Els ciutadans estrangers que van comprar un immoble per aconseguir el seu permís de residència a Espanya van gastar més de 13.600 milions d'euros en total des que el 2013 va entrar en vigor aquest permís i fins a l'any passat. És la suma dels 10.908 milions reconeguts pel ministeri de Seguretat Social a pregunta d'ON ECONOMIA pel portal de transparència (després de reiterades peticions desateses al departament de premsa) i el mínim aportat pels estrangers que van rebre el visat des del seu país a través d'oficines consulars del ministeri d'Exteriors. En total, 17.792 ciutadans extracomunitaris van rebre un permís de residència a Espanya a canvi d'una inversió, dels quals 16.908, la gran majoria, el van rebre a canvi d'una inversió immobiliària. Des del seu país, 5.409 ciutadans extracomunitaris van rebre visats daurats a canvi d'inversions, però el ministeri d'Exteriors no facilita les xifres econòmiques d'inversió. Es tracta de la via més ràpida dels rics per obtenir residència europea.
La quantitat mínima d'inversió per aconseguir un visat daurat és de mig milió d'euros, per la qual cosa els qui van rebre visats daurats del ministeri d'Exteriors van aportar un mínim de 2.700 milions d'euros per comprar immobles a Espanya. Per tant, sumant els permisos concedits per ambdós ministeris, els ciutadans extracomunitaris van gastar almenys 13.600 milions d'euros en immobles a canvi d'aconseguir un visat a Espanya. El càlcul és necessari per la falta de transparència dels ministeris, que no ofereixen informació detallada, accessible i actualitzada sobre aquest tipus de visat criticat per la Comissió Europea per poder obrir la porta a desviacions de diners d'origen corrupte i pels privilegis que atorga als extracomunitaris amb fortunes respecte a la resta. Mentre que milers de migrants moren cada any intentant travessar el Mediterrani per arribar a Europa i centenars de milers s'exposen a llargs i costosos processos per aconseguir ser regularitzats, els qui tenen mig milió d'euros ho poden resoldre amb un ràpid tràmit que compta fins i tot amb una instal·lació al marge de les saturades oficines d'estrangeria, la Unidad de Grandes Empresas de la Seguretat Social.
Aquest visat el va aprovar el govern de Rajoy el 2013 com una manera d'atreure capital estranger per recuperar-se dels estralls causats per la crisi financera de 2008. La dificultat per garantir que es tracta de diners d'origen lícit, les crítiques pel privilegi que atorga als rics respecte a altres ciutadans i l'encariment del mercat immobiliari que pot generar han portat a altres països com el Regne Unit, Canadà, Irlanda, Portugal (recentment) i Xipre a cancel·lar-lo, aquest últim país amb un escàndol de corrupció associat. A Espanya, Más País, partit liderat per Íñigo Errejón, ha sol·licitat suspendre'l, però el govern de Pedro Sánchez el manté i Espanya forma part, juntament amb Grècia, Malta i Bulgària, del reduït grup europeu que permet aquest visat a partir de comprar una casa o un pis. Va ser una pregunta parlamentària d'aquest partit polític l'última en forçar la publicació de les dades d'Exterior, que no figuren a cap informe públic o anuari.
Una de les últimes polèmiques sorgides per aquest visat, contra el qual la Comissió Europea va elaborar un informe negatiu, té a veure amb la invasió d'Ucraïna. Al poc de produir-se, el ministeri d'Exteriors va cancel·lar la sol·licitud de visats daurats a ciutadans russos com a forma de sanció per a multimilionaris que podrien ser propers al règim. Però, segons van certificar diversos advocats amb documents a ON ECONOMIA (el ministeri de Seguretat Social no va respondre a la qüestió), els permisos de residència 'golden' continuen sent atorgats a ciutadans russos a l'oficina de la Unitat de Grans Empreses, la que s'encarrega d'aquestes gestions dependent del ministeri liderat per José Luis Escrivá.
