El preu dels habitatges per a segona residència a la costa s'ha encarit un 12,1% en el primer trimestre de 2025, davant el mateix període d'un any abans. Aquest augment ha situat el preu mitjà del metre quadrat en gairebé 3.000 euros; en concret, 2.970 euros. L'alça es deu a una concentració d'obra nova més important en aquest segment, orientada en els últims anys a una demanda de més poder adquisitiu, segons l'últim informe elaborat per la consultora Tinsa by Accumin. Aquesta revalorització del preu contrasta amb el també augment de l'habitatge residencial a les mateixes zones costaneres, que s'ha incrementat un 7,2% en el primer trimestre de 2025.
Per preus, les Illes Balears (per ordre: Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca), Gran Canària, Costa Brava i Lanzarote van ser les destinacions on va pujar més la segona residència en costa. En el costat contrari, amb demanda vacacional principalment nacional, se situen trams de Tarragona, Lugo, i La Manga del Mar Menor, reflecteix l'informe Vivienda en Costa 2025, que analitza 250 municipis del litoral espanyol agrupats a 51 zones (22 províncies) a la península i les illes.
Al 94% de les zones, els taxadors apunten que els preus tenen encara recorregut a l'alça. "En ubicacions puntuals de Tarragona, Eivissa, Formentera, Cadis, Gran Canària i Biscaia, els preus podrien estar a prop de tocar sostre en un context de massificació turística que consideren que ha saturat aquests mercats", ha assenyalat la consultora sènior del Servei d'Estudis de Tinsa by Accumin, Andrea de la Hoz.
A més, l'estudi apunta que es continua observant una tendència rellevant a la convergència en preus d'habitatge de vacances i habitual en un entorn de productes residencials intercanviables. "La concentració més gran de l'activitat en el segment de segona residència genera un transvasament d'oferta d'habitatge habitual a vacacional i genera un tensionamiento dels preus en la primera residència, on l'oferta es torna més escassa", apunta Àries.
Es manté l'activitat promotora
D'altra banda, Tinsa destaca que l'activitat promotora de producte de segona residència es manté o incrementa en la majoria de les zones, encara que roman limitada per la falta de terra disponible i els alts costos de construcció, especialment afectats per l'escassetat de mà d'obra. En aquest context, s'observa un alentiment de l'activitat promotora al 5% de les zones, ubicades en alguns trams de la costa de Màlaga, en tant que un 12% de les zones reporten que no existeix obra nova per al segment de segona residència, de manera que "aquest es proveeix de l'habitatge de segona mà".
L'habitatge a la costa s'ha revalorat un 29% des dels mínims postbombolla financera (davant el 49% de la mitjana nacional) i se situa un 16% per sota dels màxims del boom immobiliari (davant el 12% del conjunt del país). Tanmateix, si es descompta l'efecte acumulat de la inflació en aquestes dues dècades (el 2022 i el 2023 va ser especialment acusada), les dades mostren que la costa s'ha revalorat de mitjana un 5% des dels seus mínims (en una banda entre el +30% de les illes i el -4% de Costa Nord) i la distància respecte als màxims del boom es mou entre el -20% de les illes i el -44% de la Costa atlàntica d'Andalusia).
El comprador estranger
Els tècnics de Tinsa consultats apunten que la demanda d'habitatge de vacances és elevada i creixent, amb un pes rellevant de perfil estranger tant resident com no resident. Així, les compravendes protagonitzades per estrangers a les províncies de costa van créixer un 2,5% el 2024, impulsades majoritàriament per residents (+3,2 %) i encara menys per no residents (+1,9%). Destaca la intensitat del creixement a la Costa Nord (+20,1 % anual) davant el lleu retrocés a les Illes (-5,5 %), si bé la quota del mercat internacional continua sent més rellevant en Illes i Costa Mediterrània, on els estrangers representen el 34% i el 28%, davant el 6% a la Costa Nord. Les compravendes efectuades per estrangers residents són més habituals a la Costa Nord i al vessant atlàntic d'Andalusia, mentre que els no residents tenen més pes en illes i Costa Mediterrània.
La nacionalitat estrangera majoritària en termes de volum continua sent el Regne Unit, seguit d'Alemanya. França redueix la seva quota per darrere del Marroc que, al seu torn, incrementa la seva rellevància impulsada per l'augment de les compravendes de marroquins residents. En termes relatius (variació interanual), augmenta el protagonisme dels compradors dels Països Baixos i Polònia, així com de compradors extracomunitaris procedents dels Estats Units i la Xina. Des de 2022 i condicionat pel context geopolític, també s'observa una presència més important de compradors procedents d'Ucraïna, Rússia i Lituània.