El president executiu de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, ha participat aquest dimecres en un panell al Fòrum Econòmic Mundial de Davos sobre el futur del treball en l'era de les transformacions tecnològiques. Ha centrat el seu discurs en els riscos i oportunitats que viu el món laboral en aquesta adaptació. "La tecnologia és a l'arrel del problema i a l'arrel de la solució", ha dit, i ha destacat que la gestió d'aquest canvi pot ser clau per a la creació de 20 milions de treballs en els anys vinents. A la Unió Europea, els projectes de reskilling "poden crear un milió de treballs en els dos anys vinents i 5 milions en els pròxims 6" ha dit. Ara bé, Pallete també ha alertat que existeix un risc important de "malestar social" si aquesta transició del món laboral cap al nou paradigma tecnològic no es fa bé.
La seva participació en la taula ha coincidit amb la publicació per part de la filial peruana de Telefónica que haurà de pagar a la Hisenda peruana 790 milions d'euros de sanció, la més rellevant de la seva història, per un conflicte que tenia obert a causa del pagament de l'impost de la Renda dels anys 2001 i 2002, encara que la companyia ha assegurat que ja tenia aquesta quantitat proveïda.
La participació de Pallete, no obstant això, s'ha centrat en el tema del panell, com és habitual en aquest tipus de cicles, i no hi ha hagut menció a aquest litigi. Sobre el malestar social que pot generar una mala transició tecnològica, ha afegit que es pot traduir en "populismes massius" i ha destacat la xifra que només el 13% de la població mundial viu avui en democràcies liberals, "el percentatge més baix que hem vist recentment al planeta". Al panell hi han participat també el secretari de Treball dels Estats Units i màxim representant del govern dels Estats Units a Davos, Martin J. Walsh, així com el director general de l'Organització Internacional del Treball (OIT) Gilbert Houngbo i Pamela Coke-Hamilton, directora executiva del Centre de Comerç Internacional (ITC). La transformació tecnològica i digital i la bretxa que hi ha al món entre els 40 milions de llocs de treball que falten per cobrir i els aturats ha centrat el debat. A Europa, ha recordat Pallete, el gap és de 5 milions de llocs per cobrir i 10 milions d'aturats.
Pallete ha ressaltat que "el model d'educació tradicional no pot absorbir bé tota aquesta transició" i en aquest context ha destacat la importància de "la col·laboració publicoprivada" en la creació de llocs de treball tecnològics i el reciclatge de professionals desfasats o aturats. "La tecnologia no té valors, són les persones les que li donen un valor", ha defensat, així com ha resumit que els canvis tecnològics "destruiran milions de llocs de treball i crearan milions de llocs de treball". Per a Pallete, la formació és clau per a "que els que tinguin feina el conservin i els qui no el tinguin n'aconsegueixin un". Així, ha destacat com a exemple d'educació alternativa a la tradicional l'Escola 42, "sense professors, oficial sense títol, i que en una primera onada quan publiquem 300 places es van apuntar 7.000", ha dit.
El secretari de Treball nord-americà ha posat el focus en el fet que al país "hi ha feina, però no gent qualificada per a això", la qual cosa empeny molts treballadors a renunciar als seus llocs de treball perquè no se senten qualificats per a això. Walsh ha valorat el sistema de pràctiques remunerades vigent a molts països europeus, que podria ser part de la solució als Estats Units.
Desavantatge europeu pels preus de l'energia
En un altre dels panells destacats del matí a Davos, el comissari d'Economia de la Unió Europea, Paolo Gentiloni, ha assegurat que la UE té més desavantatge competitiu per a la indústria amb els Estats Units pels preus de l'energia que en relació amb la nova Llei per a la Reducció de la Inflació (IRA) nord-americana, amb la qual els Estats Units han potenciat la inversió amb 369.000 milions d'euros, segons informa Europa Press.
"El desavantatge competitiu del nostre sector rau en els preus de l'energia, mentre que l'IRA ve a sumar-se a això", ha assenyalat el comissari durant la seva intervenció en un panell en el marc del Fòrum Econòmic Mundial, que se celebra a Davos (Suïssa) i en el qual ha participat al costat d'altres economistes i periodistes. Segons el seu parer, l'escalada dels preus de l'energia derivada de la guerra d'agressió de Rússia a Ucraïna és el que suposa el "veritable repte", ja que després d'haver estat "molt exigents" amb la transició ecològica, aquesta "pressió" sobre la regulació i aquest "desavantatge" podrien suposar un problema de competitivitat.
Gentiloni s'ha posicionat també sobre la reforma del mercat elèctric però ha avançat que Brussel·les no presentarà una proposta legislativa concreta fins que els Estats membre no assoleixin un nivell de consens "decent", una cosa que el comissari preveu de cara "possiblement al març".
En aquest sentit, ha subratllat que un altre dels grans reptes a què ha de fer front la UE és l'eliminació gradual de les mesures de suport per fer front als elevats preus de l'energia, però ha advertit de què "com més temps es mantinguin universals, més arriscada serà la seva supressió", perquè es van utilitzar per frenar la inflació, però si perduren massa temps, podrien causar un repunt.
Alhora, ha recordat que els estats membre han de mantenir inversions en despesa pública, al contrari del que va passar després de la crisi financera. "Soc optimista perquè veig una conscienciació a la UE per mantenir fortes les nostres inversions per a objectius estratègics futurs", ha reconegut Gentiloni, conscient també que es tracta d'un "repte polític" i que és "fàcil lloar-lo" des de Brussel·les però “difícil” aplicar-lo en els Estats membre.