Més de la meitat dels habitatges del mercat del lloguer a l'Estat pertany a particulars amb dos o més immobles en arrendament, a persones jurídiques i a entitats públiques. Així ho desprèn d'un informe elaborat pel Ministeri de Consum en col·laboració amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques, que s'ha basat en el Panell de Llars que integra informació procedent de l'IRPF, l'Impost sobre el Patrimoni i dades demogràfiques de l'Institut Nacional d'Estadística. Segons aquesta anàlisi, només un 39% del parc de lloguer correspon a petits propietaris que tenen un únic habitatge arrendat, la qual cosa desmenteix la imatge del lloguer com un mercat dominat per petits inversors.

El Panell de Llars del 2023 revela que només un 4,9% del total de la població rep ingressos per lloguer d'habitatge habitual, una xifra que s'eleva al 5,7% si se circumscriu a la població adulta. Quan la mesura es fa per llar, el percentatge puja fins al 9,3%. Aquestes xifres contrasten amb el volum d'inquilins, que representen el 20,8% de la població total o, alternativament, el 20,2% de les llars, segons l'última Enquesta de Condicions de Vida. Aquesta asimetria entre el nombre de propietaris que reben rendes i el nombre d'inquilins reflecteix la concentració de la propietat en un nombre reduït de mans.

L'informe demostra que més de la meitat del lloguer gestionat per particulars a l'Estat està en mans dels anomenats multiarrendadors, és a dir, persones que tenen llogades dos o més habitatges. En concret, la xifra s'eleva al 52,8%, la qual cosa indica que la figura del petit propietari d'un únic habitatge no és la predominant al país. Més de la meitat del mercat de particulars està, per tant, controlat per llogaters que disposen de diversos immobles en arrendament, una dada que té implicacions importants per al disseny de polítiques d'habitatge.

Les grans ciutats concentren la proporció més gran de multiarrendadors

El predomini de llogaters multiarrendadors es dona a la major part de les grans ciutats espanyoles i, especialment, en aquelles on els preus del lloguer són més elevats. Las Palmas de Gran Canaria és la capital que presenta la concentració més alta, amb un 64,9% de llogaters que són multiarrendadors, enfront del 35,1% que disposa d'un únic immoble. Molt a prop se situa Santa Cruz de Tenerife, amb un 64,6% de multiarrendadors. Les capitals canàries són seguides per Palma, amb un 63,1%; Barcelona, amb un 60,8%; i Madrid, amb un 56,4%. Aquestes dades suggereixen que a les zones amb pressió immobiliària més elevada la propietat tendeix a concentrar-se més.

L'estudi també analitza l'evolució del parc de lloguer en el període comprès entre 2016 i 2023. Durant aquests anys, els multiarrendadors van augmentar el seu parc d'habitatges un 39,9%, una taxa gairebé deu punts superior a la dels particulars que només tenen un habitatge, que van avançar un 30,4%. En termes absoluts, el parc d'habitatges llogats per particulars va passar d'1.900.883 a 2.570.845 immobles. Aquesta evolució mostra que l'ampliació del parc d'habitatges de lloguer no ha reforçat el pes del petit propietari, sinó el dels grans tenidors, que han consolidat una posició cada cop més dominant en el mercat.

L'informe conclou que, tot i que l'oferta de lloguer va créixer de manera notable en aquells anys, el protagonisme d'aquest creixement va correspondre a qui ja disposaven de diversos habitatges, la qual cosa ha accentuat la concentració de la propietat. Aquesta tendència té implicacions rellevants per a la fixació de preus i per a la capacitat de negociació dels inquilins, especialment en un context de tensions al mercat del lloguer.