El mercat del metall preciós ha estat protagonista d'una intensa activitat durant les darreres setmanes, després que la cotització de l'unça d'or experimentés una escalada sense precedents que la va portar a apropar-se als 5.600 dòlars a finals de gener. Aquell repunt, que va situar el preu en els 5.595,47 dòlars el passat 29 de gener, va representar el punt àlgid d'una trajectòria alcista que s'havia observat des de feia mesos. No obstant això, les tres setmanes següents han estat testimoni d'una correcció a la baixa del voltant del 10%, que ha portat el metall groc a estabilitzar-se al febrer en l'entorn dels 5.000 dòlars per unça. Aquesta evolució s'inscriu en un context de forta volatilitat per a l'or, que després de revalorar-se un 70% durant el conjunt de 2025, acumula en els primers compassos d'aquest any un avanç aproximat del 16%.
Els analistes de la plataforma StoneX Bullion consideren que no seria adequat interpretar aquestes fluctuacions equiparant el comportament de l'or amb el d'accions d'alta volatilitat. Segons el seu parer, les pujades registrades en els darrers temps no responen a un episodi d'especulació irracional, sinó que obeeixen a un procés de reajustament estructural del risc monetari a escala global. Des d'aquesta perspectiva, el retrocés experimentat després del màxim de gener no constitueix un col·lapse del mercat, sinó una correcció tècnicament saludable després d'una sèrie històrica. Les previsions per als pròxims mesos apunten a un manteniment d'aquesta elevada volatilitat, atès que el mercat s'enfronta a un canvi de règim caracteritzat per diversos factors estructurals: una davallada progressiva de l'economia mundial, uns nivells d'endeutament sobirà que marquen màxims històrics, una creixent fragmentació geopolítica i una diversificació de les reserves per part dels bancs centrals de nombrosos països.
La plata ha seguit una pauta similar a la de l'or, malgrat que amb oscil·lacions encara més pronunciades. El metall blanc va marcar a finals de gener el seu propi màxim històric en els 121,65 dòlars per onça, però des d'aleshores ha experimentat una caiguda propera al 34% que l'ha situat en l'entorn dels 80 dòlars. Malgrat aquesta davallada, des de principi d'any acumula una revalorització pròxima al 15%, unes dades que reflecteixen la intensitat del moviment alcista previ. Podrien oferir marge per a noves compres d'or. La segona etapa del repunt de l'or es va iniciar el 2024 i es va accelerar al llarg de 2025, impulsada per factors addicionals. D'una banda, les tensions a l'Orient Mitjà van incrementar la incertesa geopolítica i la recerca d'actius refugi. D'altra banda, les lluites comercials manifestades en la imposició d'aranzels per part de diverses potències econòmiques van alimentar la inseguretat en els mercats. A aquests elements s'hi van sumar les preocupacions persistents al voltant de la política monetària i la sostenibilitat fiscal de nombrosos països, especialment dels més desenvolupats.
La pressió de la Reserva Federal
En aquest context, la pressió política exercida sobre la Reserva Federal perquè retallés els tipus d'interès malgrat les persistents tensions inflacionistes, juntament amb els nivells històricament alts de deute sobirà, van revivar les inquietuds sobre una possible devaluació del dòlar. Aquest clima de desconfiança en la moneda nord-americana va provocar fortes entrades de capital en fons cotitzats d'or, així com un augment notable de la demanda de lingots i monedes físiques per part d'inversors particulars. La recent volatilitat del mercat de l'or, però, també ha posat de manifest la seva sensibilitat a determinats esdeveniments concrets. La forta caiguda registrada a finals de gener va coincidir amb diversos factors que van actuar en sentit contrari.
D'una banda, les amenaces llançades per l'expresident Donald Trump contra l'Iran van generar incertesa, però no van desencadenar una fugida cap a actius refugi com la que s'havia observat en episodis anteriors. D'altra banda, la decisió de la Reserva Federal de mantenir els tipus d'interès sense canvis va refredar les expectatives d'una relaxació monetària imminent. A aquests elements s'hi va afegir la nominació de Kevin Warsh com a pròxim president de la institució, un nomenament que va ser interpretat per alguns analistes com un possible canvi en l'orientació futura de la política monetària nord-americana. La combinació d'aquests factors va desencadenar una onada de vendes que va corregir part de les importants pujades prèvies, si bé la tendència de fons del mercat continua apuntant, segons la majoria dels experts, cap a un manteniment dels preus en nivells elevats durant els pròxims mesos.