El lloguer mitjà a Catalunya es va situar en 877,81 euros en el segon trimestre de 2026, un 2,7% més respecte del mateix període de l'any passat. Sobre l'obtenció de la renda mitjana, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat aquest dilluns que hi ha una "contenció" dels preus en les zones de mercat tensat, mentre que hi ha un "increment molt important" dels lloguers en aquelles que no entren en la declaració. El topall sobre els lloguers a Catalunya s'aplica des del 2024.

Les dades del Govern, extretes de les estadístiques sobre les fiances declarades per llogar un pis i que consten a l'Institut Català del Sòl, demostren que a la ciutat de Barcelona els preus van marcar 1.140,89 euros de mitjana, amb un encariment del 0,5% interanual. En concret, evidencien que els lloguers a la capital catalana han baixat un 4,4% des de l'aplicació del topall, entre el primer trimestre del 2024 i el segon trimestre del 2026, tot i que continuen anotant nivells molt per sobre d'altres àrees de Catalunya.

Les rendes als municipis regulats són, a hores d'ara, entre un 8,9% i un 10,6% inferiors al que haurien estat sense regulació. De fet, en les zones fora de la declaració de mercat tensat, el lloguer mitjà va ser de 648,22 euros el segon trimestre, un 26,2% per sota de la mitjana catalana.

Respecte als contractes nous, en zones de mercat tensat els seus preus han estat de 894 euros de mitjana durant el segon trimestre. El Govern estima que, si no hi hagués hagut els topalls, els lloguers nous haurien arribat als 1.023 euros de mitjana. Partint de les fiances registrades, es pot detectar que entre 2024 i 2026 s'han signat més lloguers nous dels que s'han destruït. En concret, des que es van aplicar els topalls, les zones de mercat tensat han sumat 23.506 contractes de més dels que hi havia anteriorment. Només en el segon trimestre de 2026 s'ha marcat un balanç positiu de 2.512 contractes vigents.

Paral·lelament, s'ha reduït el ritme de signatura de contractes. El Govern atribueix aquest alentiment a una disminució de la rotació, no de l'oferta. "No hi ha un incentiu de buscar un nou llogater perquè pugui incrementar el preu del lloguer", ha argumentat Paneque. Actualment, hi ha actius més de 850.000 contractes de lloguer a Catalunya, un "màxim històric", segons diu el Govern.

Alhora, es manté la reducció en el nombre de contractes temporal. Hi ha hagut una reducció de 963 contractes de temporada durant el segon trimestre, i és el tercer trimestre consecutiu amb baixades. Els nous contractes de temporada han caigut un 40,5% respecte de fa un any. Només en el segon trimestre de l'any han desaparegut de l'oferta de temporada uns 963 contractes a tot Catalunya, consolidant la tendència a la baixa perquè es tracta del tercer trimestre consecutiu de reducció.

Efectes col·laterals: més barat comprar

Un dels efectes que té el topall dels lloguers és, segons el Govern, la contenció dels preus de les compravendes. A la demarcació de Barcelona, per exemple, han augmentat un 18% dels preus de compra des del primer trimestre del 2024, mentre que en altres territoris de l'Estat amb característiques semblants ho ha fet en un 29%.

Aquesta diferència també es repeteix a la resta de les demarcacions, sobretot a Lleida, on els preus de la compravenda creixen un 11% en dos anys en comparació amb el 33% que ho fan en altres regions de l'Estat amb característiques pràcticament iguals. 

Des del Govern asseguren que l'esforç de les famílies per comprar un habitatge es manté estable en tot el període analitzat. La quota hipotecària que es paga a Catalunya per comprar un habitatge va ser del 33,5% del salari mitjà el segon trimestre, nivells inferiors als que es registren a Madrid, per exemple, que va ser del 42,9%; o del 40% que determinen les dades D'Eurostat per a la Unió Europea.