Els ciutadans de Catalunya ocupen el quart lloc en la demanda de dies lliures per la mort d'una mascota a Espanya, ja que el seu percentatge positiu ascendeix a un 77%. Altres comunitats autònomes com Andalusia (83%), Múrcia (81%), Canàries (78%), o la Comunitat de Madrid (75%) també se situen per sobre de la mitjana. Per la seva banda, Extremadura, les Illes Balears i Astúries són les que menys reclamen permisos per la mort d'un animal de companyia, ja que el seu percentatge se situa entre el 50% i el 54%. Entre els que donen suport a aquesta mesura, un 60% dels catalans afirmen que caldria que les empreses cedeixin almenys un dia de baixa per mort, mentre que un 17% sosté que n'haurien de rebre més d'un. Per contra, només el 23% no considera necessari cedir dies lliures per la mort d'una mascota.
Ara bé, hi ha una llei específica per aquests casos? A Espanya actualment no hi ha cap mena de permís que tingui en compte circumstàncies relacionades amb la mort d'una mascota. El debat sobre la necessitat de crear alguna mesura per a aquest tipus de circumstàncies ha experimentat un notable augment durant els últims anys. Tant és així que un estudi elaborat aquest 2025 per Sanicat, empresa en sorres per a gats i benestar felí, ha revelat que el 70% d'espanyols considera que la seva empresa hauria de donar dies lliures per la mort de la seva mascota. Des d'ON ECONOMIA, hem pogut constatar que ja s'han experimentat casos per aquesta baixa, sota una altra premissa oficial o motivació. Durant les últimes dècades, la percepció del paper de les mascotes ha evolucionat significativament dins la societat espanyola. Aquesta transformació cultural, unida al reconeixement del seu valor emocional i social, ha permès que el seu rol com a simple companyia animal es desenvolupi fins a ser considerats com una part imprescindible de la família.
El perfil del sol·licitant
Entre les xifres més destacades d'aquest estudi s'aprecia una notable diferència entre l'opinió de les dones i els d'homes respecte a aquest reconeixement, i és que, el percentatge de dones que reclama aquests dies lliures assoleix el 80%, mentre que el dels homes es redueix a un 58%. A més, un 20% de les dones enquestades considera que hauria de rebre més d'un dia de permís. D'altra banda, el grup de joves de 18 a 24 anys és el més conscienciat amb aquest fet, ja que un 90% d'ells sosté que la seva empresa hauria d'oferir dies lliures davant d'aquest tipus de circumstàncies. Aquest percentatge descendeix a mesura que augmenta l'edat, ja que en les persones d'entre 25 i 39 se situa en un 84%, en les de 40 i 59 en un 59% i en les majors de 60 en un 41%.
Precedents i altres casos
A alguns països, com Colòmbia, s'ha discutit la possibilitat de concedir permisos retribuïts per la mort d'una mascota. En altres, com Xile, s'ha presentat una iniciativa legislativa per atorgar un dia hàbil de permís per dol en cas de mort de mascota. No obstant això, la legislació laboral en general no preveu aquest tipus de permís a la majoria dels països. Tot i que algunes empreses o institucions podrien considerar concedir permisos o dies lliures en casos especials, això generalment es fa per cortesia i no està regulat legalment. D'altra banda, la Llei de Benestar Animal (Llei 7/2023) va introduir canvis importants pel que fa a la tinença de mascotes. Malgrat no recollir-ho l'Estatut dels Treballadors, algunes empreses amb polítiques 'pet friendly' han implementat permisos especials dins de les seves estratègies de conciliació laboral. Alguns convenis inclouen dies d'assumptes propis, els quals es podrien utilitzar per atendre emergències relacionades amb les mascotes, sempre que la normativa de l'empresa ho prevegi.
Com a precedent, el 2023, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar improcedent l'acomiadament d'un treballador que es va absentar un dia del seu lloc per portar el gos malalt al veterinari. En aquest cas, el jutjat es va acollir a la Llei de protecció d'animals, considerant que l'empleat tenia dret a assistir la mascota en una situació d'urgència. Per això, l'empresa va tenir dues opcions: readmetre el treballador o indemnitzar-lo. En aquest sentit, la sentència va determinar que l'absència de l'empleat tenia base legal, cosa que feia que l'acomiadament fos improcedent. Tot i això, la decisió no va recaure en la necessitat de cura de l'animal, sinó en la desproporció de la sanció.