Els espanyols que vulguin jubilar-se a partir d'aquest dijous, 1 de gener, amb el 100% de la pensió hauran de tenir com a mínim 66 anys i 10 mesos complerts, en virtut de la reforma de pensions del 2013, en la qual elevava progressivament l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys en un horitzó total de 15 anys.

Aquests 66 anys i 10 mesos serà l'edat que s'exigeixi aquest nou any per a aquells que acreditin menys de 38 anys i 3 mesos més de cotització (el 2025 s'exigeixen 66 anys i 8 mesos complerts per poder jubilar-se amb menys de 38 anys i 3 mesos cotitzats).

Si se superen els 38 anys i 3 mesos cotitzats, els treballadors que vulguin jubilar-se des d'avui amb el 100% de la pensió hauran de tenir 65 anys complerts.

El que no va canviar amb la reforma de 2013 és el requisit de cotització mínima per poder accedir a la pensió contributiva de jubilació, que es manté en almenys 15 anys, dos dels quals han d'estar compresos en els 15 anys anteriors a la jubilació.

La Seguretat Social permet jubilar-se anticipadament als treballadors de forma voluntària fins a un màxim de 24 mesos abans de l'edat legal. Per accedir a la jubilació anticipada voluntària cal haver cotitzat un mínim de 35 anys, dos dels quals han d'estar compresos en els últims 15 anys.

Amb l'arribada del 2026, l'edat mínima d'accés a la jubilació anticipada voluntària serà de 64 anys i 10 mesos, en cas de tenir menys de 38 anys i 3 mesos de cotització. Si la carrera laboral és més llarga, es permet avançar el retir amb 63 anys complerts.

A més, per poder accedir a aquesta modalitat de jubilació, l'import de la pensió a cobrar pel treballador ha de ser superior a la quantia de la pensió mínima que li correspondria per la seva situació familiar en complir els 65 anys. Altrament, no pot anticipar el seu retir.

Però què passa si un treballador opta per la jubilació parcial? Existeixen tres modalitats de jubilació parcial: la jubilació parcial sense la necessitat de celebrar un contracte de relleu, la modalitat de jubilació parcial amb contracte de relleu, i la jubilació parcial per a treballadors de la indústria manufacturera.

No hi ha jubilació anticipada si l'empresa ho denega

Centrem-nos en la jubilació parcial anticipada. En aquesta modalitat, el jubilat parcial podrà accedir amb una edat inferior a l'edat legal de jubilació (un cop acabat el període transitori a l'any 2027, aquesta edat serà de 65 anys o 63 si s'acrediten trenta-sis anys i sis mesos de cotització, sense tenir en compte les bonificacions o anticipacions de l'edat de jubilació que li poguessin ser d'aplicació a l'interessat). En aquesta modalitat cal la celebració del contracte de relleu. Aquest requisit, que fins ara no havia comportat cap problema, ha passat a ser motiu de polèmica.

Aquest mes de febrer han saltat les alarmes davant una sentència del Tribunal Suprem en la qual es determina que les empreses no estan obligades a concedir la jubilació parcial anticipada encara que el treballador compleixi tots els requisits exigits per la Seguretat Social. Perquè aquesta modalitat pugui dur-se a terme és imprescindible el consentiment de totes dues parts.

En la seva resolució, dictada el 27 de gener, el Suprem recorda que l'article 12 de l'Estatut dels Treballadors contempla que la negociació col·lectiva pugui promoure els contractes de relleu, però això no implica que es pugui imposar la jubilació parcial ni a l'empleat ni a l'empresa. El tribunal subratlla que quan la llei parla d'"impulsar" els contractes de relleu es refereix a fomentar-los o facilitar-los, no a imposar-los. 

Es descarta doncs que existeixi un dret automàtic a la jubilació parcial anticipada, per l'únic fet que figuri en el conveni col·lectiu d'empresa o de sector, i es determina que serà imprescindible l'acord entre empresa i treballador. En aquest sentit, l'Alt Tribunal advoca perquè, en el futur, els convenis col·lectius expressin aquesta possible obligatorietat.