Europa podria retallar a la meitat la seva dependència energètica exterior en tot just quinze anys gràcies al desplegament massiu de les denominades molècules verdes. Així ho conclou un informe elaborat per Moeve en col·laboració amb PwC, que sosté que tecnologies com l'hidrogen renovable, el biometà o els biocombustibles avançats exerciran un paper clau per reforçar l'autonomia energètica del continent, impulsar la competitivitat industrial i accelerar la descarbonització de sectors difícils d'electrificar.
L'estudi, titulat Per què Europa necessita les molècules verdes?, estima que la dependència energètica europea de l'exterior podria passar del 57% registrat el 2024 al 28% el 2040. Aquesta evolució estaria vinculada al creixent aprofitament de recursos renovables produïts al propi territori europeu i a la substitució progressiva dels combustibles fòssils importats.
Segons l'anàlisi, les molècules verdes podrien arribar a reemplaçar entre el 30% i el 50% de la demanda actual de combustibles fòssils a Europa el 2050. Si s'assolís aquest escenari, aquestes solucions representarien aproximadament un terç del mix energètic comunitari i contribuirien de forma decisiva als objectius climàtics fixats per la Unió Europea en el marc del Pacte Verd Europeu i els programes Fit for 55 i REPowerEU.
L'informe identifica com a principals vectors d'aquesta transformació l'hidrogen renovable i els seus derivats, com l'amoníac o el metanol, així com el biometà i els biocombustibles de segona generació. Aquestes tecnologies es consideren especialment rellevants per a activitats econòmiques que presenten més dificultats per electrificar-se, entre elles la indústria pesant, la química o el transport marítim, aeri i de llarga distància.
Precisament, aquests sectors concentren entre el 20% i el 25% de la demanda d'energia primària europea. La incorporació de molècules verdes permetria reduir fins a un 22% les emissions de diòxid de carboni del continent el 2050, segons les projeccions incloses en el document.
El conseller delegat de Moeve, Maarten Wetselaar, va defensar que l'autonomia energètica s'ha convertit en una prioritat estratègica per a Europa en un context marcat per les tensions geopolítiques i la volatilitat de les cadenes de subministrament. A parer seu, el desenvolupament de combustibles renovables produïts a Europa ofereix una oportunitat per reforçar la resiliència econòmica i energètica del continent alhora que s'avança en els compromisos climàtics.
Un dels aspectes analitzats és l'anomenat “green premium”, és a dir, el sobrecost associat actualment a les tecnologies netes respecte a les convencionals. L'informe conclou que aquest diferencial tendirà a reduir-se progressivament a mesura que augmenti l'escala de producció, disminueixi el cost de les energies renovables i s'encareixin les emissions de CO₂.
A més, sosté que l'impacte final per als consumidors serà limitat. Com a exemple, calcula que transportar des d'Àsia a Europa unes sabatilles amb un preu de venda de 100 euros utilitzant combustibles renovables suposaria un increment de tot just 50 cèntims en el cost final del producte.
Cap a la paritat de costos
Les previsions apunten que els biocombustibles avançats, ja utilitzats en alguns segments del transport terrestre, marítim i aeri, podrien assolir la paritat de costos amb els combustibles fòssils durant la pròxima dècada. Posteriorment, els anys 2040, seria el torn dels combustibles sintètics derivats de l'hidrogen verd.
Perquè aquest escenari arribi a materialitzar-se, l'estudi reclama una acció coordinada entre les administracions públiques i el sector privat. Entre les prioritats assenyala la necessitat d'establir marcs reguladors estables que generin demanda, crear mecanismes de suport econòmic que permetin superar les barreres inicials de costos, accelerar les inversions en infraestructures de producció, transport i emmagatzematge i reforçar les aliances publicoprivades.
Els autors consideren que la dècada actual serà decisiva per establir les bases d'un desplegament a gran escala a partir del 2030. De la rapidesa amb què Europa desenvolupi aquestes capacitats dependrà, conclouen, bona part de la seva competitivitat industrial i de la seva seguretat energètica a llarg termini.