Els productors d'arròs qualifiquen de desastrosa la campanya pels baixos preus del gra. Al país de les paelles, els arrossaires s'han vist afectats pel clima –especialment al Delta de l’Ebre, per una calamarsada–, les plagues i, de manera especial, per les importacions. Temen que part de la producció de la varietat índica quedi als seus magatzems precisament per les importacions.

Després de superar dos anys de sequera, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) anunciava l'abril passat, en el moment de la sembra d'arròs, que la superfície i la producció s'estan recuperant i que es plantarien 81.616 hectàrees, amb un volum previst d'unes 562.294 tones. En el seu avançament de superfícies de juny, elevava l'estimació a 97.000 hectàrees, un 12,9% més que el 2024.

Segons l'Enquesta sobre Superfícies i Rendiments de Cultius que elabora cada any el MAPA, la superfície mitjana del cultiu de l'arròs no ha baixat de les 100.000 hectàrees en el que portem de segle (el màxim va ser el 2011, amb 122.364 hectàrees), a excepció de les campanyes marcades per la sequera (2021, 2022 i 2023).

Efectes de la dana

En algunes zones de l'Albufera, després de la DANA, no s'han pogut cultivar per la presència de llots, i on sí que s'ha pogut, s'ha patit la pyricularia, una plaga fúngica que ha afectat el 60% de les plantacions del País Valencià, segons una estimació feta a l'agost per AVA-Asaja.

A això cal sumar que, el 21 de setembre passat, una pedregada va afectar més de 2.000 hectàrees de cultius al Delta de l'Ebre, amb danys en algunes parcel·les que arriben entre el 50% i el 90%, segons Unió de Pagesos.

El secretari d'Agricultura d'UPA, Ignacio Huertas, afegeix a aquests problemes el retard de la sembra per les pluges de primavera i les onades de calor de l'estiu.

Però el pitjor són els baixos preus de campanya, "per sota dels costos de producció", tal com ha lamentat el president del sector de l'arròs de Cooperatives Agroalimentàries, Félix Liviano, que ha qualificat la situació del sector de "summament extrema". "A Extremadura –ha posat com a exemple–, és probable que no siguem capaços de comercialitzar el 20% de l'arròs llarg (varietat índica) produït", "perquè hi ha tant d'arròs d'importació, que està molt barat als mercats", cosa que fa poc competitiu el que es produeix a l'Estat.

La darrera referència de preus del MAPA per a la varietat índica (setmana 40 de 2025, del 29 de setembre al 5 d'octubre) és de 310 euros/tona, molt per sota de la mitjana de 453 euros/tona que es va pagar l'any 2024, els 555 euros/tona del 2023 o els 524 euros/tona del 2022.

Clàusules de salvaguarda

El sector productor fa anys que demana que es freni l'entrada d'arròs de tercers països, sobretot de Cambodja i Myanmar, subjectes a la iniciativa comunitària EBA (Everything But Arms o Tot menys armes), que va deixar completament sense aranzels la importació d'aquest cereal el 2009, si bé entre el 2018 i el 2021 es van introduir clàusules de salvaguarda que van gravar la importació. El 2024, la Unió Europea (UE) va comprar de Myanmar 690.802 tones d'arròs i de Cambodja, 276.845 tones més, segons la Comissió Europea, que ara, durant la presidència europea de Dinamarca, revisa les condicions de la iniciativa EBA.

Huertas és taxatiu en afirmar que "les importacions estan enfonsant els preus del sector des que va desaparèixer fa uns quants anys la clàusula de salvaguarda". "No hi podem competir, perquè a la UE tenim prohibides moltes matèries actives fitosanitàries, més costos de mà d'obra i produïm amb exigències de sostenibilitat", ha comentat abans de sol·licitar de nou que hi hagi "reciprocitat" en els acords comercials de Brussel·les amb països tercers.

Totes les associacions agràries a Espanya coincideixen que cal que s'activi una "clàusula de salvaguarda automàtica" per a les importacions d'arròs EBA si Europa vol continuar amb el seu cultiu d'arròs, i que a l'etiquetatge de cada paquet figuri el país de procedència del gra, no només el lloc d'envasament.