El producte interior brut (PIB) de la zona euro va créixer un 0,1% en el primer trimestre de 2023, el primer amb vint membres de la moneda única, després de l'estancament registrat en els tres mesos anteriors en la comparativa equivalent amb la suma de Croàcia. Sense tenir en compte l'economia croata, que es va incorporar a l'eurozona el gener de 2023, el PIB de la regió amb dinou països es va contreure un 0,1% en el quart trimestre de 2022.
En el cas del conjunt de la Unió Europea (UE), el PIB va registrar en el primer trimestre de 2023 un increment del 0,2%, una dècima menys de l'esperat, encara que esquivant així el risc de recessió tècnica, després de la contracció del 0,1% en el quart trimestre de 2022. En comparació amb el mateix trimestre de 2022, el PIB de l'eurozona va registrar un increment de l'1,3%, mentre que el dels Vint-i-set va augmentar un 1,2%.
Polònia és el país amb més creixement del PIB
Durant el primer trimestre de 2023, el PIB dels Estats Units va pujar un 0,3% en comparació amb el trimestre anterior, després de l'avenç del 0,6% en el quart trimestre de 2022. En comparació amb el mateix trimestre de l'any anterior, el PIB nord-americà va augmentar un 1,6% després del 0,9% del trimestre anterior.
Entre els països de la UE les dades dels quals estaven disponibles, el creixement més gran del PIB en el primer trimestre de l'any va correspondre a Polònia (+3,9%), per davant de Portugal (+1,6%) i Finlàndia (+1,1%). Per contra, la pitjor evolució econòmica es va observar a Lituània (-3%), Irlanda (-2,7%) i els Països Baixos (-0,7%).
Espanya registra el creixement més gran del PIB en termes interanuals
Entre les economies més importants de la UE, el PIB d'Alemanya es va estancar en el primer trimestre i el de França va augmentar un 0,2%, mentre que Itàlia i Espanya van créixer un 0,5%. En termes interanuals, el creixement més gran del PIB es va registrar a Espanya (+3,8%), per davant de Romania (+2,8%) i de Portugal (+2,5%), mentre que les contraccions més importants es van observar a Lituània (-3,6%), Hongria (-1,1%), Txèquia (-0,2%) i Alemanya (-0,1%).
Aquestes dades confirmen que tant l'eurozona com la UE van escapar de la recessió tècnica que va amenaçar de frenar l'activitat econòmica a finals de l'any passat a causa de l'impacte de la inflació i també dels augments continuats dels tipus d'interès adoptats pel BCE per controlar l'increment dels preus.
En concret, els serveis econòmics de l'executiu comunitari calculen que el PIB s'expandirà el 2023 un 1,1% a l'eurozona i un 1% a la UE; mentre que el 2024 creixerà un 1,6% i un 1,7%, respectivament, en ambdós casos dues i una dècima per sobre de la projecció anterior.