Els treballadors espanyols cada vegada són més vells; en concret, en els últims 20 anys l'edat mitjana ha crescut 5,5 anys si es comptabilitza els actius amb feina (autònoms i assalariats) i els que estan aturats. Així, l'edat mitjana ha passat de 38,2 anys el 2002 a 43,7 l'any passat, segons revela l'estudi -publicat en Papers d'Economia Espanyola per Funcas- "L'envelliment de la població treballadora: tendències i conseqüències" elaborat pels economistes del Banc d'Espanya Juan Francisco Jimeno, Brindusa Anghel i Pau Jovell. Per comunitats autònomes, l'envelliment més gran de la població treballadora en aquestes dues dècades s'ha donat a la Regió de Múrcia, la mitjana de la qual augmenta 6,5 anys i a Astúries amb 6,3. El menor envelliment, amb un augment de 4,9 anys, es produeix a Catalunya i Galícia.
Catalunya, amb 42,9 anys el 2022, és el territori amb l'edat mitjana més baixa de la seva població treballadora, gairebé un punt menys que la mitjana d'Espanya. Per sota, també es troben la Regió de Múrcia i les Balears (43,1 anys), Andalusia (43,2); Madrid (43,4) Canàries (43,5) i Castella-la Manxa (43,6). Entre les que superen la mitjana, Astúries té la població treballadora més envellida (45,5 anys), seguida de Castella i Lleó (45,1), Cantàbria (44,9), Galícia (44,8), La Rioja (44,6), País Basc (44,5), Aragó (44), Navarra (43,9), la Comunitat Valenciana (43,8) i Extremadura (43,7) que iguala la mitjana del conjunt dels territoris.
Respecte a l'envelliment, després de Múrcia i Astúries, a les Canàries ha augmentat l'edat mitjana de la seva població treballadora, 5,9 anys; a La Rioja, Castella-la Manxa, Navarra i la Comunitat Valenciana, 5,8 anys; a Andalusia, 5,7 anys; a Castella i Lleó i a Cantàbria 5,6 anys, totes elles per sobre del 5,5 de la mitjana d'Espanya. Per sota, després de Galícia i Catalunya, on menys ha envellit la població activa, a l'Aragó augmenta 5 anys; a les Balears, 5,2 anys; a Madrid, 5,3 anys, i a Extremadura i País Basc, 5,4 anys.
Tap generacional
Juan Francisco Jimeno, que ha coordinat el treball, explica que l'envelliment de la població es deu principalment a un tap generacional al mercat laboral, la qual cosa provoca que els joves tinguin més dificultats per entrar al mercat laboral, a la qual cosa cal sumar la caiguda de la natalitat que redueix el nombre de joves respecte als existents fa 20 anys. Els autors han dividit la població entre els joves (16 a 29 anys), adults (30-49) i grans (50 a més anys). Si durant el període 2002-2022 la població ocupada (descomptant, doncs, els aturats) ha augmentat un 18%, la població ocupada de 50 anys s'ha duplicat, mentre que la població ocupada de 16 a 29 anys s'ha reduït a la meitat.
L'estudi, a més de la comparativa entre territoris que mesura la població treballadora en el seu conjunt, analitza l'envelliment del col·lectiu d'ocupats -és a dir, amb ocupació-, siguin assalariats o autònoms. En el cas dels primers, l'edat mitjana dels ocupats ha pujat 6 anys i la dels autònoms 4. Així, el 2022, els ocupats per compte d'altri tenien una edat de 43,5 anys, quan a inicis del segle la mitjana se situava en 37,5 i, en el cas dels ocupats per compte propi, s'ha elevat dels 44 als 48 anys.
L'augment més gran de l'edat dels assalariats es deu, segons l'estudi, al pes més important de la població de més edat, que s'ha multiplicat per 2,5. Tanmateix, el problema de l'envelliment entre els autònoms s'explica principalment per la falta de relleu generacional, ja que la població ocupada jove s'ha reduït un 40%. Per sexes, l'edat mitjana de les dones és lleugerament superior en el cas de les assalariades, 43 anys, pels 42,8 dels homes i en els autònoms (ocupats no assalariats), els homes, tanmateix, treuen alguna cosa més d'un any a les dones: 48,3 davant 47,1.
Els sectors d'activitat més envellits són el primari i els d'activitats financeres i immobiliàries, per als autònoms, i els sectors de l'Administració pública, educació, sanitat i transport i activitats financeres i immobiliàries, per als assalariats. Per ocupacions, l'envelliment és més acusat entre els grups de més qualificació professional (directors, mànagers, tècnics i professionals de suport), llocs als quals els joves accedeixen amb una molt baixa probabilitat.
L'estudi acaba que, si bé l'envelliment es tracta d'un fenomen general que complica la substitució generacional de treballadors en tots els segments del mercat de treball; és especialment intens entre els treballadors no assalariats, homes, assalariats del sector públic, empleats d'empreses petites i comunitats autònomes del nord-occidental de la península.