaments d'hipoteques, els necessaris perquè un banc posi una denúncia que pugui derivar en l'execució, o sigui, treure-li la casa a l'hipotecat, es desencadeni una onada. Des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), comparteixen el temor i adverteixen d'un "degoteig" de persones que estan tornant les assemblees amb aquest temor, encara que creuen que si es repeteix la crisi serà "gradual" i encara no arribarà en els propers mesos.

Fonts bancàries de l'IBEX, en canvi, opinen que és "molt exagerat" avivar aquest temor, i apunten que "la mora hipotecària està en el 2,38%, una dada baixíssima en el primer trimestre," i "l'ocupació es manté". "No dic que les famílies no estiguin més ajustades, i s'està veient en els refinançaments, que van augmentant, però no crec que vagin a produir-se execucions de manera generalitzada," apunten aquestes mateixes fonts, que incideixen que "l'ocupació i el creixement econòmic seran determinants per a l'evolució de la mora". Les bones xifres d'ocupació|ús de l'últim mes donen ara per ara un respir. Mentre la gent treballa, d'una manera o una altra va pagant.

Dels tipus a la morositat

El tipus d'interès que marca el Banc Central Europeu és la tarifa que els bancs han d'abonar per obtenir diners de l'entitat reguladora, que quan els puja és per contenir l'alta inflació. De la mà, puja l'euríbor, que és el tipus d'interès mitjana amb què els bancs es deixen diners entre ells per a préstecs a particulars i que, per tant, marca el ritme d'interessos de les hipoteques.

Enmig dels resultats dels bancs presentats aquests dies, les entitats financeres actualitzen l'índex de mora, és a dir de gent que no paga els seus préstecs o productes financers, i ara per ara no estem davant d'un escenari catastròfic. El BBVA va tancar juny amb la morositat al 4%, una mica per sobre que el mes anterior, Santander la va reduir al 3,11% i només Bankinter la va disparar de manera preocupant fins al 9%, al mig d'una pujada el maig de la mitjana espanyola al 3,59%.

Les execucions hipotecàries tampoc no mostren ara per ara xifres preocupants, sinó al contrari, van caure un 39% interanual durant el primer trimestre de l'any i només es van executar 5.168 hipoteques, de les quals 3.693 van ser habitatges a tot Espanya. Això sí, les hipoteques s'han desplomat un 24% a Espanya i un 30% a Catalunya amb xifres del mes de maig en relació amb maig de l'any pasado.El assessor hipotecari i CEO de Tu Solució Hipotecària Ricardo Gulias apunta que anomena "gent molt apretada", que pot continuar pagant la hipoteca, "però que no pot gaudir dels ingressos perquè se li'n va tot en hipoteca i altres préstecs".

"Ens trobem que a la gent que té una hipoteca mitjana de 150.000 euros li han pujat la hipoteca una mitjana de 350 euros al mes", explica Gulias, càlcul que coincideix amb el testimoni de Jacobo, un veí de Barcelona de 46 anys que acudeix|va a les assemblees de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca perquè no paga la seva i espera que li ajudin a negociar amb el banc per a la dació en pagament i un lloguer social. Jacobo cobra 1.300 euros de sou com a mosso de magatzem i va entrar en la hipoteca a mitges amb la dona, que en cobrava 1.000, el 2007. Mostra a la seva llibreta bancària la pujada de 700 euros al mes l'any passat a 928 euros al gener i a 1.036 a meitat d'any.

WhatsApp Image 2023 07 26 at 17.46.35 (1)
Jacobo, que acudeix|va a la PAH per solucionar el seu problema amb una hipoteca. / G. A.

"Amb la meva dona, estàvem malament i estàvem per separar-nos. Però amb aquesta pujada, vam veure clar que no podíem pagar i això també va accelerar la separació. Ella se'n va anar, està sortint de la hipoteca i jo vaig deixar de pagar. Estic angoixat, no sé si em quedaré al carrer, no tindria com pagar un lloguer amb aquest sou", relata Jacobo, que també tem pel seu treball|feina ara que s'està reincorporant d'una baixa per depressió.

