El nou alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, ha aconseguit tirar endavant una de les seves principals promeses electorals amb la congelació dels lloguers d'aproximadament un milió d'habitatges de renda estabilitzada de la ciutat. La decisió, aprovada per la Junta de Directrius de Lloguers per set vots a un, impedirà qualsevol increment de les rendes tant en els contractes d'un any com en els de dos anys que es renovin a partir de l'octubre. La mesura representa un gir en la política d'habitatge de la ciutat després dels augments autoritzats en els darrers anys i suposa una de les primeres grans victòries polítiques del nou alcalde.

La congelació no s'aplicarà a tot el mercat del lloguer novaiorquès, sinó exclusivament als habitatges subjectes al règim de renda estabilitzada, un sistema històric de regulació que afecta prop d'un milió d'apartaments i dona cobertura a uns dos milions de residents. Aquest parc representa una part significativa del mercat residencial de la ciutat i està sotmès a unes normes específiques que limiten les revisions anuals dels preus.

La votació culmina setmanes de debat entre organitzacions d'inquilins, propietaris i responsables municipals. Les entitats que representen els arrendataris han celebrat la decisió com una resposta a l'encariment del cost de la vida, mentre que les associacions de propietaris alerten que la congelació reduirà els ingressos necessaris per mantenir els edificis i assumir l'augment de les despeses d'explotació. La discrepància va quedar reflectida en la dimissió d'una de les representants del sector immobiliari a la junta, que va denunciar que el resultat estava condicionat per la composició de l'òrgan després dels nomenaments efectuats pel nou govern municipal.

La decisió arriba pocs mesos després de l'arribada de Mamdani a l'alcaldia, després d'haver situat la crisi de l'habitatge al centre del seu programa. A més de la congelació dels lloguers regulats, el govern municipal defensa un ampli pla per incrementar el parc d'habitatge assequible durant la pròxima dècada, amb l'objectiu de contenir els preus en una de les ciutats més cares dels Estats Units. De fet, té previst invertir 22.000 milions de dòlars en polítiques d'habitatge, bona part per a la construcció de 200.000 habitatges.

Nova York, un cas diferent del de Catalunya

La mesura té alguns punts de contacte amb les polítiques de control dels lloguers aplicades a Catalunya, però també diferències substancials. Des del març del 2024, Catalunya aplica un sistema de contenció de rendes, els topalls als lloguers, a les anomenades zones de mercat residencial tensionat, entre les quals hi ha Barcelona. En aquest cas, però, no es tracta d'una congelació dels contractes existents, sinó d'un límit al preu que es pot fixar en nous contractes o en les renovacions, calculat a partir d'un índex de referència i de les característiques de l'habitatge, i que està suposant baixades de preus i contenció de l'oferta.

La diferència principal és que Nova York actua sobre un parc d'habitatges que ja està integrat des de fa dècades en un règim específic de renda estabilitzada, mentre que el model català estableix un sostre màxim als preus a les zones tensionades, que abracen tot Barcelona i l'àrea metropolitana. En total, afecta 271 municipis, on viu el 90% de la població catalana.

En tots dos casos, l'objectiu declarat és facilitar l'accés a l'habitatge en mercats especialment tensionats. No obstant això, el debat econòmic continua obert. Les organitzacions d'inquilins sostenen que aquestes mesures permeten alleujar la pressió sobre les famílies, però les dades a Catalunya ja mostres que l'oferta s'està reduint, cosa que dificulta encara més l'accés a persones que busquen un habitatge de lloguer.