El govern espanyol començarà aquest dimarts en Consell de Ministres el procediment per posar fi a les golden visa, programa que permet a extracomunitaris obtenir residència espanyola (i, per tant, europea) a canvi de comprar una casa. "Vull anunciar-los que el Consell de Ministres de demà (aquest dimarts) estudiarà un informe elevat per la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana per modificar la llei, aprovada pel PP el 2013, que permet obtenir el visat de residència si s'inverteix en habitatge al nostre país", ha dit Sánchez durant un acte a Dos Hermanas, Sevilla.
"No volem un model d'inversió especulatiu amb l'habitatge", ha dit Sánchez, que posarà fi així a un programa que va iniciar el 2013 el govern de Mariano Rajoy per atreure inversions estrangeres i que permet obtenir ràpidament el permís de residència a extracomunitaris que es gastin 500.000 euros o més en immobles.
"Iniciarem el procediment per eliminar la concessió de la golden visa, que permet accedir al règim de residència quan s'inverteix més de mig milió d'euros en béns immobles. Prendrem les mesures necessàries per garantir que l'habitatge sigui un dret i no un mer negoci especulatiu", ha dit Sánchez, que ha destacat que el 94% dels permisos concedits ho han estat a canvi d'una inversió immobiliària (el visat també es pot obtenir a canvi d'inversions empresarials o de lletres del tresor).
El programa de golden visa, a través del qual ciutadans estrangers han invertit 13.600 milions d'euros a Espanya, ha concedit un total de 23.201 permisos, 5.409 d'atorgats des d'oficines consulars a l'estranger i 17.792 des de la Unitat de Grans Empreses a Madrid, dependent del Ministeri d'Inclusió, Migracions i Seguretat Social.
La concessió de visats i permisos de residència a canvi d'inversions immobiliàries, que es manté en països com Grècia, Xipre o Portugal (que va anunciar-ne la suspensió i després es va fer enrere), ha suscitat polèmiques per diverses raons. La primera, apuntada per la Comissió Europea i per organismes com ara Transparència Internacional, és la possibilitat que sigui porta d'entrada a capital corrupte o de màfies internacionals.
Existeixen també crítiques relacionades amb l'entrada de capital estranger al mercat immobiliari de rendes més altes, la qual cosa pot encarir l'habitatge, i, finalment, amb la desigualtat que suposa les facilitats per obtenir una ciutadania en comparació amb els extracomunitaris sense aquest poder adquisitiu, per als quals el procés és molt més lent i costós.