El ple de la Cambra de Comerç de Barcelona ha avalat l’ampliació del nombre de cadires de plata, de dues a deu. Malgrat l’oposició d’una part dels seus membres, els vinculats a Eines de País, i de la patronal Pimec, la mesura ha tirat endavant i el president de la institució, Josep Santacreu, ha salvat la primera situació compromesa del mandat. Ho ha aconseguit pels pèls, gràcies al seu vot de qualitat, ja que la votació, feta en secret, ha acabat amb empat a 29 vots.
L’ampliació del nombre d’empreses de major aportació voluntària ha estat tan polèmica com va ser la seva reducció, en l’anterior mandat. El president i la majoria del comitè executiu de la Cambra defensaven passar de dues a deu per ampliar la representativitat de la gran empresa i equiparar-la al seu pes en l’economia catalana. Així, el comitè executiu va aprovar portar-ho al ple, però no hi va haver unanimitat.
El vot negatiu d’Eines de País es podia preveure, ja que en el mandat 2019-2023, en el qual van presidir la institució, ja van reduir de les 14 que hi havia fins a dues, el mínim legal, i que ocupen CriteriaCaixa i el RACC. Però no va ser tan esperada l’oposició de Pimec, ja que fins ara havia donat suport a Santacreu, començant per la seva elecció.
La patronal que presideix Antoni Cañete, que té tres membres directes al ple, però hi compta també amb empreses sòcies, considera que ampliar-les suposa sobredimensionar les grans empreses en detriment de les pimes, que formen la gran majoria del teixit empresarial, i que a més resta influència a les empreses elegides democràticament. Les empreses que ocupen les cadires de plata paguen 75.000 euros a l’any.
Pimec ha reaccionat aquest vespre i fonts de la patronal han manifestat que respecten la decisió i que continuaran treballant "per una Cambra forta, plural i útil al conjunt de tot el teixit empresarial". No obstant això, també han afegit que "continuran defensant que la millor manera de garantir una representació equilibrada és a través del sufragi, preservant un model de governança basat en la igualtat d'oportunitats i en la legitimitat democràtica".
Des d’Eines de País, Toni Fitó, exvicepresident de la Cambra i actual membre del ple, va explicar que s’oposen a l’ampliació perquè ho consideren una “anomalia democràtica”. Fitó no compra l’argument d’infrarepresentació de les grans empreses, perquè a més de les dues de major aportació, també n’hi ha elegides en plenari, representant patronals, com a membres del ple sense dret a vot i com a socis institucionals; ni l’econòmic, perquè la seva aportació al pressupost de la Cambra no arribarà al 2%. Creu que l’únic argument és electoral, ja que hi ha eleccions el 2027.
Com queda la composició del ple de la Cambra
El ple està format per 60 membres, que fins ara es repartien així: 52 elegits en les eleccions del 2023, sufragi que es fa per epígrafs buscant un equilibri similar al pes de cada sector en l’economia catalana; 6 elegits per les patronals, que es reparteixen a parts iguals Foment i Pimec, i 2 empreses de major aportació, que són CriteriaCaixa i el RACC. Dels 52 per sufragi, la candidatura Va d’Empresa, encapçalada per Josep Santacreu, en va obtenir 31, mentre que Eines de País en va guanyar 21.
Ara, l’increment del nombre de cadires de plata canviarà els equilibris a la Cambra. Es mantindran els 60 membres del ple, de manera que es reduiran de 52 a 44 els elegits per sufragi lliure. Les patronals Foment i Pimec mantindran tres cadires cadascuna.
