El Banc Central Europeu (BCE), malgrat complir amb el seu full de ruta el passat 16 de març en elevar els tipus d'interès en 50 punts bàsics, admet aquest dijous que hi va haver dissonàncies entre els membres de la institució amb seu a Frankfurt. L'última variació monetària, malgrat que de cara a la majoria de la cúpula del BCE era necessària, es va donar en un context canviant, dominat pels dubtes i el temor d'una caiguda del sistema financer europeu. La fallida dels bancs dels Estats Units, unit a l'esclat de la crisi de Credit Suisse, van posar en un compromís el Consell de Govern del BCE. Malgrat que, finalment, la pujada de tipus va ser d'un 0,50%, tal com el BCE va avançar en la reunió de febrer, aquesta decisió va estar més atapeïda que la resta.

I així ho han confirmat les actes de la reunió monetària del Banc Central Europeu del passat 16 de març, en les quals conclou que hi va haver dubtes, i part dels membres van advocar per interrompre les alces de les taxes d'interès davant de la incertesa del mercat. Amb alguna cosa més d'un mes vesteixi, el sistema financer europeu ha suportat les tensions del mercat i, el més important, no hi ha hagut cap altra crisi bancària ni fa fallida, com en els Estats Units. Malgrat això, a mitjans de març, el sentiment del mercat era negatiu. Els inversors es feien comptes del pitjor, germinant una por arran de l'enfonsament de Credit Suisse que va afectar totes les borses del Vell Continent per igual.

Malgrat que aquest temor i incertesa s'han neutralitzat, la cautela encara preval als mercats financers, un indicador que, tant inversors, com empreses, saben que d'un moment per a l'altre hi pot haver una nova recaiguda. El mateix BCE, en la reunió monetària del passat 16 de març, va assegurar que injectaria capital als bancs que el requerissin, donant a entendre que les turbulències financeres no suposarien un problema major per a l'estabilitat monetària d'Europa.

Membres del BCE van advocar per esperar que la calma tornés al mercat

Fins i tot això, i comptant que la majoria dels membres del BCE es van mostrar partidaris d'elevar els tipus un 0,50%, hi va haver oradors que van mostrar la seva disconformitat, tal com indiquen les actes publicades aquest dijous. "Alguns membres haurien preferit no augmentar les taxes d'interès fins que les tensions als mercats financers haguessin disminuït i dur a terme una revaluació àmplia de la situació en la següent reunió de política monetària del Consell de Govern al maig", indica a les actes de la cita monetària.

Aquests oradors, els quals es van mostrar partidaris d'interrompre les alces de tipus d'interès al març, van justificar la seva posició a causa de la volatilitat que, en aquells moments, hi havia als mercats, afegint que els riscos per a l'estabilitat financera no havien desaparegut. A més d'això, els membres més cautelosos van considerar que el risc de no pujar els tipus d'interès era "molt menys sever" que els associats a pujar-los en una crisi persistent.

Malgrat que el BCE va complir l'establert i va elevar les taxes d'interès un 0,50%, hi va haver estimacions que van apuntar a què la institució podria rebaixar el ritme de les pujades o, fins i tot fins i tot, paralitzar-lo. Fins i tot això, la majoria dels membres van optar per endurir al mateix ritme que al febrer la política monetària, una cosa que, per a les veus més cauteloses, podria afectar severament a l'economia en un moment en què aquesta estava copada de dubtes, incertesa i tensada per les turbulències financeres.

Es pot destacar que, abans de l'última pujada de tipus d'interès, la taxa a l'eurozona era d'un 3%, el nivell més elevat dels últims 14 anys. Després de l'enduriment de 50 punts bàsics, els tipus es van asseure sobre el 3,50% actual, un nivell restrictiu, encara que no prou per a alguns membres del BCE, els quals creuen que el nivell actual de la inflació convida a tornar a elevar les taxes d'interès.

Philip Lane advoca per continuar elevant els tipus d'interès en els mesos vinents

Com va informar ON ECONOMIA durant la jornada d'ahir, Philip Lane, economista en cap del BCE i un dels perfils hawkish de la institució, va expressar la seva idea de continuar elevant les taxes d'interès a causa de la pressió de l'IPC, que, al març, va cedir fins al 6,9%, 4,9 punts percentuals més del desitjat per l'organisme liderat per Christine Lagarde. L'economista irlandès va ser un dels instigadors de la pujada de tipus en l'última reunió monetària, tal com reflecteixen les actes del BCE. "Una majoria molt àmplia del Consell de Govern va estar d'acord amb la proposta de l'economista en cap del BCE, Philip Lane, de pujar els tipus d'interès en 50 punts bàsics", indiquen les actes.

Segons afegeixen les mateixes, els membres que van optar per 'comprar' la idea de Lane van afirmar que la incertesa era més gran i que calia prendre la decisió amb "informació imperfecta". Malgrat això, van prioritzar el nivell de la inflació, el qual continua sent "molt elevat".

Sigui com fos, la idea que la decisió monetària del març passat va ser més estreta de l'estimat s'ha convertit en una realitat aquest dijous. La dissonància també va tenir un paper important en la decisió final del BCE, amb uns membres decantats per tornar a endurir els tipus i altres que, anteposant la cautela, van expressar la seva idea de frenar les alces al març. Després de tot això, els tipus d'interès es mantenen sobre el 3,50%, i tot apunta que el pròxim 4 de maig, la institució tornarà a endurir la política monetària.