Compartir pis lluny de les grans urbs ja no garanteix pagar menys pel lloguer d'una habitació. El cost de l'arrendament s'ha disparat als municipis de l'extraradi de les capitals espanyoles. Avui en dia ja s'observen preus per al lloguer d'una habitació que superen els 700 euros en municipis adjacents a Madrid i Barcelona, i que superen els 700 euros.
La dada més reveladora és la quota mensual que es paga a Villanueva de la Cañada, població a 35 quilòmetres de Madrid capital, on llogar una habitació costa de mitjana 703,57 euros, segons les dades del portal especialitzat pisoscompartido.com. El mateix passa amb una altra població dels afores de Madrid, a escassos 26 quilòmetres, Villaviciosa de Odón amb lloguers per compartir pis a 687 euros per habitació.
Sens dubte, estan per sobre de la mitjana de Madrid (uns 600 euros al mes en una zona cèntrica) i per sobre de Barcelona (646 euros de mitjana), la capital de província més cara d'Espanya. A Catalunya, al cinturó de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat (530,28 euros), Badalona (490,77 euros), Cerdanyola del Vallès (447,89 euros), Sabadell (430,86 euros) i Terrassa (408,54 euros) sostenen preus igualment alts, fins al punt que l'Hospitalet supera capitals de província com Santa Cruz de Tenerife (504,08 euros), Cadis (473,50 euros) o Bilbao (461,88 euros).
A l'entorn de Madrid, se sumen a les dues localitats més cares San Sebastián de los Reyes (495,33 euros), Getafe (472,70 euros), Alcobendas (468 euros), Alcorcón (449,64 euros), Móstoles (449,63 euros), Alcalá de Henares (436,09 euros) o Leganés (402,56 euros).
El fenomen s'estén també a l'àrea de València, amb municipis com Paterna (477 euros), Torrent (382 euros) o Burjassot (365,34 euros), i confirma que la pressió ja no distingeix entre el cor de les grans ciutats i la seva perifèria immediata.
Ferran Font, portaveu i director d'Estudis de pisos.com explica que una de les causes és l'alta demanda que tenen aquestes ciutats que concentren universitats, polígons i grans centres de treball. "Són municipis que estan ben connectats amb la capital i arrosseguen un parc d'habitatge molt limitat", afegeix. Quan la demanda creix sobre una oferta que amb prou feines es mou, el preu de l'habitació reacciona igual que en qualsevol gran ciutat, explica Font.
L'1x3, el gran contrast
Davant d'aquest panorama, el mapa conserva contrastos notables. Entre els municipis més econòmics per compartir habitació figuren Ontinyent (202,92 euros), a València; Ponferrada (238,06 euros), a Lleó; Tortosa (243,18€), a Tarragona, i Talavera de la Reina (248,08 euros), a Toledo. La distància amb les localitats més cares resulta tan àmplia que, amb el que costa una sola habitació a Villanueva de la Cañada (703,57 euros), podrien llogar-se més de tres a Ontinyent. El contrast s'aprecia fins i tot davant les capitals: el municipi més barat de l'estudi se situa per sota de Badajoz (211 euros), la capital de província més assequible del país.
"Convé no llegir els preus baixos com una bona notícia automàtica. En molts d'aquests municipis compartir surt a compte precisament perquè l'activitat econòmica i l'ocupació són més febles, de manera que l'estalvi en habitatge no sempre compensa per a qui necessita estar prop d'un mercat laboral. El problema de fons no es resol mirant només a les grans urbs: avui travessa també localitats mitjanes de tot el país", conclou el director d'estudis.