Abans de Nadal, torna la Grossa de la Loteria i els mitjans recorden una cèlebre dada de l'economista Santiago Niño-Becerra que relaciona el premi del sorteig amb el preu de l'habitatge: “La Loteria de Nadal neix el 1812. En termes constants, en euros actuals, la Grossa facultava per comprar-se dues cases a Madrid. Però és que la cosa va millorar perquè, el 1920, amb el premi gros de la Loteria, es podien comprar 24 cases”. La realitat és que ara, amb els 400.000 euros d'un dècim de la Grossa, que després d'impostos es queden en 328.000, amb prou feines dona per comprar un piset en ciutats com Madrid o Barcelona.

Aquesta cita del catedràtic Niño-Becerra, que va llançar al programa La Ventana de la Cadena Ser fa temps, és recurrent quan s'analitza l'evolució del mercat immobiliari. En una entrevista amb ON ECONOMIA, fa un any, va entrar més profundament en el problema quan va advertir que “Espanya viu una situació tràgica amb l'habitatge, i no només la joventut. Però no oblidem que si estem en aquesta situació és perquè s'ha volgut”. Ara, no només els joves comparteixen pis, també hi ha jubilats que es veuen obligats a fer-ho pel preu dels lloguers.

Sense necessitat de remuntar-nos al naixement de la Loteria el 1812, tan sols en els últims deu anys, el preu de l'habitatge a Espanya s'ha incrementat més d'un 40%, fins a superar una mitjana de 2.000 euros per metre quadrat (m²), segons dades del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana recopilades per Efe. El repunt més gran es registra a les Balears, on el valor gairebé s'ha duplicat.

Si el 2015, en el segon trimestre, el preu mitjà de l'habitatge amb prou feines arribava als 1.476 euros/m², en el mateix període del 2025 supera els 2.093 euros, fet que suposa un increment de 616 euros.

Durant l'última dècada, els preus no han deixat de pujar. Entre el 2016 i el 2018 el metre quadrat va superar els 1.500 euros; entre el 2019 i el 2021 es va mantenir per sobre de 1.600; i des del 2022 sobrepassa els 1.700. El 2024 va fregar els 1.900 euros i, aquest any, ha superat per primera vegada des del 2008, amb la bombolla immobiliària, la barrera dels 2.000 euros i assoleix els 2.093 euros/m². De fet, els actuals preus estan fregant els màxims històrics d'aquesta estadística, que arrenca el 1995, i que es van donar entre gener i març del 2008 amb 2.101 euros/m².

La manca d'oferta i una demanda creixent continuen impulsant els preus a l'alça i dificultant l'accés a l'habitatge, especialment entre els joves, que segueixen a la cua d'Europa pel que respecta a l'edat d'emancipació.

Entre abril i juny de 2025, el preu de l'habitatge era un 10,4% més alt que un any abans i un 41,7% superior al registrat el 2015. Des de principi d'any, encara que el ritme de creixement s'ha moderat, l'augment acumulat puja al 9,7%.

Per comunitats autònomes, Balears encapçala l'escalada de preus, amb un increment del 82,4% en l'última dècada. Però és la Comunitat de Madrid la que registra els preus més cars, 3.631 euros/m² el 2025, un 75% més que el 2015. Per increment de preus, en tercera posició hi ha Canàries, amb una pujada del 52%, fins a situar-se a prop dels 2.000 euros; i en la quarta es troba Catalunya, amb un 49% de pujada (de 1.680 a 2.499 euros), fet que suposa una despesa de gairebé 820 euros més des del 2015. Al País Valencià, el preu ha crescut un 46%, fins als 1.672 euros; i a Andalusia, un 43,5%, fins als 1.741 euros/m².