L’ampliació de l’Aeroport de Barcelona s’encara com una oportunitat per canviar, com a mínim parcialment, el model aeroportuari de baix cost, fruit de l’aposta de la gran companyia espanyola, Iberia, per fer el seu hub a Madrid i controlar el Prat amb la seva low cost, Vueling. Tot i el retrocés d’aquesta aerolínia, el model de baix cost s’intensifica des de principi d'any, mentre Madrid treu encara més avantatge a Barcelona pel que fa al tràfic de les aerolínies tradicionals.

Barajas gairebé triplica al Prat en nombre de passatgers de vols internacionals, visquin a l'estranger o a l'Estat, en aerolínies tradicionals. Les tradicionals són les companyies que ofereixen més serveis que les low cost i que gairebé monopolitzen els vols transoceànics i de llarg radi, on Barcelona presenta precisament el seu principal dèficit. Majoritàriament, són les antigues aerolínies de bandera, com Lufthansa, Air France-KLM, British Airways i la mateixa Ibèria, i les grans internacionals, com American Airlines, Delta, Qantas, ANA, Singapore, Qatar i Emirates. Entre les companyies low cost destaquen Ryanair, easyJet, Southwest i, en l'àmbit espanyol, Vueling, líder absolut al Prat des de fa dècades, i Level, del mateix grup que Vueling (IAG) i que sí que fa vols als Estats Units des de Barcelona.

Segons les últimes dades oficials de trànsit aeri internacional, difoses per Turespaña, que depèn del ministeri d’Indústria i Turisme, Barajas és l’aeroport que rep més passatgers en vols internacionals entre el gener i el juliol. El segueix de prop el de Barcelona-Josep Tarradellas, però amb un tipus de vols molt diferents. Mentre gairebé 8 del cada deu passatgers que arriben a Madrid ho fan amb companyies tradicionals, dos terços dels que aterren al principal aeroport català, ho fan amb low cost.

En els primers set mesos de l’any, Barajas va rebre 14,56 milions de passatgers en vols internacionals, per 12,27 milions del Prat. En low cost, però, només 3,17 milions van anar a Madrid, per 8,27 milions que van arribar a Barcelona. En canvi, les companyies tradicionals van portar 11,4 milions de passatges a la capital espanyola i menys de 4 a la capital catalana.

Les diferències de model entre el Prat i Barajas s'eixamplen

Aquesta distribució es remunta a fa vint anys, arran de la irrupció de les low cost a la primera dècada del segle XXI i l’última gran ampliació del Prat, la que va suposar la construcció de la T1. En la seva adjudicació, el govern espanyol del socialista José Luis Rodríguez Zapatero va entregar la nova i gran terminal a Iberia, que va aprofitar per consolidar Vueling i apuntalar així la seva aposta per Madrid, deixant Barcelona al baix cost, que, amb vols de radi més curt, principalment europeu, servia per alimentar el hub de Barajas.

El que crida l’atenció de les últimes dades, les d’aquest 2025, és que el model se segueix consolidant i la diferència entre vols de companyies tradicionals, que controlen el tràfic de llarg radi, i les low cost es continua eixamplant tant al Prat com a Barajas, tot i que en direccions oposades. Això provoca que la diferència de model entre tots dos aeroports també augmenti, com reflecteixen les dades de Turespaña.

Barcelona creix més que Madrid pel que fa a l’arribada de passatgers en vols internacionals entre el gener i el juliol: un 5,5%, per un 4,5% de la capital espanyola. Però bona part de l’increment es deu a les low cost, que es disparen un 6,4%, mentre l’augment dels passatgers en tradicionals és del 3,8%. A Madrid la tendència és la contrària: augmenta, sobretot, gràcies a la pujada de les tradicionals (4,7%), per sobre de les low cost (4%).

Barajas rep gairebé la meitat dels passatgers de vols internacionals que arriben a Espanya amb companyies tradicionals, un 44%, per només un 15,5% del Prat i un 8,6% de Palma, el tercer del rànquing. En canvi, l’aeroport madrileny, tot i ser el més gran i transitat de l’Estat, ocupa el cinquè lloc en trànsit low cost internacional, amb només un 8,4% de quota de mercat. Barcelona lidera el rànquing, amb el 21,8% de total, seguit de Palma, amb el 13%.

Catalunya retalla distàncies al juliol

La part bona és que Catalunya retalla distàncies amb Madrid pel que fa a recepció de passatgers internacionals total. El destí del 20,8% dels viatgers, gairebé 13,3 milions (un 6,2% més que en el mateix període de l’any passat) era Catalunya, mentre que més de 14,5 milions van anar a la Comunitat de Madrid, un 4,5% més. Les xifres no especifiquen quants són estrangers i quants espanyols, ni quants turistes ni quants viatjaven per negoci.

Al juliol, Catalunya va superar Madrid (però no les Balears) i va rebre gairebé dos milions de passatgers, un 4,9% més en comparació amb el mateix mes de 2024, i que hem de suposar que eren, majoritàriament, turistes. Malgrat el retrocés de l'1% en visitants alemanys, la recuperació de mercats com l'italià —amb un increment del 10%— i el neerlandès —que representa més del 20% de les arribades— va impulsar el tràfic de passatgers internacionals al Prat.