Aquesta setmana, milions d’espanyols han començat a demanar l’esborrany de la declaració de la renda del 2023, el moment de passar comptes amb l’Estat, sovint amb la sensació que paguem massa impostos. Sigui cert o no –en les comparacions amb Europa, la pressió fiscal és més baixa a l’Estat–, també cal veure on van a parar els diners que paguem amb l’IRPF, l’IVA i la resta d’impostos que paguem tant els ciutadans com les empreses.

Els països amb un estat del benestar avançat destinen una part molt important de la seva despesa a qüestions socials. És el cas de bona part d’Europa i també d’Espanya: la primera despesa és el pagament de les pensions, amb més de 190.000 milions el 2023, gairebé el 40% del pressupost de l’Estat. No obstant, la gran majoria d’aquests diners no surten dels impostos sinó de les cotitzacions socials que paguen tant els treballadors com les empreses a la Seguretat Social.

Si anem directament a la despesa que se sufraga amb impostos, un de cada quatre euros va anar a sanitat i educació, la gran majoria a càrrec de les comunitats autònomes, que tenen transferides les competències i ho paguen tant amb els impostos propis –per exemple, el tram autonòmic de l’IRPF– com amb les transferències del govern espanyol. Però una de les grans despeses, tant de l’administració central de l’Estat com de les comunitats, és el retorn i els interessos del deute, que el 2023 va ser de gairebé 73.000 milions. Així, quatre de cada deu euros d’impostos van anar a sanitat, educació i deute.


El deute públic s’ha disparat en els últims anys, sobretot arran de la crisi del 2008, que va fer caure els ingressos públics mentre en disparava la despesa. L’autorització a Espanya per part de Brussel·les per tenir dèficit públic i els tipus d’interès a zero durant anys van cronificar el deute i ara, amb la pujada dels tipus, se n’ha encarit el cost, ja que la despesa en deute de les administracions inclou tant el retorn dels préstecs com el pagament dels interessos.

La despesa social és la gran protagonista tant dels pressupostos de l’Estat com de les comunitats autònomes. Aquestes últimes, com dèiem, sobretot per sanitat i educació, que sumen més de la meitat de la seva despesa total. Els serveis socials també se situen entre les seves principals despeses, amb el 7,6% del total. A nivell de l’Estat, i al marge de les pensions, les prestacions suposen el 4,6% de la despesa i l’atur, el 4,4%. L’accés a l’habitatge suposa el 0,7% de la despesa del govern espanyol i l’1,3% de la de les comunitats autònomes.

Les infraestructures i el foment de l'economia, en segon pla

Les polítiques de foment de l’economia no brillen tant com la despesa social. El govern de Pedro Sánchez va pressupostar 12.600 milions per infraestructures, per 10.700 dels governs autonòmics, però això inclou tant noves inversions, com alguna línia d’AVE pendent, com el manteniment de la xarxa viària i ferroviària. No pagar peatges té un cost, ja que les autopistes no es paguen soles, però el seu pes en el pressupost públic no és tant alt.

En el conjunt de l’administració de l’Estat i les comunitats autònomes, a infraestructures es dedica el 4,2%; a R+D i digitalització, el 3,8%; a agricultura, pesca i alimentació, el 2,6%; a indústria i energia, el 2,2%, i a comerç, turisme i pimes menys de l’1%.

Altres despeses, com la justícia, la cultura i la política exterior, ocupen un lloc poc destacat en les prioritats de les administracions espanyoles, que sí que gasten en defensa (2,2% del total) i seguretat ciutadana i presons (2,6%). Les despeses generals suposen el 6% del total del que gasta l’Estat i el 3% del que gasten les comunitats autònomes. I formar part de la Unió Europa té un cost, ja que el 2023, Espanya va transferir-hi prop de 18.000 milions d’euros.


Aquesta classificació és per tipus de despesa, però es pot consultar d’altres maneres per veure, per exemple, quant gasta l’Estat en personal: 27.482 milions. La majoria són els sous dels funcionaris, 18.762 milions, més 2.331 milions dels sous del personal laboral. L’Estat paga, a més, 4.679 milions de prestacions i despeses socials i 1.428 milions d’incentius al rendiment. Els alts càrrecs ens costen 93,95 milions i el personal eventual, 74,5 milions. La Casa del rei –que no s’inclou en les despeses de personal– costa 8,4 milions.