El testimoni de Jacobo coincideix amb els casos que arriben al despatx Asoban de Madrid, encara que "els estrats socials són de tots els nivells", relata el soci Emilio Sánchez. Per exemple, "una dona que només cobra la pensió i va passar de pagar 410 euros fa un any a més de 800 i ja no podia pagar aquesta quantitat". Però també un altre tipus de problemàtiques com un empresari amb dos hotels que pagava una hipoteca de 9.000 euros, però que amb la pandèmia els va haver de tancar, es va endeutar i va veure com el préstec per l'habitatge se li disparava als 13.000 o 14.000 euros i quedava asfixiat.

���� Un any de la pujada de tipus: així impacta en les hipoteques i en Borsa

Davant d'aquestes situacions, el despatx intermedia entre els clients i els bancs perquè exerceixin el codi de bones pràctiques en cas que les famílies estiguin en una situació de risc. Moltes vegades, explica, els clients ho intenten però les entitats financeres no fan cas. El paper del despatx és pressionar i intenten evitar que els casos arribin a judici|seny, ja que la lentitud de la justícia pot suposar un augment de l'endeutament mentre es resol el cas. Els bancs que s'han acollit a aquest codi tenen l'obligació d'oferir alternatives a les famílies vulnerables, tals com la carència|mancança (una aturada en el pagament durant el qual només es paguen els interessos fins que millori la situació econòmica i es reprengui la hipoteca), ampliar el termini d'amortització o fins i tot la dació en pagament, que en ocasions pot anar de la mà d'un lloguer social més ajustat a la situació econòmica.

Refinançament, canvis de tipus i extensió d'hipoteques

En altres casos menys extrems, tal com explica Gulias, de tusolucionhipotecaria.com, els clients opten per refinançar la hipoteca unificant-la i ampliant-la amb préstecs a més curt termini de manera que baixi la quota o bé allargar-la uns anys amb la mateixa finalitat. Per exemple, si pagues 500 euros al mes d'hipoteca i un préstec de 300 al mes per un cotxe i et pugen la hipoteca a 1.000 euros, l'asfíxia sobre els ingressos pot ser considerable i pot ser convenient incloure el cost del cotxe en la hipoteca.

Gulias també explica que els clients primer intenten negociar amb l'entitat una millora de condicions i, moltes vegades, quan no ho aconsegueixen truquen a un gestor com ells per canviar d'entitat bancària. Una de les pràctiques més habituals per pagar menys per la hipoteca és passar-se a tipus fix o a tipus mixt, aquesta última cada vegada més comuna i més acceptada pels bancs. Castiga menys d'entrada, ja que passar de tipus variable a fix (i no tots els bancs l'accepten) té uns costos inicials elevats. El maig d'aquest any hi va haver 12.414 hipoteques que van canviar les seves condicions, el 36,4% per canviar els tipus d'interès. En fer-ho, el percentatge d'hipoteques a interès fix es va disparar del 13,4% al 37,4%, mentre que el d'interès variable, subjecte als canvis, va caure del 85,6% al 61,3%.

���� Estalvis de fins a 270 euros al mes d'hipoteca en canviar de banc

Tots aquests canvis solen ser acceptats pels bancs perquè "el que volen és que la hipoteca es pagui, perquè és el millor producte per als bancs." Però alerta que són opcions "només per als que estan pagant bé, sense demores". "Cal pagar ràpid perquè no arribi la sang al riu", adverteix Gulías, i els exemples d'això moltes vegades són els qui es troben a la plataforma d'afectats per la hipoteca (PAH).

Lucia Delgado, portaveu de la PAH, explica que "amb l'actualització de l'euríbor, està arribant més gent preocupada pel sobreesforç de pagar la hipoteca". "A partir d'allà caldrà distingir entre els qui tenen un treball estable i qui no. Caldrà veure com reaccionen les entitats financeres i que no estafin a les persones", alerta. "Amb pujades de 300 o 400 euros en les hipoteques, tornarem a la roda dels refinançaments, que són pa per avui i gana|fam per demà en molts casos. I després poden donar-se situacions d'execucions hipotecàries i desnonaments per no poder pagar la hipoteca, però crec que el veurem a llarg termini, no immediatament," pronostica Prim. La hipoteca, ara per ara, estreny les famílies, però no les ofega.