El Mobile World Congress serveix per parlar de telefonia, però també de cotxes voladors, avions, jocs i salut. De fet, la tecnologia ha trigat més que en altres sectors a arribar, pel que fa a la sanitat i la salut. Però ara ja, sobretot amb l'arribada del deep learning i la IA, hi ha una explosió de la tecnologia que té la intenció d'aplicar-la, tot i que també és veritat que no és prou madura.
En aquest sentit, Josep Monterde, doctor en farmàcia i CEO d'Asserta, subratlla la necessitat de "saber diferenciar entre les realitats madures i els futuribles, allò que un dia arribarà, però encara no tenim. Nosaltres estem prenent decisions que afecten la salut de les persones i, per tant, la tecnologia no es pot permetre tenir un 10% d'errades, ja que tindria impacte en els pacients". D'aquí, la importància d'aplicar una tecnologia amb resultats objectius i reals. En altres sectors, com el d'hostaleria, li pot venir fantàstic tenir dades i informació amb un 90% d'encerts, en el sector salut això no pot ser.
Col·laboracions amb Indra
A partir d'aquest punt de partida, neix la catalana Asserta l'any 2012, una pime amb 12 persones al capdavant, centrada en ajudar a les institucions i organitzacions sanitàries per posar al seu abast, la conversió de dades en coneixement útil i servir per millorar tractaments i reduir despeses, ja que els sistemes sanitaris estan sent molt tensionats per aquest aspecte. "Hem prioritzat l'excel·lència i la focalització en el procés farmacoterapèutic per sobre del creixement desmesurat. Som professionals sanitaris que venim d'exercir durant molts anys en aquest sector i d'aquest ADN no en sortim", destaca Monterde.
Asserta és una empresa de caire multidisciplinari on interactuen clínics, informàtics i científics de dades. Situats a Sant Quirze el Vallès, treballen en una vintena de països a l'Amèrica Llatina, Europa i Espanya i a l'Orient Mtijà, a Bahrein, on han col·laborat en la digitalització de tot el sistema de salut del país juntament amb Indra. I, a nivell de recerca, participen en projectes com el programa Horizon de la Unió Europea.
"Be an activist" per combatre els bacteris
El repte principal que s'han marcat no és menor: combatre la resistència bacteriana, el gran mal del segle XXI que anirà a més, segons alerten entitats com la mateixa OMS que ja adverteixen que l'any 2050, fins a 10 milions de persones moriran a tot el món per culpa de no tenir medicaments adequats que puguin combatre uns bacteris que s'hauran convertit en resistents als antibiòtics que disposem.
Com intervé la tecnologia? A Catalunya i a la resta de l’Estat, així com a altres països, tant les Administracions com els professionals de la salut (metges, farmacèutics i infermeres) hi estan seriosament implicats des de fa anys amb grans esforços i dedicació dels cínics a través del que es coneix com a equips PROA (Programa d’Optimització de l’ús dels Antibiòtics). A més, a Catalunya, el VINCAT duu a terme un programa de control d’infeccions que inclou l’anàlisi anual de les dades epidemiològiques i del consum d’antibiòtics en els hospitals de Catalunya. Obtenir aquestes dades no és gens senzill i, sovint, es força enrevessat. Per tant, cal que ajudem els professionals.
Els sistemes informàtics actuals generen una quantitat enorme de dades que poden convertir-se en coneixement i la tecnologia esdevé fonamental. El repte és poder integrar totes aquestes dades en un únic sistema d’informació que, a més, estigui permanentment actualitzat i que, per tant, permet als professionals el monitoratge de les dades d’ús dels antimicrobians i de l’estat de les resistències en cada entorn.
En el Mobile World Congress, Asserta ha presentat l’aplicació, Fleming Antimicrobial Stewardship, que integra dades de diferents fonts i genera indicadors, en temps real, de l’ús d’antibiòtics, de la situació i patrons de resistència antibiòtica i de resultats en salut. És a dir, permet que la informació estigui permanentment actualitzada. I això ho fa tant per a hospitals, com per a atenció primària i, a més, circumscrit a entorns específics o a àrees geogràfiques. Aquesta aplicació permet la detecció ràpida de problemes i la implantació precoç de solucions per resoldre’ls.
“L’aplicació està implantada i àmpliament utilitzada, des de fa uns anys, en més de 600 centres d’atenció primària i 14 hospitals a Espanya i Llatinoamèrica. Integra dades de més de 80 laboratoris diferents, amb una cobertura de població de set milions de persones, per tant, aquesta aplicació està avalada per una utilització real en la pràctica clínica diària.”
També, han volgut aprofitar l’aparador del Mobile World Congress per cridar l’atenció sobre la importància de frenar la tendència de l’augment de resistències als antibiòtics, i per això han presentat la campanya Be an activist to overcome bacterial resistances (sigues un activista per poder vèncer les resistències bacterianes).
En aquesta perspectiva treballa la catalana Asserta. Nosaltres ens movem, precisament, en l'entorn de l'ajuda a la presa de decisions clíniques en el dia a dia. Tenim experiència real d’anys i sabem la sèrie de problemàtiques i situacions que la tecnologia pot resoldre ja, ja que permet utilitzar la immensa quantitat de dades que generen tots els sistemes informàtics. Tenir aplicacions que ajudin els professionals a analitzar-les permet identificar oportunitats de millora en termes de resultats en salut i de reducció de despesa, que és un dels altres problemes que tensionen la sostenibilitat dels sistemes sanitaris.
Els antibiòtics no poden amb tot
I trobem exemples prou entenedors com un cas que va viure Asserta al Perú: "Nosaltres estàvem ajudant a dos hospitals i les seves respectives àrees d'atenció primària per optimitzar l'ús de medicaments, entre ells els antibiòtics. Vam detectar que en els dos hospitals s'havia produït un increment molt gran d'un antibiòtic dels de reserva, que s'han de guardar per a les ocasions especials. Analitzant les dades, vam veure que eren infeccions urinàries en dones que, per definició, no són complicades si no van a més. Vam anar estirant el fil i analitzant totes les dades i vam veure que estaven tractant les infeccions amb antibiòtics que tenien un 70% de resistències, per tant, no funcionaven, s'allargaven i havien d'anar a l'hospital. No era mala praxis, era manca d'informació actualitzada. els bacteris, en aquella zona, havien mutat i s'havien convertit en resistents en aquells antibiòtics que abans no ho eren. Vam treballar amb ells i es van establir nous protocols que abans no existien. Si la informació va amb retard, sempre anem a remolc. Detecció precoç vol dir intervenció aviat i, per tant, evitar que les resistències es generin i propaguin".
Si anem al terreny personal del dia a dia, què podem fer davant d'això? "La gran recomanació pel que fa als antibiòtics és que s'han d'utilitzar de forma prudent i responsable, no més o menys. Gràcies als antibiòtics s'han curat moltes malalties infeccioses. Però el seu ús, tal com hem anat fent fins ara a tot el món i en altres sectors com el ramader o agrícola, ha generat que tot vagi molt més ràpid".