La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) calcula que, en aquests moments, hi ha gairebé un milió d'assalariats -946.409- el salari dels quals supera la base màxima de cotització -53.940 euros bruts a l'any- dels que 1.216 cobren per sobre del milió d'euros. El Govern ha plantejat anar pujant les cotitzacions d'aquest col·lectiu, amb un increment del 38% (a un ritme de l'1,2%) fins a 2050 per incrementar la recaptació de la Seguretat Social. Fedea calcula que en el dia d'avui, la renda d'aquest milió de treballadors que es queda fora de la cotització suposa 30.303 milions d'euros que, de pagar per complet la Seguretat Social, aportaria 11.348 milions d'euros. No obstant això, amb les mesures proposta aquest divendres de pujar la cotització aquest 38% i crear una taxa de solidaritat, la recaptació addicionals serà de 3.283 milions d'euros quan estiguin totalment desplegades.
D'altra banda, el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social es tornarà a reunir aquest dilluns amb sindicats i organitzacions empresarials per continuar discutint la proposta presentada aquest divendres la base del qual és un increment dels ingressos i no una retall de les pensions. El que significa que fa recaure el pes de la reforma sobre les empreses, el que ha portat a la CEOE a rebutjar-la.
Segons l'opinió de Fedea, la reforma en curs condemna el component contributiu del sistema públic de pensions a "un dèficit bàsic (abans de transferències) elevat i ràpidament creixent durant les pròximes dècades, la qual cosa exigirà abundants i creixents aportacions de recursos generals que podrien deixar poc marge per a altres prioritats". Segons l'opinió del think tank, després de diversos mesos de negociacions, les grans línies de la fase final de la reforma de les pensions s'han concretat en un pacte entre els dos partits de la coalició de govern que compta amb el suport dels sindicats, però no de la patronal, i amb l'aquiescència de la Comissió Europea en espera de les projeccions del pròxim Ageing Report.
Segons l'opinió del think tank, després de diversos mesos de negociacions, les grans línies de la fase final de la reforma de les pensions s'han concretat en un pacte entre els dos partits de la coalició de govern que compta amb el suport dels sindicats, però no de la patronal, i amb l'aquiescència de la Comissió Europea en espera de les projeccions del pròxim Ageing Report. Fedea explica, i opina, sobre les principals mesures acordades, alertant en tot moment que es tracta d'un balanç provisional:
Procediment "dual" de càlcul de la pensió inicial: Es permetrà al treballador escollir entre el sistema actual, en el que la base reguladora de la pensió es calcula com una mitjana dels salaris actualitzats per inflació dels últims 25 anys d'activitat, i un càlcul alternatiu en el qual el període de còmput s'amplia fins als 29 anys, però es descarten els 24 mesos amb menor base de cotització actualitzada.
Enduriment del MEI: pujada esglaonada de la cotització extraordinària lligada al MEI (Mecanisme d'Equitat Intergeneracional), des de 0,6% 1,2 punts percentuals, que es mantindrà almenys fins a 2050 en comptes de només durant els deu anys inicialment previstos. Es pot recordar que la Comissió Europea ha exigit al Govern espanyol que augmentés el període.
"Destopall" de les cotitzacions: pujada gradual de les bases màximes de cotització a la Seguretat Social entre 2024 i 2050, acompanyada de la gairebé-congelació de les pensions màximes. La base màxima de cotització augmentarà en termes reals (això és, després d'ajustar-la per la inflació) a una taxa anual de l'1,2%, mentre que la pensió màxima ho farà al 0,115%. Això suposarà el 2050 un increment acumulat del 38% per a la base màxima de cotització i del 3,15% per a la pensió màxima, ambdues mesures a preus constants.
Nova quota de solidaritat: gravarà la part dels salaris que superi la base màxima de cotització a un tipus que anirà pujant gradualment fins a arribar el 6%. Segons els càlculs preliminars realitzats per Fedea, al valor actual de l'euro, la mesura suposarà un increment de 1.540 milions d'euros quan la mesura estigui totalment desplegada.
Pujada de les pensions mínimes contributives i assistencials: per lligar-les a la renda mitjana i al llindar de pobresa, respectivament, i certes millores en la cobertura de llacunes i el complement de bretxa de gènere.
L'anàlisi, realitzada pel director de Fedea, Ángel de la Fuente, considera que les principals mesures adoptades en la primera fase de la reforma de pensions (la indexació de les pensions a l'IPC i la supressió del factor de sostenibilitat) generaran un fort increment de la despesa en pensions durant les pròximes dècades sense afectar els ingressos per cotitzacions. D'acord amb les estimacions del propi Govern, l'increment de la despesa en pensions (i per tant del dèficit ordinari del sistema contributiu) generat per aquestes mesures se situarà entorn de 3,5 punts del PIB el 2050.
Clarament insuficients
La teoria és que aquesta segona part de la reforma hauria de servir per compensar el gruix d'aquest increment de la despesa, assegurant la viabilitat del sistema de pensions. Però De la Fuente conclou que a la pràctica, les mesures conegudes aquest divendres són "clarament insuficients". Sobre el procediment "dual" de càlcul de la pensió inicial, l'autor considera que "no només es renuncia a la pràctica a qualsevol estalvi, sinó que s'augmentarà la despesa ja que només optaran pel període de còmput més llarg aquells que amb ell percebran una pensió més alta". Quant a les mesures d'ingrés, entén que tindran "impacte molt limitat, en bona mesura perquè es concentren en un segment molt reduït de la massa salarial, el que correspon a aquella part dels salaris que se situa per sobre de l'actual base màxima de cotització, que només suposa un 2,6% del PIB i un 5,3% de les rendes totals del treball".
Una vegada desplegat el 2050 el destopall, la recaptació creixerà en 0,15 punts de PIB i la introducció de la quota de solidaritat en 0,13 punts addicionals. La pujada dels tipus de cotització en 1,2 punts percentuals lligada al MEI, per la seva part, aportarà uns altres 0,40 punts, elevant el guany d'ingressos fins a 0,68 punts de PIB, una cinquena part del que seria necessari per compensar l'increment esperat de la despesa.
Per valorar l'impacte pressupostari net del conjunt de les reformes en curs caldria considerar també l'impacte de la reforma del sistema de cotització dels autònoms i de la introducció d'incentius per a la prolongació de la vida laboral. Reconeixent la dificultat d'estimar amb precisió els seus efectes, l'autor considera molt dubtós que aquestes mesures generin estalvis nets significatius a llarg termini.