El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica aquest divendres el reial decret llei amb les mesures de l'últim bloc de la reforma de pensions, centrat a reforçar els ingressos per garantir la sostenibilitat i la suficiència del sistema. Poques novetats, tret de la confirmació que es va avançar aquest dijous que el sistema recaptatori de la quota de solidaritat ha canviat a petició de PDeCat. Així, la part dels salaris que és entre la base màxima i un 10% superior a la base màxima tindrà un menor tipus. Al final del període serà del 5,5%; després un del 6% fins al 50%; i del 50% en avenç serà del 7%. No obstant això, l'impacte en termes recaptatoris és equivalent, segons la Seguretat Social.

A més, la Seguretat Social ha comunicat una errata a la publicació del BOE d'aquest divendres. El Govern vol presentar abans del 30 de juny d'aquest any, i prèvia negociació en el marc del diàleg social, una proposta davant del Pacte de Toledo per modificar la regulació de la jubilació parcial. Tanmateix, el text publicat avui recull "un termini d'un any", encara que fonts de la Seguretat Social han aclarit que es tracta d'un error. Encara que el BOE dona algunes pistes. El Govern farà una proposta que garanteixi un règim de compatibilitat efectiva de treball i pensió, que preservi la qualitat de l'ocupació dels rellevistes i que equilibri el cost que aquesta modalitat té per al sistema. Per a l'adopció de les referides modificacions, afegeix el text, es tindrà en compte la incidència que les mateixes poden tenir als diferents sectors de l'activitat "especialment en de la indústria manufacturera". La jubilació parcial és la que es produeix més enllà dels 60 anys mantenint un contracte de treball a temps parcial i habitualment vinculada a un relleu.

La reforma de pensions s'ha realitzat en tres fases al llarg de dos anys: la primera, que es va aprovar a finals de 2021, recull la revalorització de les pensions segons l'IPC -i els efectes del qual ja s'han deixat notar aquest any- i es crea el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI) que també ha entrat en vigor aquest any. Una segona fase va ser la reforma del sistemes dels autònoms acordat i aprovat a l'estiu de l'any passat. I la tercera fase és la que ha culminat aquesta setmana (a falta de la seva tramitació parlamentària) que té un doble vessant: inclou tres mesures per incrementar els ingressos del sistema i millores en certes prestacions, especialment per a les pensions mínimes i per trencar la bretxa de genero de la pensió de dones que han tingut carreres irregulars.

Superàvit pressupostari a partir de 2026

El ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, confien que per a 2048, quan el sistema estigui més tensat per l'allau dels pensionistes del baby boom, s'hagi generat una "guardiola" de 120.000 milions. Per a això, confien en les noves mesures d'ingressos, però també, segons assenyalen fonts de la Seguretat Social perquè confien que a partir de 2026 el sistema públic tindrà un superàvit pressupostari. Aquestes són les últimes mesures que completen la reforma de pensions iniciada fa ja dos anys, com s'han publicat avui en el BOE, resumides per Efe:

Mesures d'ingressos

Destopall de les bases màximes i de les pensions màximes. Es fixa el camí d'increment de la base màxima de cotització, actualment en 4.495,50 euros per 12 mensualitats, que pujarà cada any 1,2 punts addicionals a la inflació. Cada cinc anys, el Govern avaluarà, en el marc del diàleg social, l'impacte d'aquesta pujada i remetrà un informe al Pacte de Toledo. Quant a la pensió màxima, l'increment addicional serà de 0,115 punts entre 2025 i 2050. A partir de 2051 s'estableix un senda de més increments que comença en un 3,2% aquell any i acaba en un 20 % el 2065.

Nou Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI). Un altre dels canvis que fixa la norma és el nou disseny del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), una cotització addicional que passarà de forma progressiva de 0,6 a 1,2 punts el 2029. Tindrà caràcter finalista per nodrir el fons de reserva, la denominada guardiola de les pensions. D'aquesta quantitat, un punt percentual correspondrà a l'empresa i 0,2 punts al treballador. Aquesta cotització no podrà ser objecte de bonificació, reducció, exempció o cap deducció. La norma també estableix els desemborsaments màxims anuals del fons de reserva, que podrà començar a utilitzar-se el 2033. El percentatge d'ús més important queda fixat per a 2047, quan es podrà desemborsar fins al 0,91% del PIB (uns 10.000 milions d'euros dels actuals).

Quota de solidaritat. La quota de solidaritat, un altre recàrrec addicional a les cotitzacions per a la part dels salaris que excedeixin del progressiu destopall de bases màximes, queda fixada en tres trams. Arrenca en l'entorn de l'1% el 2025 per acabar en el 7 % el 2045 per als sous més elevats (modificat després de la petició del PDeCat.

Efecte pressupostari neutre

Període de còmput dual. La norma estableix que es podrà elegir per al càlcul de la pensió inicial entre els 25 anys actuals i un nou període de 29 anys, descartant els 2 anys pitjors. La introducció d'aquest nou còmput es farà de forma progressiva des de 2026 fins a 2037. Per defecte, s'aplicarà el càlcul que resulti més favorable. A partir de 2041 s'anirà ampliant també progressivament en períodes de 6 mesos el còmput de 25 anys perquè el 2044 només quedi ja l'opció de 29 anys menys 2.

Mesures de despesa

Senda de millora de les pensions mínimes. La norma publicada aquest divendres també fixa que des de 2027, la quantia mínima de la pensió de jubilació contributiva amb cònjuge a càrrec, la més habitual, no podrà ser inferior al llindar de la pobresa calculat per a una llar composta per dos adults. Per assolir aquest llindar, es preveu una pujada del 22% en els propers tres anys.

Millora del tractament de llacunes i del complement de bretxa de gènere. Es millora el tractament de períodes sense cotitzar, amb especial focus en les dones, cobrint fins i tot cinc anys de buit de cotització amb el 100% de la base mínima, com al sisè i el setè any sense cotitzar es cobrirà amb un 80% de la base mínima. A més, s'eleva d'un a tres anys el període considerat com cotitzat en el cas d'excedència per cura d'altres familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. També s'amplia de dos a tres anys l'increment fins a cobrir el 100% de la cotització en reduccions de jornada per cura de menor. Es fixa una pujada addicional del 10% al complement de bretxa de gènere a les pensions 2024 i 2025.

Llacunes de cotització dels autònoms. Per primera vegada, es regula la integració de períodes sense obligació de cotitzar per als treballadors autònoms, donant cobertura amb la base mínima als sis mesos següents al cessament d'activitat. S'equipara el treball a temps parcial amb el treball a temps complet a efectes del còmput dels períodes cotitzats per al reconeixement de les pensions de jubilació.

Cotització dels becaris en pràctiques. La norma també estableix la inclusió en el sistema de Seguretat Social d'alumnes que realitzin pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes incloses en programes de formació, on entren alumnes universitaris i de formació professional. A les quotes per contingències comunes d'aquestes cotitzacions se'ls aplicarà una reducció del 95%, per la qual cosa les empreses no tindran cost que anirà a càrrec de l'Estat.

Control de la reforma

El text aprovat avui en el BOE incorpora un mecanisme en cas de desviació de la despesa. En aquest supòsit, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) farà un informe i el Govern intentarà consensuar amb els agents socials mecanismes de correcció. Si això no ocorre en el termini d'un any, es contempla una pujada automàtica del MEI, actualment en l'1,2%, encara que en la primera fase de la reforma es fix en el 0,6%. Per la qual cosa no es poden descartar ulteriors ajustaments.