Gairebé la meitat de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona treballa en un municipi diferent del que viu (49,2%) i el mateix passa amb els estudiants (40,9%), segons les dades de la darrera Enquesta de cohesió urbana (ECURB 2025) elaborada per l’Institut Metròpoli.

En el cas de les activitats culturals, aquest percentatge és del 32,5%. Per altra banda, el barri continua sent l’espai de referència per comprar aliments frescos (72,6%) i envasats (69,5%), per anar al metge de família (69,4%), per fer gestions bancàries (49,7%) o per realitzar activitats esportives (49,7%).

 

Sobre la dificultat per trobar habitatge al barri on es viu, el 79,1% dels enquestats metropolitans considera que és difícil trobar un habitatge assequible que s’adeqüi a les seves necessitats dins el barri o municipi. La proporció de persones que manifesten aquesta dificultat creix un 20,3% respecte del 2022. Aquesta percepció és lleugerament més elevada a la ciutat de Barcelona, on el 80,1% de la població es mostra en desacord amb aquesta possibilitat, i es redueix progressivament a la primera corona metropolitana (78,1%) i a la segona (73,9%).

 

Tanmateix, el 85,8% de la població metropolitana manifesta que està satisfeta o molt satisfeta amb el barri on viu. La satisfacció és més gran a la ciutat de Barcelona (88,6%) i a la segona corona (86%), i lleugerament inferior entre els residents de la primera corona metropolitana (82,9%).

La mobilitat residencial s’ha situat en el 23,8% el 2025, lleugerament per sota del 2022. Això vol dir que prop d’un milió de persones de 16 anys i més han canviat de residència en els últims cinc anys a l’àrea metropolitana de Barcelona. La majoria es muda a un habitatge del mateix municipi on viu, i representa el 69,4% del total de població que ha fet un canvi.

Els motius econòmics o forçats per l’habitatge es consoliden com a motivació a l’alça per canviar de residència. Són els que han crescut més durant les darreres dècades, ja que han passat del 5,7% l’any 1995 al 23,9% l’any 2025. Tanmateix, les raons principals dels canvis d’habitatge són la formació d’una llar o altres motius familiars (36,5%) i la millora residencial de l’habitatge o l’entorn (35%). D’altra banda, el preu de l’habitatge també ha crescut en els darrers anys com a raó principal per escollir el lloc de residència, i ha passat del 22,7% el 2022 al 27,9% el 2025.

L’estudi de l’Institut Metropolità apunta que aquesta mobilitat residencial ha debilitat les xarxes de suport mutu: entre el 2022 i el 2025, ha disminuït de manera generalitzada la població metropolitana que disposa de familiars i amistats que els donen suport en situacions de dificultat en el mateix barri de residència.

El 30,1% de la població metropolitana preveu canviar d’habitatge en els pròxims cinc anys, situació similar a la del 2022. Les expectatives de canvi residencial han disminuït entre la població de la ciutat de Barcelona (33,1%), mentre que s’han incrementat a la segona corona metropolitana (28,1%). Aquestes evolucions consoliden tendències que s’havien observat. En el cas de Barcelona, la previsió de canvi d’habitatge es manté alta en termes històrics. Respecte a la segona corona, l’increment del 2025 continua la tendència alcista registrada en la sèrie històrica des del 1990 (12,3%). La meitat de les persones que expressen aquesta previsió de canvi, diuen que el motiu principal és millorar l’habitatge o l’entorn. Aquest motiu ha passat del 30,7% al 49,2% entre el 2017 i el 2025.

Aquesta enquesta es va realitzar entre el 5 de maig i el 16 de juny del 2025 a 3.838 persones més grans de 16 anys en l’àmbit metropolità de Barcelona.