L'informe 'Mercat immobiliari a Espanya 2025' d'OBS Business School, institució pertanyent a la xarxa d'educació Planeta Formació i Universitats, veu necessari treure al mercat entre 1,6 i 2,3 milions d'habitatges en 5 anys per atallar el problema de l'habitatge a Espanya. L'estudi, dirigit pel professor i director d'Eurocofín Carlos Balado, també apunta a alleujar la càrrega burocràtica que afecta la producció d'habitatge i destaca la importància de canviar la Llei del Terra perquè els temps de desenvolupament de l'habitatge no sigui de 20 anys.

Així mateix, demana de recuperar els convenis amb entitats financeres per a, mitjançant avals públics, permetre incrementar el finançament hipotecari dels joves i les famílies que no disposen de prou estalvi, entre altres coses. Aquesta anàlisi de l'evolució immobiliària a Espanya, per CCAA i per províncies durant el primer trimestre de l'any, determina que s'espera que Espanya assoleixi el 2030 una població aproximada de 52 milions d'habitants, "la demanda d'habitatge del qual haurà de ser atesa".

Per a això, serà necessari treure al mercat entre 1,6 i 2,3 milions d'unitats en els propers cinc anys, segons l'informe: "En aquest context, l'Administració s'ha convertit en un generador de riscos més que en un regulador eficient".

Falta de terra urbanitzable

Segons l'estudi, a Espanya existeix escassetat de terra a les grans ciutats, tanmateix, s'estima que existeixen 255 milions de metres quadrats de terra edificable per construir almenys 1,8 milions d'habitatges en els 30 anys vinents al país. Tot i així, veu que hi ha algunes qüestions que dificulten el desenvolupament de projectes, com el preu del terra, que ha augmentat en el segon trimestre de l'any un 7,9% de mitjana, consolidant-se com un dels nivells més alts de l'última dècada.

En aquest sentit, el sector promotor necessitarà 25.000 milions d'euros cada any durant els deu anys vinents per poder duplicar la producció d'habitatge a Espanya, per la qual cosa l'estudi considera necessària "una millor planificació urbanística perquè els promotors puguin anticipar amb anys d'antelació les seves projeccions financeres".

D'altra banda, l'informe assenyala que la inseguretat jurídica fa que projectes que ja per si mateix es demoren entre 10 i 15 anys en el seu desenvolupament poden arribar a assolir els 20, a més d'una excessiva burocràcia.

Els terminis per a la concessió de llicències arriben fins als 2 anys i el promotor ha de passar per tres nivells administratius: el municipal, l'autonòmic i l'estatal, pel que el professor Balado opina que és necessari "avançar cap a la simplificació administrativa dissenyant un procediment comú que integri a totes les administracions implicades".

Fiscalitat

Els impostos a Espanya poden arribar a encarir un 45% el preu final d'un habitatge, segons l'informe, i l'elevada fiscalitat, juntament amb "l'excessiva regulació i l'escassa assignació de recursos a aquesta partida per part del sector públic estan agreujant la situació actual del mercat immobiliari".

Per això, destaca la necessitat de modificar la fiscalitat de l'habitatge per fer-la més eficient, suprimint redundàncies i evitant el seu impacte inflacionista en el preu final.

De la mateixa forma, apunta a implementar un ajustament per inflació en la tributació dels guanys patrimonials a Espanya per millorar l'equitat del sistema fiscal, "ja que gravaria únicament els guanys reals obtinguts pels contribuents".