Catalunya serà, després de les Balears, la segona comunitat autònoma que firmi un conveni que permeti a les Mútues de Treball atendre persones en actiu que pateixin una afecció traumatològica produïda fora de la jornada laboral i, fins i tot, que no sigui producte d'una malaltia professional, tal com va avançar ON ECONOMIA. Així, el secretari d'Estat de la Seguretat Social i Pensions, Borja Suárez, presentarà aquest dimarts, a les 17:00, a Madrid el conveni subscrit entre l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social (MCSS) i l'Associació de Mútues de Treball (AMAT) per a la millora en la gestió de la Incapacitat Temporal (IT) i la seva assistència sanitària en l'àmbit d'aquesta comunitat autònoma. En la presentació, el secretari d'Estat estarà acompanyat de la consellera de Salut, Olga Pané.

L'acord és fruit de les negociacions que el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, que lidera Elma Saiz, va posar en marxa el setembre de l'any passat i que va culminar amb la primera firma, entre el Ministeri i la Comunitat de les Balears, al juny. Encara que Catalunya no era dels territoris que tenia més avançades les converses, el president Salvador Illa va mostrar un interès especial a tancar un acord, la qual cosa ha accelerat la firma, segons van explicar a ON ECONOMIA fonts de la Seguretat Social.

Fonts sindicals assenyalen que un altre govern socialista, el de Principat d'Astúries que lidera Adrián Barbón, està també a punt de tancar un acord en els dies vinents i, previsiblement, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Des d'UGT apunten també La Rioja com una negociació propera a la conclusió. No obstant això, des que la ministra Saiz va anunciar l'acord amb les Balears fins a la concreció de la firma van passar diversos mesos.

De moment, doncs, l'únic conveni en vigor és el de les Balears, que es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 23 de juny d'aquest any. Fonts sindicals assenyalen que el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social no els ha fet arribar el text definitiu que es firmarà per a Catalunya aquest dimarts a tres bandes: per part del govern espanyol, l'Institut Nacional de la Seguretat Social; per part del Govern, la Consellería de Salut, i del costat de les mútues, la patronal AMAT i, si es manté l'esquema de les Balears, totes i cada una de les mútues que operen al territori i que es vulguin adherir al conveni de col·laboració.

No obstant això, des de CCOO i UGT assenyalen que tots els convenis s'han de basar en el model que es va pactar entre el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, els sindicats i les patronals CEOE i Cepyme, encara que es deixa marge a variacions, segons s'hagi acordat en les negociacions amb les diferents comunitats autònomes. Encara que el balear no dista gaire del model nascut de l'acord entre el Ministeri i els agents socials, si es va incloure la firma de cada mútua que es va comprometre a prestar serveis.

Llista d'espera

El conveni té com a finalitat contribuir a descongestionar els serveis autonòmics de salut en malalties traumatològiques sofertes, això sí, per treballadors emparats per una Mútua del Treball. Aquestes entitats, col·laboradores de la Seguretat Social, són contractades per les empreses i pels autònoms amb una doble finalitat: primer, tractar els treballadors de lesions traumatològiques producte d'un accident laboral o d'una malaltia professional i, segon, abonar les prestacions que han de cobrar treballadors i autònoms quan estan de baixa per aquesta incapacitat temporal (IT).

Atesa la freqüència d'aquestes malalties en l'àmbit laboral, les mútues tenen recursos mèdics especialitzats en el diagnòstic i el tractament. Sindicats i patronals van pactar el 2023 sol·licitar al Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social que aquestes entitats participessin en la cura dels treballadors amb lesions traumatològiques ocasionades fora del treball, el que en l'argot laboral es coneix com a "contingències comunes". Aquest tipus de serveis assistències correspon als serveis autonòmics de salut, però els agents socials entenen que la saturació d'aquests serveis i les llistes d'espera, allarguen les baixes dels treballadors (amb el trastorn econòmic i organitzatiu) per a les empreses; però també per a la salut dels afectats. De fet, els diners gastats en IT s'ha disparat des de la covid.

No poden donar l'alta

Per aquesta raó, van acordar sol·licitar que les mútues poguessin tractar les malalties -exclusivament traumatològiques- ocasionades per contingències comunes a fi de millorar la salut dels treballadors -assalariats i autònoms- i escurçar el temps de baixa, que també suposa un trencament econòmic per als malalts. Encara que, en cap cas, els metges de les Mútues no podran donar l'alta al treballador que sigui tractat a les seves instal·lacions, facultat que corresponen sempre -per contingència comuna o per professional- als facultatius de la Sanitat Pública.

En cas d'una baixa per incapacitat temporal, el treballador no cobra els tres primers dies de baixa; des del tercer dia al 21, cobra el 60% de les contingències comunes, fins al dia 15 abonats per l'empresa i del 16 al 21 per la Seguretat Social, a través de les Mútues. Finalment, des del 21 endavant, el treballador en baixa cobra el 70% de la contingència comuna a càrrec de la Seguretat Social.