Factors laborals com la inestabilitat en l'ocupació o la peculiaritat dels horaris són entre les principals raons que expliquen la reduïda taxa de fecunditat a Espanya, la més baixa de l'OCDE. Un altre factor és la dificultat de l'accés a l'habitatge que eleva l'edat d'emancipació dels joves espanyols davant la resta dels comunitaris, segons un informe publicat en Papers d'Economia Espanyola que edita Funcas. El treball, elaborat per Virginia Sánchez Marcos, catedràtica de fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Cantàbria, analitza les raons que expliquen la baixa fecunditat a Espanya, en gran manera per motius econòmics, però també els efectes futurs. L'autora ressalta que les decisions individuals de fecunditat són crucials en l'evolució d'una economia, amb efectes sobre el mercat de treball, l'estalvi o l'equilibri financer d'alguns sistemes de protecció social.
Encara que els economistes han estudiat els possibles desencadenants d'aquest fenomen, la catedràtica d'Economia apunta que la comprensió de les causes de la baixa natalitat és encara limitada. Per al cas d'Espanya, Sánchez Marcos conclou que una de les causes que més atenció rep és la inestabilitat laboral que es deriva de l'alta incidència dels contractes temporals en els últims anys -10 punts per sobre de la mesura comunitària, reduïda després de la reforma laboral- i l'elevat atur a què s'enfronten les llars espanyoles. "Efectivament, l'evidència empírica i quantitativa suggereix que aquesta podria ser una de les causes del reduït nombre de fills de les dones espanyoles", ja que segons l'opinió de l'autora, moltes dones han retardat en els últims anys la seva decisió de tenir nens en espera d'aconseguir un contracte fix.
Però no és l'únic factor laboral que explica que les dones espanyoles siguin entre les que menys fills tenen del món: l'escassa flexibilitat laboral i, en concret, l'elevada incidència de la jornada partida en Espanya, desincentiva la natalitat entre les dones amb un cost d'oportunitat més gran d'abandonar el mercat de treball, com és el cas de les dones amb estudis universitaris. Com a mostra, l'estudi ressalta que la meitat dels ocupats espanyols (homes i dones) continuen treballant a les sis de la tarda, mentre que al Regne Unit o Noruega, es redueix a un de cada cinc. Una diferència que s'explica en la generalització de la pluriocupació a Espanya en els anys cinquanta i seixanta del segle passat pels baixos salaris. Una de cada quatre espanyoles té la jornada partida, encara que acabin abans de les sis de la tarda.
Habitatge
A més de les peculiaritats del mercat laboral espanyol, l'estudi conclou que les dificultats d'accés al primer habitatge podrien jugar un paper important a l'hora d'explicar la reduïda natalitat, "però es necessita més investigació per dilucidar la importància d'aquest factor". En aquest sentit, l'autora considera que encara és aviat per conèixer si la recent Llei d'Habitatge servirà per pal·liar aquest problema, que explica en gran manera que s'hagi retardat l'edat d'emancipació i la del primer fill.
Segons l'opinió d'Ignacio Conde-Ruíz, catedràtic d'Economia de la Universitat Complutense, presenti durant la presentació de l'informe aquest dimarts, ressenya igualment que és aviat per saber l'efecte de la Llei d'Habitatge, però defensa la necessitat de crear habitatges allà on es genera l'ocupació, en especial les grans ciutats que són zones "tensades". I destaca que la despesa pública en habitatge s'ha reduït en Espanya, ja que als anys noranta es feia servir l'1% del PIB, encara que en polítiques poc eficients, segons la seva opinió, com els habitatges de protecció oficial. "Si aquests diners s'haguessin fet servir en generar un parc públic d'habitatges, ara hi hauria més de dos milions de cases públiques", declara Comte-Ruiz.
En aquesta mateixa línia, la catedràtica de la Universitat de Cantàbria, destaca la "limitada generositat dels ajuts que reben les famílies amb fills, i de la despesa destinada a l'educació infantil". De nou, alguns estudis indiquen que l'equiparació amb els nivells de despesa d'altres països europeus podria tenir un impacte positiu sobre la natalitat. Finalment, el desigual repartiment entre pares i mares de les cures dels menors podria ocasionar una baixa natalitat a causa d'un possible menor desig de ser mares de les dones espanyoles. "Tanmateix, la discrepància entre la fecunditat desitjada i l'efectiva, suggereix un paper modest d'aquest factor", assenyala.
Comparativa internacional
Tot això ha desencadenat que les dones nascudes a mitjans dels setanta, l'etapa fèrtil dels quals ja ha acabat, hagin tingut un nombre mitjà de fills inferior al d'altres països del nostre entorn. La menor fecunditat es deu tant a una proporció més gran de dones sense fills com a una menor proporció de dones amb tres fills o més. A més, l'edat mitjana a què les dones tenen el seu primer fill a Espanya és aproximadament dos anys més gran que l'edat mitjana en altres països. Així, el nombre de fills entre la generació 1973-1976 analitzada a l'informe és d'1,37 a Espanya, el més baix de tots els països, seguit per Itàlia, 1,43, o el Japó, 1,44. Al davant, les dones d'aquesta generació han tingut de mitjana 2,22 fills a Irlanda; 2,21 als Estats Units; 2,02 a Noruega o 2,01 a França.