L'habitació en un pis compartit s'ha convertit en un termòmetre més de la crisi d'accessibilitat a l'habitatge a l'Estat. La renda mitjana per una habitació ha assolit els 475 euros al mes el 2025, la qual cosa suposa un augment del 12% interanual, segons l'últim estudi de Pisos.com. Aquesta pujada reforça una tendència alcista que s'aguditza en mirar una dècada enrere: el cost actual és un 108% superior al de 2015, quan la mensualitat mitjana era de 228 euros.

Ferran Font, director d'Estudis de Pisos.com, atribueix aquesta escalada a un efecte contagi del mercat residencial. "El mercat de les habitacions en pisos compartits s'ha encomanat de la pujada dels lloguers residencials", assegura l'expert. Font adverteix que "la mensualitat d'una habitació a les capitals de província amb més concentració de demanda iguala la d'un pis complet fa una dècada en alguns casos, la qual cosa planteja un gran problema d'accessibilitat, ja que els salaris no han evolucionat de la mateixa forma."

L'expert assenyala que l'"intervencionisme" normatiu al mercat de lloguer d'habitatges complets "ha propiciat la recerca d'alternatives menys pressionades per la normativa", beneficiant l'oferta de pisos compartits. A més, el perfil del llogater, tradicionalment l'estudiant universitari, "dona molta seguretat al propietari perquè té el suport econòmic de la família". No obstant això, aquesta alta demanda és també el problema: "ha crescut per sobre d'allò que l'estoc disponible és capaç d'absorbir, i aquest desequilibri afecta els preus".

L'informe dibuixa un perfil clar de la persona que busca habitació: una dona (54%) d'entre 18 i 25 anys (50%), que busca establir-se principalment a Madrid o Barcelona. La concentració geogràfica de l'oferta i la demanda és aclaparadora. Gairebé la meitat dels pisos compartits (45%) es troben a Madrid (19%), Barcelona (16%) i València (9%).

Estenent el focus a deu províncies, es concentra el 70% de l'oferta. La demanda es reparteix de forma similar: Madrid (22%) i Barcelona (22%) acaparen gairebé la meitat de les recerques, seguides de Sevilla (6%), València (5%) i Màlaga (4%), sumant entre totes el 61% del total. Aquesta tendència es confirma en analitzar les capitals. Madrid (15%) i Barcelona (12%) lideren l'oferta, seguits de València (5%), Granada (3%) i Salamanca (1%). En el costat de la demanda, els llogaters busquen principalment a Madrid (18%), Barcelona (17%), Sevilla (6%), València (4%) i Màlaga (3%).

Quant als preus, Barcelona es consolida com la capital més cara per llogar una habitació, amb una mitjana de 646 euros al mes. Li segueixen Madrid (622 euros), Palma (617 euros), València (616 euros) i Sant Sebastià (555 euros). En l'extrem oposat, les capitals més assequibles són Badajoz (211 euros), Càceres (220 euros), Burgos (245 euros), Palència (246 euros) i Còrdova (248 euros).

La majoria dels anuncis (65%) no especifica una preferència de gènere per als companys de pis. Els que només accepten petites representen el 8% de l'oferta, una proporció molt superior als que només busquen petits (1%). Les parelles són acceptades al 8% dels habitatges. Quant a les normes, les mascotes són benvingudes només al 2% dels pisos, mentre que el tabac està vetat al 20% dels anuncis.

L'equipament comú més freqüent és la rentadora (55%) i internet (54%). La televisió és present al 34% dels habitatges. Per serveis, l'ascensor el té el 28% dels immobles, mentre que amenities com la piscina (0,1%) o el gimnàs (0,02%) són testimonials. Respecte a l'habitació, la majoria estan moblades (83%, davant el 84% de l'any anterior) i només el 35% són exteriors. La calefacció (53%) i l'aire condicionat (10%) han vist reduir la seva presència respecte a 2024.