Rússia i China,más de la meitat de permisos
Rússia és, precisament, un dels països que més permisos de residència golden ha rebut segons les dades obtingudes per ON ECONOMIA a través del portal de Transparència. 4.414 ciutadans russos han aconseguit la seva residència a canvi d'una inversió, xifra només superada pels procedents de la Xina (4.715). Sumen més de la meitat dels permisos concedits, per davant del Regne Unit (857), Estats Units (736), Ucraïna (681), Iran (538), Veneçuela (436), Mèxic (415), Turquia (374), Egipte (367), Algèria (356) i Aràbia Saudita (273), entre altres països. Aquestes xifres no inclouen els expatriats per les seves empreses, investigadors, professionals altament qualificats i els familiars de tots aquests, que també tenen privilegis gràcies a la llei 14/2013. Si els sumem a tots, segons xifres facilitades per l'ONG Transparència Internacional (que no comptava amb les xifres d'inversió publicades per ON ECONOMIA), el total ascendeix a 99.000 permisos de residència golden.
Dels 17.792 permisos concedits a inversors estrangers pel ministeri de Seguretat Social, 16.908 van ser per a inversors immobiliaris, és a dir, el 95%. O sigui, que la immensa majoria de visats daurats a través de compra d'immobles i no d'un altre tipus d'inversions com dipòsits bancaris (353 visats), accions o participacions socials (213), fons d'inversió (172) o inversió en empreses d'interès general (138). Tan sols vuit ciutadans extracomunitaris van invertir en deute públic. En total, la suma d'inversions no vinculades amb la compra de cases o pisos no arriba al cinc per cent del total.
En imports, el total rebut a canvi de permisos golden va ser d'11,3 milions, dels quals 10,9 milions van correspondre a inversions immobiliàries, un 96%. Cap de les altres sumes no arriba als 200 milions d'euros en total, amb els 168,9 milions en dipòsits bancaris en segon lloc. La inversió en accions o participacions socials per aconseguir el permís de residència va ser de 150 milions, en fons d'inversió van ser 95 milions, en deute públic es van invertir 3,6 milions i en projectes empresarials d'interès general tan sols 1,26 milions d'euros. La inversió mitjana per compra d'immoble va ser de 645.176 euros, per sobre del mínim de mig milió exigit per la llei. Si dividim els 13.700 milions d'euros pels deu anys que fa que està vigent la llei a Espanya, el total de diners invertits per immobles cada any és de 1.370 milions d'euros per obtenir visats daurats.
El total d'inversió és el doble del qual va reconèixer Portugal, que quan va anul·lar aquest visat va reconèixer públicament haver rebut 6.000 milions d'inversions per visats golden. El país veí va ser l'últim a cancel·lar aquesta opció, en el seu cas al·ludint que ajuda a encarir l'habitatge. A Xipre, la cancel·lació de la golden visa va haver de veure amb un escàndol de corrupció que implicava funcionaris públics. Al Regne Unit, la revisió de les golden visa després de cancel·lar-los va trobar vincles entre els fons invertits per aconseguir el visat i un "alt risc" de vincles amb el crim organitzat o la corrupció, segons el departament d'Interior del país.
El permís de residència suposa un enorme privilegi en relació amb d'altres. La seva tramitació s'aprova en 20 dies i és l'únic permís per al qual el silenci administratiu suposa la concessió. És a dir, que si l'administració no respon, tens el permís de residència. Això contrasta amb treballadors que passen anys treballant sense contracte en espera d'aconseguir un permís de treball o amb demandants d'asil que poden esperar anys una resolució del ministeri d'Interior, encara que en els últims anys s'han agilitat els tràmits. Un 60% de peticions d'asil són denegades, mentre que la immensa majoria de peticions de permís de residència golden són aprovades perquè els requisits són els menys estrictes de tots, excepte econòmicament. N'hi ha prou amb tenir estalvis més enllà de la compra, no tenir antecedents penals i comptar amb assegurança mèdica. És més, és un dels pocs permisos que no t'obliga a residir a Espanya per renovar-lo, a diferència d'altres que fan que molts d'extracomunitaris esperin mesos per visitar el seu país d'origen.
La Comissió Europea va fer un informe l'any 2019 molt crític amb aquest tipus de permisos i va demanar que "es deroguin immediatament tots els règims de ciutadania per a inversors existents". Didier Reynders, comissari de Justícia i Consumidors, va afirmar que "els valors europeus no estan en venda". "Considerem que la venda de la ciutadania a través de passaports daurats és il·legal conformement al Dret de la UE i planteja greus riscos per a la nostra seguretat. Obre la porta a la corrupció, el blanqueig de capitals i l'elusió fiscal. Tots els estats membres afectats han de posar fi immediatament als seus règims de ciutadania per a inversors", va culminar.